Taller de fotografia (90)

taller901És curiós com les vostres aportacions em van fent canviar el temari que tenia pel taller.. No és pas una crítica ni s’ha d’entendre com a doble lectura però penso que és el moment de treballar l’HDR.. Què li passa a l’HDR, no n’hem parlat ja? Sí, però no crec que fem servir la tècnica de l’HDR pel que va ser inventat.. i de la mateixa manera que hem treballat el Photoshop per a ‘fotògrafs’ crec que cal parlar de l’HDR per a ‘fotògrafs’… No com un element totalment creatiu sinó com una tècnica que ens resol un dels grans problemes de la fotografia: la captura del rang dinàmic de l’escena. Us sembla que ho treballem unes setmanes? El que intentarem és anar a l’origen de l’HDR i recuperar els objectius pels que es va crear…

Taller de fotografia (90): L’HDR per a fotògrafs – 1

taller903Què vols dir per ‘tornar als origens?’ Des de l’inici de la fotografia analògica fins a l’era digital els fotògrafs han hagut de lluitar amb la incapacitat de la càmera per captar l’escena tal i com la veien pels seus ulls.. ‘Veure com veu la càmera‘ ha arribat a ser una tècnica eficaç per poder controlar les situacions i disposar els paràmetres de la càmera per poder fer millors fotografies. Però el problema continua i encara avui les càmeres no poden captar totes les variacions de lluminositat que ens pot presentar una escena. Aquestes a la vida real, poden contenir zones molt separades en termes de lluminositat, el ‘rang dinàmic‘, ja n’hem parlat a molts tallers, especialment al taller 73 , és la diferència de lluminositat entre la zona més fosca i més clara de l’escena. Hem après a mesurar aquesta lluminositat en ‘passos‘ o ‘EV’s‘ i aquesta diferència en passos pot ser molt superior a la capacitat del nostre sensor. Estem davant d’escenes que anomenem de ‘alt rang dinàmic’ i simplement la nostra càmera, almenys amb una única fotografia, no pot captar.

La fotografia de la dalt a la dreta és un cas clar d’una escena d’alt rang dinàmic, rang massa alt per poder ser captada per les nostres càmeres produint l’efecte d’un alt contrast global, cremant les llums i deixant a les fosques les ombres. És una fotografia de ‘mitjos’. Heu escoltat alguna cançó pels altaveus del vostre equip capant els greus i aguts? Doncs això és el que produeix la nostra càmera quan no pot captar les diferències de lluminositat…

taller902

L’esquema de dalt és ben important per entendre com els diferents dispositius tenen capacitats diferents per captar el rang dinàmic. A l’escala he volgut posar les relacions de lluminositat, per exemple 1:500 vol dir que a l’escena la diferencia entre les zones de màxima i mínima lluminositat és de 500 vegades, o la diferència entre passos, ja sabem que un pas equival a doblar la lluminositat. Bé, mentre que en un dia assolellat la diferència entre les zones il·luminades pel sol i l’ombra pot arribar a ser de 17 passos, les nostres càmeres digitals poden captar-ne (depenent del model) de 6 a 8 passos (a excepció del format RAW que en pot captar de 10 a 12). La fotografia analògica encara avui supera a la majoria de digitals amb rangs dinàmics de 10-12 passos. El mateix passa amb les impressores, magnífiques fotografies que veiem a la pantalla de l’ordinador queden ‘comprimides’ en quant al rang tonal quan les passem a la impressora, aquelles zones d’ombra on podíem apreciar els detalls han desaparegut…

L’HDR per a fotògrafs


No ens amoïnem… En aquesta sèrie aprendrem  a ‘intuir’ el rang dinàmic de l’escena i a actuar en conseqüència en cada cas. El que treballarem aquests dies ha de servir al fotògraf per a resoldre el ‘Problema’, el que passa és que l’eina que farem servir, no sé massa per a quina raó, ens farà creure que som grans artistes, creadors de noves obres d’art… normalment de discutible valor artístic…

taller904

Ha de quedar clar si voleu continuar llegint… El que treballarem serà com resoldre la situació de la fotografia de l’esquerra, correcta però incapaç d’expressar al mateix fotograma les lluminositats dels fosc primer pla i la resta. Les tècniques que avui introduirem ens resoldran el problema com podeu veure a la fotografia del mig però de cap manera m’atreviré a treballar les aberracions de la dreta. Tractarem les tècniques HDR com tècniques de revelat digital i no com a tècniques artístiques. Això us ho deixo a vosaltres…

Hi ha dues tècniques bàsiques per resoldre les escenes d’alt rang dinàmic, la coneguda HDR i la tècnica de la ‘Fusió per exposició’.


Els formats RAW, TIFF, JPG… quin embolic !


Sí amics, ens agradi o no a la fotografia digital no podem fugir d’aquests formats. Els formats d’arxiu son les formes que tenim d’emmagatzemar les fotografies digitals i ens determinaran no només la capacitat sinó també la qualitat de les imatges que emmagatzemem. Ja hem vist en passat tallers, com el taller 79, que tenim alguns formats per guardar les fotos al nostre ordinador, ara però és molt important saber escollir correctament.

taller9019El format JPG és el format ‘universal’ que hem fet servir per, no només guardar, sinó transferir les nostres fotografies. És el format universalment acceptat per les nostres càmeres i habitualment serà en aquest format com obtindrem les nostres fotografies. El problema ara és que el format JPG és un format que ha patit ja una compressió i és de ‘baixa capacitat’, és a dir, el píxels del JPG tenen 8 bits per canal, el que vol dir que es pot emmagatzemar en cada píxel, o contenidor, fins a 256 valors de lluminositat. Les fotografies de baix rang dinàmic en tenen prou amb aquest format.

Si volem però disparar en RAW, el ‘negatiu fotogràfic’, una vegada l’obrim amb el nostre programa, Capture NX, Capture One, Digital Photo Professional o el Camera RAW de Photoshop, tindrem la possibilitat de passar-lo a Photoshop com una imatge de 16 bits per canal i endreçar-lo després com un TIFF. Aquest format ens permet tenir 65.536 valors de lluminositat per píxel i si bé pot ser que no notem una millora aparent de qualitat sí que tenim un arxiu  no-comprimit que es comportarà millor en els processos de compressió HDR o als ajustaments que li podem fer a Photoshop.

taller71idea1Sempre TIFF en lloc de JPG

La meva recomanació és que per qualsevol tractament de la fotografia a Photoshop o altres programes de retoc o generació d’HDR feu servir el format de 16 bits, TIFF.

taller9017-1La forma d’obtenir un TIFF a partir d’un RAW és ben senzilla, simplement des del Camera RAW de Photoshop se’ns permetrà passar la fotografia revelada a Photoshop amb 16 bits / canal. Una vegada a Photoshop podrem ‘guardar com‘ TIFF.

Si el que tenim és un JPG, passar a TIFF no ens millorarà la qualitat però sí els ajustaments  i transformacions que hi podem fer. Simplement obrim el JPG a Photoshop i a Imagen >Modo> 16 Bits/canal convertirem la imatge a 16 bits per, quan acabem, endreçar-la com un TIFF a ‘Guardar como‘.

.

Photomatix


Hi ha varies eines de producció d’HDR, Photoshop, FDRTools, Hydra,… però la que més m’agrada per les possibilitats de control sobre el resultat final és Photomatix. D’aquesta eina ja en vam parlar al taller 73 però avui intentarem endinsar-nos una mica més…

taller907Photomatix té dues funcions basades en tecnologia HDR, un operador local (tractament diferencial dels píxels) que és el ‘Details Enhancer‘ i un de global (tractament uniforme dels píxels) el ‘Tone Compressor‘. També té una eina que no és tecnologia HDR, és el ‘Exposure Fusion‘, aquesta no usa els algorismes HDR però és de gran utilitat per ‘fusionar’ fotografies exposades amb diferents valors d’exposició, és més, la majoria de situacions aquesta eina ens resoldrà el ‘problema’ sense haver de fer servir tecnología HDR.

Sí ja sé que alguns de vosaltres voleu saber tot i més de l’HDR després de llegir el capítol d’avui però hem d’anar poc a poc… Avui justament tractarem el mètode de ‘Fusion exposure‘. Oh.. ho sento.. Però després del que veureu ja us dic que el fareu servir més que el HDR… No sempre que parlem de fotografies d’alt rang dinàmic ens referim a l’HDR !

Fusion exposure


La ‘Fusió per exposició’ és el primer mètode que veurem per resoldre situacions d’alt rang dinàmic o HDR però utilitza una tecnologia no tan sofisticada com la del HDR. Es basa en un algorisme  que pren com a base diferents fotografies de la mateixa escena preses amb diferents exposicions. L’algorisme compara píxel a píxel de les fotografies originals i després de comparar lluminositat, color, saturació,.. n’escull el més adient que utilitza per a la imatge final. És un mètode més ‘natural’ si bé no sempre pot aconseguir els resultats del mètode HDR, tot i que en moltes situacions el supera..

taller908El mètode de ‘Fusio per exposició‘ a Photomatix no es tan popular com el ‘Details Enhancer‘ de tecnologia HDR però es mes ràpid i efectiu quan l’únic que volem és simplement fusionar zones extretes de fotografies de la mateixa escena amb diferents exposicions. L’absència de comandaments sofisticats com el ‘Details Enhancer’ de l’HDR pot restar però control en el procés de fusió si bé funciona prou bé a la majoria de situacions. El resultat és una fotografia més natural i molts fotògrafs prefereixen aquesta opció abans de malaguanyar la fotografia amb l’HDR.

Aquesta opció la tenim només entrar a Photomatix, a sota de las de generació d’HDR i Tone Mapping, que desenvoluparem en detall la setmana vinent.

Al clicar-la se’ns obrirà un quadre de diàleg on se’ns demanarà que escollim les fotografies a fusionar. Aquí és on el pas previ és molt important:

1. Podem tirar 2 o 3 fotografies de la mateixa escena amb diferents exposicions per captar correctament les zones de llums altes (que no se’ns cremin) i les de ombres baixes (que surtin amb suficient detall). Aquestes fotografies recomano que es passin per Photoshop i sense tocar res més les convertim a 16 bits (Imagen >Modo > 16 Bits/canal)  i les guardem en format TIFF (Archivo > Guardar como). En el cas de que siguin fotografies RAW simplement obriu-les amb el Camera Raw i una vegada a Photoshop guardeu-les en format TIFF.

2. Podem fer servir una única fotografia, tot i que no ho recomano. Els resultats no son tan bons però no sempre disposem d’una mateixa fotografia amb diferents exposicions. El mateix, passeu-la per Photoshop i convertim-la a 16 bits i guardem-la, a continuació manipulem els nivells per sub o sobre-exposar-la i la tornem a guardar amb un altre nom.

Òbviament recomano l’ús del trípode per obtenir les diferents exposicions.

taller909Ara sí, ja podem seleccionar en el quadre de diàleg les fotografies ‘TIFF’ que hem produït en el pas anterior.

El següent quadre de diàleg ens mostre diversos mètodes de fusió: Mitjana, Ombres i llums (auto, ajustar, 2 imatges i intensiu). La recomanació és que les aneu provant totes si bé las de ‘Ombres i llums-Ajustar‘ i ‘Intensiu‘ em permeten paràmetres de control sobre el resultat final. No us explico els comandaments en detall que hi trobareu a algunes opcions per ser molt intuïtius Punt blanc i negre, saturació,…) i no podreu fer les desgracies que es poden fer amb la tecnologia HDR.

taller9010A l’exemple següent he recuperat una fotografia del darrer viatge d’Agost que em va fer molta ràbia veure-la al passar-la a l’ordinador. Es tracta d’un pati interior d’una de les esglésies de Dubrovnik. L’alt rang dinàmic de l’escena em va passar una mal jugada:

taller9011Tota la zona d’ombres ha quedat massa fosca i fins i tot en moltes zones s’ha perdut el detall. Si bé tenim tècniques a Photoshop per aixecar les ombres, com Imagen > Ajustes / Sombras e Iluminaciones, els resultats em semblen massa artificials i he preferit obrir-la a Photoshop, passar-la a 16 bits i emmagatzemar-la com TIFF. Acte seguit he fet servir l’eina nivells i l’he sobre-exposat fins que m’ha aparegut els detalls de les ombres. El resultat és dues fotografies TIFF de 16 bits:

taller9012

Aquestes son les seleccionades al quadre de diàleg de Photomatix i el resultat amb la funció ‘Fusion Exposure‘:

taller9013

El cert és que estic força satisfet, no hem fet servir la tecnologia HDR de 32 bits però hem pogut resoldre amb nota el problema de l’alt rang dinàmic de l’escena, per bé que si en temps d’exposició hagués fet 2 o tres fotografies el resultats encara haguessin estat millors, pensem que aquest mètode amb una única fotografia no sempre serem capaços d’aixecar les ombres i menys de tornar les llums cremades a la vida…

En aquest cas he escollit l’opció de ‘Ajustar‘ ja que els comandaments que m’hi apareixen em permeten controlar molt millor la lluminositat del cel i del pati interior. Podeu veure com ben bé la fotografia resultat agafa parts gairebé exactes de les dues fotografies.

taller9018En una sèrie que el nostre amic Francis Palmero amablement m’ha cedit, he fet la prova amb l’eina i els resultats son molt interessants. Aquesta sèrie està composada d’originals RAW amb diferents exposicions:

taller9017

El resultat que veieu a la dreta no és un HDR sinó una fusió d’imatges. En aquest cas he fet servir el mètode ‘Highlights & Shadows – Adjust‘ amb les dades Accentuation 7.7, Blending Point -7.5, Shadows 1.3, Color Saturation 1.8, White Clip 7.1, Black Clip 3.5 i Midtones adjustement -5.5. Impressionant oi? El material de partida era molt bo i us he de confessar que l’HDR que m’ha sortit no supera en absolut aquest mètode. L’artista al seu flickr ens regala una interpretació lliure usant la tècnica d’HDR (clica aquí). Gràcies Palmi.

A Digital Photography School hi ha un interessant article:

http://digital-photography-school.com/exposure-fusion-what-is-it-how-does-it-compare-to-hdr-how-do-i-do-it

que compara aquest mètode amb la fotografia HDR. L’autor parla d’una sèrie d’avantatges:

taller90141. El procés és molt més senzill  i ràpid que el que fa servir tecnologia HDR. A més els típics ‘halos’ de l’HDR aquí no apareixen ni les colors queden tan artificials.

2. Es parla també (jo no ho he provat mai) de la possibilitat d’estendre la profunditat de camp a partir de fotografies successives amb apertures diferents. en aquest cas la fusió no seria tant de zones de lluminositat sinó de zones amb diferents profunditats de camp.

La successió de fotografies i el resultat final de dalt el podem trobar a l’article anterior. Com podeu veure no té res a envejar al mètode d’HDR i el resultat final em sembla força més natural.

Jo n’afegiria algun més…

3. És perfecte pels contrallums on no es vol deixar a les fosques la figura del primer pla. Diferents exposicions mesurant la lluminositat del fons i del primer pla és suficient per salvar el contrallum. L’única pega és que les fotografies haurien de ser idèntiques en quant a l’enquadrament, cosa que puc tenir amb el trípode o amb la funció d’alineació de la pròpia eina, però la figura del primer pla, si és un ésser viu, és difícil que estigui quiet a les dues o tres exposicions.

Altres eines

taller9015Hi ha una eina més potent encara de Photomatix per aquest mètode de ‘Fusion Exposure’: Enfuse. (aquesta eina funciona amb línies de comandament, el que la fa odiosa, per això s’ha creat una versió més amigable EnfuseGUI: http://software.bergmark.com/enfuseGUI/ que és la que us recomano). Si la proveu envieu-nos els vostres resultats.

Té cinc paràmetres bàsics: Exposició, Contrast, Saturació, Mu i Sigma, que marquen el pes dels píxels en el moment de la fusió, les instruccions en anglès les teniu aquí a l’apartat de ‘Fusion Options’.

taller9020Jo he provat el EnfuseGui 2.0 Beta 2 i els resultats han estat sorprenents !

En aquest cas he utilitzat una única fotografia, JPG passada a TIFF i duplicada aplicant ‘nivells’ per sobre-exposar-la i així recuperar les ombres. Totes dues fotografies TIFF les he obert a EnfuseGUI, modificat els paràmetres d’exposició, saturació,..  i simplement he clicat ‘Enfuse it !‘, els resultats:

taller9021

taller9016Al grup de ‘Enfuse‘ de flickr  (http://www.flickr.com/groups/enfuse/) hi ha coses molt interessants, explicacions de com funciona el software i possibilitat de descarregar-lo. És un programari lliure que us podeu baixar gratuïtament.

I per acabar…


Una de les aplicacions més interessants del mètode de ‘Fusió per exposició’, es tracta de la ‘Fusió de Flash‘.

Aquesta tècnica utilitza els programaris de ‘Fusió per exposició’ que acabem de comentar però es basa en fotografies de la mateixa escena col·locant el flash en diferents posicions. Els resultats son espectaculars ja que s’acaba obtenint una fotografia final amb ‘parts’ de cada una de les exposicions. Lògicament aquesta tècnica només la podeu fer servir si teniu un ‘flash’ no incorporat a la càmera.

taller71idea1Com obtenir els millors resultats?


És evident que els resultats amb aquestes eines, i amb l’HDR, depèn dels paràmetres que hi posem però encara depèn més del material original. He fet una petita classificació:

taller9022Resultats òptims: Els millors resultats s’obtenen escollint el format RAW i amb tres o més exposicions de la mateixa escena, fixant l’apertura i sub i sobre-exposant l’exposició que proposa la càmera. Els RAW resultants cal revelar-los (la meva recomanació és sense tocar cap paràmetre) i passar-los a TIFF.

Nota del 15-Set: He fet una modificació: ‘fixant l’apertura i sub i sobre-exposant l’exposició‘.

Resultats bons: Si no disposem de tres exposicions una única còpia RAW, revelant-la sub i sobre-exposant-la per obtenir 3 TIFF diferents també és una bona opció.

Resultats regulars/bons: Partint de 3 exposicions JPG també dona relatius bons resultats. Les tres còpies cal passar-les a TIFF de 16 bits via Photoshop.

Resultats dolents: Posteritzacions, canvis de colors… son alguns dels efectes que ens podem trobar a l’estressar les nostres fotografies a Photomatix o Enfuse o canviant l’exposició a Photoshop. Partir d’una única còpia JPG dona resultats mediocres (sempre depenent de l’escena). Una única còpia JPG cal obrir-la a Photoshop, passar-la a 16 bits i crear diferents còpies TIFF corresponents a diferents exposicions.

.

Bé amics, espero que practiqueu molt i ens pugeu els vostres treballs al nostre grup de flickr !

La setmana vinent entrem de ple amb la tecnologia HDR…

Cartel Curso PhotoshopTot això i molt més és el que es tractarà al curs que estem organitzant ‘Photoshop per a fotògrafs‘, un petit viatge per les funcionalitats que el fotògraf necessita del Photoshop, revelat digital RAW, HDR, Fusió per exposició,….

La trobada per explicar-vos el contingut i disseny del curs a partir de les necessitats dels assistents tindrà lloc el proper 28 de Setembre a les 20 h a la Casa de Cultura d’Abrera (mira on és). Podeu demanar més informació trucant al 607561011 o escrivint un mail a palbord(arroba)hotmail.es o raulhornetplus(arroba)hotmail.com

Bona setmana i fins el proper dilluns…


tf-1

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.
toiesmesarticles
105bloc
Advertisements