La Setmana Tràgica i Sant Feliu de Llobregat (1)

ST11Josep Torres, santfeliuenc, anarquista i president de la Col·lectiva Agrària durant el període de la Guerra Civil, encara recordava, l’any 1987, a Pàmies (França), els fets de la Setmana Tràgica. Llavors, amb 12 anys, va caminar fins a Esplugues de Llobregat per veure des de lluny com cremaven les esglésies i els convents de Barcelona, també va anar a la ciutat comtal el darrer dia de la revolta i va sentir els últims trets. No ho oblidaria mai. Em va explicar que Sant Feliu s’afegí a la protesta contra l’allistament de les lleves forçoses destinades al Marroc i que va ser una de les ciutats industrials que es va unir a la convocatòria de la vaga que desencadenaria l’acció sindical.

Portada: Barcelona durant la Setmana Tràgica.

El diumenge vinent, 26 de juliol, farà cent anys de l’inici de la Setmana Tràgica de Barcelona, un fets violents que van tenir lloc fins l’1 d’agost,  a Barcelona i altres ciutats catalanes, com Sabadell, Granollers, Manresa, Badalona, Mataró i Palamós, entre altres. El desencadenament dels esdeveniments va ser la mobilització dels reservistes per anar a la guerra del Marroc. Es van cridar,  novament,  lleves anteriors a la de 1903, la qual cosa va comportar que quintessin obrers, molts d’ells casats i amb fills. Llavors Catalunya, i especialment  Barcelona, experimentava un fort creixement demogràfic, però alhora vivia immersa en una important crisi econòmica que va durar fins a la Primera Guerra Mundial. En aquell moment, les organitzacions obreres es consolidaven sota les influències del republicanisme i, més tard, de l’anarquisme. També l’acció directa era present al carrer a través  d’atemptats personals i de bombes. st12bLlavors, els corrents pedagògics racionalistes difonien entre les classes treballadores les idees de pensadors de la Il·lustració, com  Voltaire i Rousseau, així com l’evolucionisme de Darwin, les quals contribuïen a crear una cultura obrera laica i anticlerical. Segons Eduard Masjuan, hi havia una nova cultura obrera d’innovació social que s’estava gestant des de 1880 i que va culminar amb Setmana Tràgica. El règim polític de la Restauració, però, era incapaç de regenerar-se alhora que una bona part de l’església catòlica se situava llavors dins possionaments integristes. El malestar i la conflictivitat social eren evidents, especialment a les ciutats industrials, on els treballadors vivien en condicions laborals molt precàries.

En aquest context, el 18 de juliol de 1909, es va produir l’ordre del segon embarcament de tropes cap al Marroc per apaivagar la revolta del Riff, aquest fet fou el detonant del conflicte. Hem de tenir present que les famílies que s’ho podien permetre, redimien els fills que havien de servir a l’exèrcit, gràcies al pagament de 1.500 pessetes, mentre que els  de les classes populars que eren quintats es veien obligats a anar a la guerra. Arran de la lleva, es  van iniciar mítings i protestes contra la guerra i els sindicats van convocar una vaga, el 26 de juliol, que va conduir a la revolta. A l’endemà, es van iniciar els incendis d’esglésies i convents, fins l’1 d’agost. Van morir 82 civils, 39 guàrdies civils i 27 soldats, i van haver-hi 126 ferits. S’hi van cremar 40 edificis religiosos i 12 parròquies, i  s’obriren sepultures de convent de les Dominiques.st15b S’associava l’Església amb el poder i la burgesia (els fills de la qual no anaven a la guerra) i també amb els sindicats grocs. La repressió va ser molt dura,  es van clausurar prop d’una cinquantena d’escoles laiques, racionalistes, i es va jutjar i executar Francesc Ferrer i Guàrdia, considerat l’ideòleg de la insurrecció. En total es van afusellar 5 persones, van haver-hi centenars d’empresonats i desterrats i varis milers d’exiliats a França. També es van tancar periòdics i es van clausurar entitats.

Però us preguntareu, com es van viure aquests fets des d’una ciutat pròxima, situada a 7 km., com és Sant Feliu?

Llavors, Sant Feliu tenia aproximadament 3.852  habitants, segons dades de l’any 1910. Poc abans, el maig de 1909, a les eleccions municipals havia triomfat la candidatura dels republicans solidaris (catalanistes), anomenada Esquerra Catalana, integrada per Salvador Ribalta, Jaume Mulà i Andreu Ximenis Molins. Les forces conservadores van aconseguir dos regidors, però, tot i que els republicans eren majoria, va continuar com alcalde el monàrquic Joan Planas Cuyàs, perquè aleshores l’alcalde de Sant Feliu, com a municipi cap del partit judicial, el nomenava el Governador Civil.

st15La vila tenia una economia mixta basada en l’agricultura i la industria. Tres eren les fàbriques que concentraven la major part de l’activitat econòmica de la població, Can Bertrand, Solà Sert i Àngel Vila (Can Güell). El nombre d’obrers i d’obreres del tèxtil oscil·laven entre els  870 (de l’any 1900) i els 1.306 (del 1913).  És a dir, que hi treballava aproximadament un 40 % de la població adulta.

Des de finals del segle XIX s’havia anat desenvolupant un ric teixit associatiu, a partir de la creació de les tres grans entitats recreatives: el Casino Santfeliuenc (1879), la Unió Coral (1892) i l’Ateneo Libre del Llobregat (1881). El Casino era l’entitat que donava estatge als monàrquics, als carlins i, més tard, als membres de la Lliga Regionalista, mentre que la Unió Coral i l’Ateneu concentrava als republicans federals i als radicals.  A més a més, l’Ateneu, a través de les seves escoles, impulsava el model educatiu laic, propi de les escoles racionalistes. En l’àmbit del republicanisme, hi havien els republicans federals, amb diversos centres i associacions durant aquells anys, com el Centre Republicà Democràtic Federal, el Círcol Republicà Federal i la Joventut Republicana Federal;  i els republicans de Lerroux. Un mes abans de la Setmana Tràgica es va fundar el Foment Republicà Autonomista, la junta del qual l’integraven, per citar alguns membres després més coneguts,  el que seria l’ alcalde de la Segona República, Josep Gaspà, Vicenç Pelegrí, i el roserista Pere Dot. Durant aquells anys també es va consolidar, en l’àmbit local, la Lliga Regionalista.

Els obrers es protegien de la precarietat laboral per mitjà d’entitats de caràcter mutualista, com el Montepío de San Feliu de Llobregat, la Hermandad de Obreros Agrícolas i el Montepío La Lealtad, entre altres; i també a través de les societats d’oficis. Amb tot les organitzacions obreres de caràcter reivindicatiu eren encara molt embrionàries.

Continuarà…

mluz

.
.

Fonts d’informació utilitzada:Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Correspondència de 1909.

Entrevista a Josep Torres, a Pàmies (França), durant la Setmana Santa de 1987. Lo Llobregat. Periòdic decenal, independent, comarcal  i científico-literari. Sant Feliu de Llobregat, (1909)

ANTOLIN,  Pilar, FERRERAS, Enric; G. LARIOS, Agustí, Els inicis de l’associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). Sant Feliu de Llobregat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Ajuntament, 1997.

BADA ELIAS, Joan, “La Setmana Tràgica. Noves perspectives”,  a Plecs d’història local, núm. 134, juliol-agost 2009, p. 2-4.

CARBONELL PORRO, J. A, “La indústria tèxtil a Sant Feliu de Llobregat”, a El pas de la societat agrària a industrial. Agricultura intensiva i industrialització. Sant Feliu de Llobregat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Ajuntament, 1995.

GARCIA LARIOS,  Agustí, “Societat i política (1900-1923)”, dins de Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament, 2002, p. 234-246.

MASJUAN,  Eduard; “En el centenari de la Setmana Tràgica a Sabadell”,  a Plecs d’història local, núm. 134, juliol-agost 2009, p. 8-9.

TARDA I COMA, Joan, “Societat i política (1900-1923)”, dins de Republicans i catalanistes al Baix Llobregat a principi del segle XX. Sant Feliu de Llobregat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Ajuntament, 1991, 271 p.

 <<< Veure tota la serie ‘Setmana Tràgica’


premisbloc
període de votació obert fins el 10 de setembre de 2009
toiesmesarticles peu2
Anuncis