La Setmana Tràgica i Sant Feliu de Llobregat (2)

st2n1<<< Article anterior

Redimits, fugats o exempts: molts van poder evitar la guerra

El detonant de la Setmana Tràgica van ser les lleves dels soldats destinats a la Guerra del Marroc. Una guerra colonial en què el Govern espanyol s’hi va abocar després de la pèrdua de les últimes colònies americanes, l’any 1898. Llavors el sistema de les quintes era fruit de la Llei constitutiva de l’exèrcit de 1821 i de l’Ordenança per a la  Lleva de l’exèrcit de 1837, que va acabar de consolidar el sistema. Anteriorment, ja hi havia reclutaments obligatoris i també revoltes contra aquestes càrregues militars, però fins aleshores les quintes no havien estat regulars.

st2n3La tradició catalana contra les lleves va ser-hi molt present a Sant Feliu de Llobregat durant el segle XIX. La vila, com altres poblacions del Pla de Barcelona i del Baix Llobregat, s’havia revoltat diverses vegades contra les quintes. Una, el 1845, poc abans de l’inici de la guerra dels Matiners (1848-1849), quan alguns dels joves en edat de ser quintats (d’entre els 18 i els 25 anys)  van engrossir les files de la guerrilla per evitar-ho. I, l’altra, el mes de març de 1870, durant el Sexenni Revolucionari. En ambdues ocasions els quintos van provocar aldarulls el dia del sorteig i, en l’últim cas, es van fer forts al campanar de l’església.

A principi del segle XX els santfeliuencs, com els habitants d’altres viles i ciutats, feien l’impossible per no fer el servei militar, especialment en època de guerra. En els allistaments de llavors veiem un altíssim percentatge d’homes que eviten la “mili”. Les causes que al·legaven eren diverses: pare sexagenari o mare vídua, malalties pròpies de l’època (tuberculosi, etc. ), curts de talla, etc. Quan no podien  al·legar aquests motius, les famílies pageses benestants redimien els seus fills per mitjà del pagament d’una quantitat o bé a partir de pagar-ne a un jove substitut. Algunes famílies menys acomodades –petits propietaris, arrendataris i menestrals- fins i tot s’endeutaven durant molts anys perquè el fill no anés a la guerra. En el procés d’allistament era freqüent el frau, però si, amb tot, era impossible escapolir-se’n, els joves emigraven o fugien.

st2n4

Per exemple, amb motiu de l’allistament de de Sant Feliu de 1909, el rector va certificar que, d’acord amb els llibres de batejos, l’any 1888 van néixer a la vila 53 homes,  que podien ser  potencialment quintats. A partir d’aquesta llista i del padró d’habitants es va  comprovar que 11 havien mort, 10 s’havien traslladat a altres municipis i 12  joves havien arribat d’altres poblacions. Finalment, es van sortejar 40 joves. A la revista anual de l’any següent, veiem que 7 s’havien redimit, 11 havien estat declarats excedents de contigent, 4  exclosos per ser curts de talla, 1  exceptuat –per pare sexagenari, pobre i haver de mantenir a la família-, i 1 havia ingressat a la segona reserva. En total 16 eren els que potencialment podien ser-hi a l’exèrcit o bé eren pròfugs –com a mínim sabem que va haver-hi un d’aquesta lleva. Entre els redimits, hi havia fills de  families pageses benestants, com els Camprubí o els Ribas de cal Motilla, però també fills de petits pagesos i menestrals. Els fills de jornalers i obrers de fàbrica que no podien fer al·legacions eren els que servien en l’exèrcit.

Aquells homes baixets de la lleva de 1909

stnaEren homes baixets, però per ser exclòs per curt de talla, calia no superar el 1,55, per això també intentaven aconseguir l’exclusió a partir d’al·legar diverses malalties. L’any 1909 van declarar  patir cansament i fatiga respiratòria, insuficiència mitral, hèrnies i malalties als ulls.

El 19 de febrer de 1909, es disposà que es concentressin els reclutes de la lleva del 1908 a la Caixa de Terrassa, on l’1 de març havien de presentar-se Francesc de P. Ximenis Pahissa, Joan Julià Dordal, Josep Farrés Miret, Joan Mitjan Guilera i Pau Figueras Alemany.

El mes de juny, el govern de Maura aprovà un important crèdit per sufragar el contingent destinat a Àfrica i van començar les mobilitzacions.

El 16 de juny, l’Alcalde va rebre un ofici de la 3a. Brigada de Caçadors des de Vic, perquè comuniquès  a Jaume Subirachs Vendrell, Josep Martí Tort i  José Martinez Ferri, tots al municipi amb  llicència quadrimestral, que s’havien d’incorporar-se novament a la brigada.

st2n2

També, el 26 de juliol, iniciats ja els esdeveniments de la Setmana Tràgica, es va ordenar la incorporació urgent dels reclutes Joan Briquets i Duran, al primer Regiment de llancers del rei de cavalleria, a Saragossa; i de Joan Prat i Ventura, al regiment d’infanteria Àsia núm. 55, a Girona. I, el 27 de juliol, es mobilitzà Joaquim Badet i Lladó, Ramon Manuel, Josep Planas i Josep Mitjans Boada, destinats al Regiment d’infanteria de la Princesa núm. 4, a Alacant; mentre que Antoni Subirana i Julià va haver de presentar-se a la Comandància d’artilleria de Barcelona, i  Josep Tres  Font i Pau Figueras  Alemany, al Regiment de la Constitució núm. 29, a Pamplona.

st2n5A principi del mes d’agost es lliurà l’ordre d’incorporació a banderes de Joaquim Roig Deig,  sense que arribés anar-hi perquè aconseguí redimir-se’n.  Durant l’estiu de 1909, les autoritats militars buscaven Jaume Torres Cortès, de la lleva de 1908, un forner que vivia al carrer de la Salut que havia fugit a França per evitar d’anar la guerra.

De tot aquest contingent mobilitzat sabem que de Sant Feliu van marxar i van tornar d’Àfrica cinc soldats. Eren els caporals Jaume Subirachs, Magí Estapé i Josep Martínez; el corneta Josep Martí, i l’artiller Francesc Ximenis.

Però, que sabem d’ells?
.  Jaume Subirachs Vendrell, nascut el 1885 i de la lleva de 1906, vivia al carrer d’En Serra i era metal·lúrgic de professió.
. Josep Martí Tort, també nascut el 1885 i de la lleva de 1906, era un obrer de la fàbrica Bertrand que redia al núm. 14 del carrer de Sant Antoni, en una de les casetes que els Bertrand van fer construir el 1874 per a treballadors de la fàbrica.
. Josep Martínez Serra pertanyia a una família de jornalers que havien vingut, a final del vuit-cents, de les comarques de València,  concretament la mare, de la Llosa de Ranes (Costeres), i el pare, de Xarafull (Vall de Cofrens), i que vivien al núm. 303 de la Carretera.
. st2n6Francesc Ximenis Pahissa, nascut el 1887, i per tant de la lleva de 1908, era un teixidor que vivia al núm. 33 del carrer de les Creus. El seu germà, Estanislau Ximenis, sis anys més jove que ell, va iniciar després una  coneguda saga de constructors de Sant Feliu de Llobregat.
. Magí Estapé Llorens, nascut el 1885, era un jornaler domiciliat al carrer de la Mercè núm. 2, i  fill de vídua

Com veiem, tots eren de la classe obrera. Per això, per amortir el malestar social dels pobres que anaven a la guerra, les classes benestants i les institucions van organitzar una sèrie d’activitats de beneficiència. El mes de novembre de 1909, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va fer una recaptació per enviar diners als soldats que servien a Melilla. Va aplegar 260, 25 ptes. Mesos després, el 16 de gener de 1910, van arribar repatriats del Marroc i se’ls hi va fer un gran homenatge, amb les autoritats municipals, militars, judicials i eclesiàstiques, i representants de tots els partits polítics i entitats de la vila. La Banda del Batalló de Caçadors núm. 3 de Barcelona desfilà pels carrers…

Tots tenien present els passats dies de la Setmana Tràgica de Barcelona, especialment els membres del Casino Santfeliuenc que, en el cafè de l’entitat, havien passat atemorits les pàgines de la Ilustració catalana.

Continuarà el pròxim més de setembre.

mluz

.
.

Fonts d’informació utilitzada:   Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Correspondència, padró d’habitants de 1910, llibre d’actes de l’Ajuntament de 1909. Expedients de quintes 1906-1909.  FLAVIÀ, Josep, “El moviment de la solidaritat catalana”, Va i Ve, núm. 55, febrer 1985, p. 22-23.

FLAVIÀ, Josep, “ La guerra del Rif i la Setmana Tràgica, Va i Ve, 56, març 1985, p. 22-23.

FLAVIÀ, Josep, “Dos alcaldes de la primera dècada: Josep Ricart i Joan Planas”, Va i Ve, núm. 57, abril 1985, p. 21-23.

FLAVIÀ, Josep, “El desastre del barranco del Lobo: Represa del treball, Va i Ve, núm. 58, maig 1985, p.22-23.

FLAVIÀ, Josep, “ La conquista del Gurugú: La repressió”, p. 26-27, Va i Ve, 59, juny 1985.

GARCIA LARIOS, Agustí, “El segle XIX. L’organització politicoadministrativa”, dins de Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament, 2002, p. 171-179.

RETUERTA i JIMENEZ, M. Luz,”Matiners a Sant Feliu de Llobregat (1847-1849)” dins Guerrilles al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986, p. 682-707.

MAS i ANDREU, Cristina, Les resistències a les quintes: de la sortida individual a la revolta organitzada.

<<< Veure tota la serie ‘Setmana Tràgica’


premisbloc
període de votació obert fins el 10 de setembre de 2009

toiesmesarticles

peu2

Anuncis