La Setmana Tràgica i Sant Feliu de Llobregat (3)

st31<<< Article anterior

Els fets

He intentat buscar documents que parlessin dels fets de la Setmana Tràgica a Sant Feliu de Llobregat, i n’he trobat alguns. Especialment de les vagues de les fàbriques. Entre aquestes, la que va tenir més repercussió va ser l’aturada de can Bertrand, empresa que aplegava el major nombre de treballadors.

Llavors, a partir de 1907, des de lluny tothom podia veure la gran xemeneia de can Bertrand que, amb 40 metros d’alçada, era la més alta de la zona.

st32Sobre la descripció d’aquesta fàbrica, recordo les paraules de Joan Roca Creus, antic treballador de l’empresa, que l’any 1985 evocava aquells primers anys del segle XX:

“Oficialment jo vaig entrar a treballar a la casa Bertrand el 1920. Abans, jo ja estava familiaritzat amb l’empresa, perquè el meu pare era l’encarregat de la secció de mecànica de la fàbrica. El 1909 el Sr. Bertrand va fer portar d’Alsàcia i Lorena un turboalternador amb un garbell? que alimentaven de vapor per fer anar la dinamo que produïa electricitat per il·luminar la fàbrica i per als telers. El vapor [era] per a les tines, les màquines de prestar i el pegament [es refereix a la fabricació de pegamoïd, una cel·lulosa dissolta amb la que s’impregnava la tela i s’obtenia una espècie d’hule resistent]. Des de l’any 1909 el meu pare em portava a la fàbrica per veure la dinamo… “

st33Però, es va aturar la dinamo…

La revolta es va iniciar a Barcelona el 26 de juliol. A l’endemà, l’Alcalde de Sant Feliu va comunicar al Governador civil que:

“Tengo el honor de poner en conocimiento de V.E. que la fábrica de los Sres. J. Y J. Bertrand, la más importante de esta villa y en la que trabajaban más de quinientas personas de ambos sexos, se ha visto precintada esta tarde a suspender el trabajo debido a la falta de carbón y [a la] imposibilidad de verificar el transporte por impedir el paso de carruajes la turba revoltosa de esa ciudad en estos días. Es de temer que alguna más se verá precintada [a] hacer luego lo propio si no cesan las actuales circunstancias. Reina completa tranquilidad en esta, y se procura sea duradera.”

st34Inicialment, sembla que la fàbrica s’aturà per la falta de carbó i per la impossibilitat d’aconseguir-lo en aquells moments d’insurrecció a Barcelona, i no per raó d’una vaga dels treballadors de la fàbrica, però, tot seguit, el mateix dia, les circumstàncies van canviar i l’Alcalde s’adreçà altra vegada al Governador Civil, amb l’ofici següent:

“Un numeroso grupo de hombres han subido a esta para hacer parar las fábricas, habiéndolo conseguido enseguida. Quedan en esta villa solo cinco guardias civiles. Convendría mandar fuerzas”

st35El 28 de juliol, pel matí, van robar el pa i la farina d’un carruatge que portava nens dels salesians que fugien de  Barcelona.

Per la tarda, uns veïns de Molins de Rei proveïts de gruixuts garrots i liderats per un dependent de barber d’aquella vila, anomenat Salvador, van venir a Sant Feliu i van induir la rebel·lió i l’incendi, tot i que no ho van aconseguir perquè, en arribar la guàrdia civil, van haver de fugir.

Durant aquelles nits, el someten va sortir pels carrers a fer la ronda de vigilància.

A l’endemà, 29 de juliol, santfeliuencs i persones forasteres van empènyer els jornalers  de la vila, que llavors feien la batuda del blat, perquè s’aturessin. El 30 de juliol demanaven també a altre pagesos que paressin les feines als camps.

El 31 de juliol els vaguistes intimidaren Francesc Ribas “El Courer”, perquè parés de treballar, sota l’amenaça que li cremarien el taller que tenia al carrer de Joan Maragall.

st3doc

L’alcalde, per controlar i normalitzar la situació, reuní als fabricants i propietaris de tallers per demanar-los que procuressin que els treballadors tornessin a les fàbriques, sota la promesa que els protegiria. Per això es va adreçar al Governador militar – ja que el fins aleshores Governador Civil, Osorio y Gallardo, havia dimitit-, i li va demanar:

“Deseando los fabricantes e industriales de esta villa, reunidos esta noche, reanudar el lunes y por la mañana el trabajo, y estimando que para evitar vengan de Barcelona una numerosa partida de revoltosos y lo impida, cumpliendo amenazas hechas, son necesarias más fuerzas que las aquí existentes, ruego a V. S. se sirva contestarme si puedo contar con que habrá mandado fuerzas y que los carros de la fábrica de J.J. Bertrand que irán el lunes al muelle  de Barcelona a buscar carbón, pasando por Sans a cosa de las 6, serian defendidos si conviene.”

st36

El Governador, però, no va poder dotar la vila d’aquestes forces, perquè les necessitava per acabar de reprimir la revolta a Barcelona i a altres ciutats catalanes, on els aldarulls havien estat més importants.

Tot i així, el 2 d’agost els treballadors van tornar a la feina alhora que la vaga s’apaivagagava en altres ciutats catalanes.

Però com van actuar les forces polítiques i com va ser la repressió ?

mluz

. .

Fonts d’informació utilitzada:    Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Correspondència 1909.

Haig d’agrair l’autorització de Mercè Renom per utilitzar informació procedent del seu treball sobre Laureà Miró, concretament el capítol: RENOM PULIT, Mercè, “La setmana tràgica al Baix Llobregat”, dins d’una biografia sobre Laureà Miró, (treball inèdit), 1989?

CARBONELL PORRO, Joan-Anton, Molins de Rei: vida social i política (1868-1936). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991. Entrevista a Joan Roca Creus feta el 18 de juliol de 1985.

<<< Veure tota la serie ‘Setmana Tràgica’

premisbloc
període de votació obert fins el 10 de setembre de 2009

toiesmesarticles

peu2

Anuncis