Tres dies amb la família

3dNo entrava massa convençut a la sala.. Havia llegit algun comentari sobre l’argument de la pel·lícula i vaig pensar que no era el que més em convenia, però finalment vaig voler donar una oportunitat al cinema de casa nostra. Si ho havia fet amb el cinema francès no hi havia raó per fer-ho en aquest cas.

‘Tres dies amb la família’ feia encara olor de nou, acabava de sortir de la factoria ‘Escac‘, l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, la facultat universitària vinculada a la Universitat de Barcelona on s’imparteixen els cursos de graduat superior i masters post grau de tècniques de cinema i audiovisuals.

Que els alumnes de l’Escac mitjançant la seva productora, Escándalo Films, arribin a estrenar un llargmetratge penso que és una fita important i que podria ser signe dels primers fruits que el cinema acadèmic català comença a produir. La cinta torna del Festival de Màlaga amb els premis sota el braç de ‘Millor Direcció‘ (Mar Coll), ‘Millor Actor‘ (Eduard Fernández) i ‘Millor Actriu‘ (Nausicaa Bonnín).

La primera reacció ha estat molt positiva ja que estem davant d’una bona pel·lícula, de caire afrancesat, amb llegats del cinema veí tan tòpics com la lentitud de la cinta, els silencis, les mirades.. però tan propera a les nostres vivències que fa d’aquesta una cinta quotidiana, intimista i de personatges, simple però efectiva. Penso que la Mar Coll, la jove directora d’aquesta pel·lícula, és una potencial bona directora, aquesta és la seva primera cinta i penso que és una extraordinària opera prima, amb alguns defectes perdonables però sobretot amb una exhibició de talent que de ben segur n’hem de sentir parlar en el futur.

3d2

El tractament que fa de la burgesia catalana, aquella tan rància, falsa, esnob, que potser hem viscut en algun moment de ben aprop és francament definitiu. La burgesia i les relacions familiars davant la mort del pare és el tema central de la pel·lícula, sense pretensions ni objectiu clar, simplement és l’excusa perquè la família es reuneixi, tregui les seves misèries i posi de manifest les relacions existents, per a mi interessant, de pares i fills. Penso que la Mar vol que l’espectador busqui situacions properes i reflexioni sobre el que està veient.

3d3A la cinta hi trobem molt bones interpretacions, des del valor segur d’Eduard Fernandez a la magnífica interpretació de la jove Nausicaa Bonnín, sense oblidar a la Philippine Leroy-Beaulieu, a Francesc Orella o a Ramon Fontserè. El seu treball és encara més apreciable pel fet de no trobar-nos a la cinta amb grans exteriors ni elements que puguin distreure l’espectador dels diàlegs i silencis dels seus protagonistes.

La pel·lícula està rodada en català amb situacions on s’utilitza el castellà i el francès però de llenguatge proper al nostre i no el que estem acostumats als doblatges al català. L’únic inconvenient, que certament no ho acabo d’entendre, és el subtitulat en castellà, primer perquè crec que als cinemes de Barcelona no faria falta i segon perquè s’et fa molt estrany escoltar la pel·lícula en català i veure els subtítols en castellà, tant que no crec que hagi estat l’únic que de forma mecànica se’m hagi anat la vista a la línia de subtítols per complementar el que escoltava amb la lectura del text en castellà. Quan me’n adonava ràpidament deixava de llegir tot pensant que no acabava d’estar bé del cap…. Potser és la costum…

3d4

La música, especialment la selecció d’àries d’òpera, l’he trobat fantàstica, fins i tot l’elecció de’n Manzanita i el seu ‘Ramito de violetas’ és tot un encert.

Us deixo amb el tràiler oficial de la pel·lícula:

I una entrevista amb la Mar Coll, molt interessant aquesta noia…


No us perdeu el web de la pel·lícula: http://www.tresdiasconlafamilia.com/

.

M’agradaria saber la vostra opinió si heu vist la pel·lícula:


<<< Veure més articles de cinema

premisbloc
període de votació obert fins el 10 de setembre de 2009

toiesmesarticles

peu2

Advertisements