Disc de la setmana: Al Foster Quartet “Love, peace and jazz”

Els que per circumstancies de la vida passem l’agost a Barcelona, el últims anys podem gaudir d’ importants figures del jazz gràcies al Mas i Mas Festival.

Aquest any ha sigut Al Foster, el que va ser bateria de Miles Davis més de tretze anys, va ser la sorpresa d’una nit xafogosa. Al Foster (1944) és un del bateries més versàtils que ens ha donat el jazz de les últimes dècades, amb una gran gama de recursos.

A_Foster_10777_nb_mc_ret_WEB

Home d’unes mans immenses en les quals, les baquetes semblen joguines. Tot un recital de com la bateria no és només un instrument d’acompanyament si no que te vida pròpia. Sense grans floritures, cada toc que donava a la bateria era precís i tenia una força inusual. Al Foster ens va obsequiar amb un concert de be-bop genial, en companyia de joves músics on particularment em va sorprendre l’excel·lent saxofonista israelià Eli Degibri.

AD AL FOSTER 21444

Amb els seus característics plats elevats com protagonistes, ens va oferir una gran diversitat de cops i un contínua variació de ritmes en el decurs del concert. Eli Degibri va fer un concert meravellós, atacant i aixecant les notes fins a l’infinit. Les estones de més intensitat van ser seves. Fins i tot va ajudar als seus companys a mantenir el nivell en alguns moments de dubtes on no van estar a l’alçada.

El repertori del concert van ser els temes del disc “Love, Peace & Jazz” (1998). A més a més ens van oferir alguns regals en forma de “In a sentimental mood” i “Jean-Pierre”, per acabar de gaudir d’una gran nit d’estiu. Aquest disc és la meva recomanació d’avui (gravat en directe al Village Vanguard).

albumcoverAlFoster-LovePeaceAndJazz

Artista

Al Foster Quartet

Àlbum Love, Peace and Jazz
Cançó que escoltes Blue in Green

.

Tot i ser un dels millors bateries del jazz contemporani, només és el seu segon disc com a lider d’una banda. Tres temes originals seus on ens deixa veure les seves habilitats com a compositor i tres més de grans amics seus Miles Davis, Blue Mitchell… La música que fa es mou perfectament en el post-bop, evocant el que sempre ha fet com acompanyat en un munt de diverses formacions. Acompanyat per una banda tradicional “mainstream”, no abusa de la seva posició i dona joc a tothom. Molt especialment, com deia abans, al saxofonista Eli Degibri.

Juguen perfectament amb els ritmes lents com a “Blue and Green” i amb els continus canvis de temps. Cada músic te el sec lloc i el seu espai per a mostrar-nos les seves habilitats en aquest gran disc. Possiblement és un dels millor quartets de la dècada.

.

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’


toiesmesarticles
105bloc
Advertisements