Viatge a Alaska

viatges91Buscar paisatges insòlits i solitaris ens va portar a Alaska, estat americà comprat a Rússia al 1867 per 7,2 milions de dòlars; junt amb Hawaii, formen part dels estats menys visitats i amb més població indígena. La seva llunyania a la resta dels estats, i les seves condicions climatològiques extremes, han fet d’Alaska un lloc singular d’extraordinària bellesa.

La nostra arribada va ser amb la “blue canoe” de la naviera estatal Alaska’s Marine Highway, línia regular de transport públic que recorre tot el golf d’Alaska, des de les Illes Aleutianes del Mar de Bering fins a Prince Rupert a Canadà, creuant pels canals que es troben entre l’ arxipèlag Alexander i la cadena muntanyosa Coast Mountains. Recorregut impressionant, considerat Ruta Panoràmica Nacional entre  muntanyes de més de 2.500 metres que cauen al mar, glaceres, cascades, boscos de piceas (falsos avets)  i boires enigmàtiques. Tot amenitzat pels biòlegs dels Parcs Nacionals (Alaska té més territori en parcs nacionals, reserves i refugis d’animals que tota la resta dels Estats junts) que anaven descrivint les peculiaritats i característiques de la flora i fauna d’aquells indrets.
viatges92Per la seva latitud, els estius són curts però intensos  (amb 24 hores de llum) i tant la fauna com la flora s’afanyen a sortir de la hibernació, créixer, reproduir-se i abastir-se per a les llargues estacions de fred i foscor. Els colors blanc, blau i verd, de la neu, el cel, l’aigua, els núvols i els boscos, en una atmosfera extremadament nítida, t’impregnen la retina de llum i lluentor.

El nostre port d’arribada va ser Sitka (antiga capital de l’Amèrica russa), on es pot visitar la reconstrucció de la Catedral ortodoxa de St. Michel, l’original es va incendiar al 1966, salvant-se la seva valuosa col.lecció d’icones i  pintures.

La ciutat de Skagway, situada al final del canal de Lynn, i port d’arribada de milers de miners a finals del segle XIX en busca del tan apreciat metall, et permet creuar, en tren, l’insòlit White Pass, on molts d’ells van quedar sepultats abans de trobar el riu Yukon per començar la recerca de l’or .

La major part del nostre recorregut va ser en vaixell i cotxe, aprofitant trams de l’Alaska Highway, construïda per raons logístiques durant la segona guerra mundial, amb la intenció d’evitar la invasió japonesa pel nord; i actualment principal via de comunicació terrestre. No obstant, degut a l’orografia i la climatologia, les vies de comunicació més habituals són el mar i l’aire, el que fa que l’Estat conti amb gran quantitat d’hidroavions privats i públics com aerotaxis. El camí és d’allò més divertit, passant per glaceres, llacs amb icebergs, cascades, trobant-te gran quantitat de fauna, entre ells el llop i l’impressionant ós grizzly.

Fotos: Blanca i Jose / Música: Bill Mize & Martha Jacobs / Àlbum: The Spirit of Alaska / Cançó: The Water Is Wide

L’arribada a Portage Lake va ser un tant especial, amb un cel blau espectacular, el sol brillant amb tota la seva intensitat, un silenci només trencat pel cant dels ocells que es trobaven entre els boscos. Tal i com ens acostàvem, les temperatures queien en picat; el moviment dels icebergs donava vida a aquell espectacle que semblava una pintura hiperrealista.

No es pot passar de llarg a Fairbanks la visita del Museu de la Universitat d’Alaska on gaudir del més destacat de les cinc regions d’Alaska, en quan a flora, fauna, gent, vida salvatge, geografia i història.

Una excursió emblemàtica és la visita al Denali National Park, on entres a formar part de la dinàmica del paisatge glacial i la diversitat de la vida silvestre. Uns autobusos llençadera t’endinsen al parc; pels clars que s’obren d’entre les boires matinals comences a endevinar a poc a poc la majestuositat del McKinley, amb 6.194 metres d’alçada, el pic més alt de tot Nord Amèrica. Aquest entorn el compartim amb óssos grizzlys, marrons i negres, caribús, llops grisos, ants i ovelles de Dall, a més d’aus i flors silvestres que amb els seus colors et recorden l’arribada del curt estiu.

A Anchorage cal visitar  el centre cultural The Alaska Native Heritage Centre per entendre la vida dels indígenes, les seves tradicions, i la seva evolució.

viatges93

A Valdez, des d’on es pot accedir fàcilment per mar a cinc glaceres, tenen lloc els concursos més antics de pesca, i amb els que aconsegueixen milers de dòlars en premis. De la població marina destaquen entre d’altres grans salmons, halibuts, llúdries, marsopes, foques, lleons marins, balena geperuda i orques. També s’hi troba el final dels 1288 Km de la “pipeline” que pot transportar uns 2.000 milions de barrils de petroli diaris des de els jaciments de l’Artic; i on malauradament el març de 1989 va sortir el petrolier Exxon Valdez del que van besar 1,48 milions de barrils de cru, romanent encara restes a la costa.
Des d’aquí en vaixell t’acostes al Columbia Glacier, d’uns 1.000 Km2 de superfície,  i 2 Km d’amplada caient al mar. Per nosaltres era la primera glacera, el fred que et tallava la pell, el terrabastall dels despreniments a l’estimbar-se al mar, tenir un tros de gel mil.lenari a les mans ben gruixut amb una transparència sense igual, les llúdries voltant pel vaixell, les foques descansant sobre els gels… Van ser tantes i tan intenses aquelles sensacions!!!

viatges94

Seward, es troba en un meravellós paratge de la Península de Kenai, la qual conté el camp de gel de Harding, del que es desprenen al mar impressionants glaceres, creant constants perills a la navegació. El dia de la independència, 4 de juliol, es cel.lebra aquí amb un caràcter especial, possiblement pel fet de que el nom de la ciutat és el del secretari d’estat que va intervenir a la compra d’Alaska a Rússia.  Ens van sorprendre les concentracions de gents guarnides amb les seves ensenyes nacionals al voltant de les tan americanes “barbacues”.

Aquestes han estat únicament unes pinzellades difícilment reproduïbles en un relat, cal contemplar-ho amb els cinc sentits.

Ecosistema:

osalaskaA la part sud del país i limitant amb l’estepa, trobem la “taiga” o bosc boreal, amb una temperatura de 19ºC a l’estiu i 30ºC sota zero a l’hivern, on es troben boscos de coníferes (piceas, pins i avets), habitats per ants, cérvols, rens, caribús, óssos, i llops. Pujant en latitud, la taiga dóna lloc a la “tundra”, caracteritzada pel que el seu sòl (permafrost) es desgela només parcialment a l’estiu, amb unes temperatures màximes de 10ºC. Aquí les formes dominants són els líquens i les molses, ja que degut a l’escassa evaporació hi ha una important concentració d’humitat. D’animals trobem el ren i el caribú. Encara que sembli mentida, el desgel de l’aigua permet la formació de petits tolls on les larves de mosquits es poden reproduir i donar lloc a verdaders eixams. http://www.barrameda.com.ar/ecologia/tundtaig.htm

Clica a http://share.ovi.com/media/kim.oldalaska/kim.10076?sort=0 per veure una selecció de fotografies d’Alaska de finals del segle XIX.

Per entendre com sorgí la febre de l’or i les seves conseqüències a l’economia actual, clica
http://www.razonesdeser.com/contenido/9_7_09_klo.asp

bij

<<< Veure més articles de viatges…

premisbloc
període de votació obert fins el 10 de setembre de 2009

toiesmesarticles

peu2

Advertisements