El Lied (6)

lied61MONDNACHT

Avui parlarem d’un lied que tot i que sembla estar dins d’un cicle de lied, no és així, és un poema dins un recull de poemes d’Eichendorf, que Schumann va utilitzar per crear Liderkreis op.39, l’any 1840. Aquests poemes tracten sobretot d’una profunda identificació de l’autor amb la naturalesa.

D’aquest recull m’he decidit a parlar concretament de Mondnacht. Un lied d’una gran intensitat expressiva semblant més aviat, una meditació, un veritable èxtasi quasi d’una religiositat natural.

En aquest lied, Schumann extreu la melodia, de la música de les mateixes paraules en si, arribant a una configuració sonora encara més rica, amb melodies que expressen somieig i resplendor. Sembla que el món exterior que expressa el poeta, es projecti cap a l’interior de l’ànima o a la inversa, el món intern és transmès del jo a la naturalesa, fusionant la part externa i la interna.
Tot això sembla manifestar-se en el dibuix gràfic i sonor que ens mostra l’escriptura musical del lied: és sabut que el cel que embolcalla totes les coses es representa amb la part interna del cosmos, i la terra  que les sustenta   amb la part exterior. Món exterior amb món interior.
lied62

Si veiem el principi de la partitura del lied, els dos pentagrames inferiors (la part del piano com a introducció), veiem com la mà dreta comença en notes molt agudes i l’esquerra en notes molt greus: el cel i la terra. Poc a poc aquestes dues notes inicials van dibuixant una línia descendent la superior i ascendent la inferior, fins a arribar a fusionar-se en el cinquè compàs per donar pas en el sisè quan entra la veu (el pentagrama més superior) dient: es war, als hät’ der Himmel, die Erde still geküsst (fue como si el cielo, hubiera besado suavemente  la tierra).

Genial la manera com Schumann dibuixa la música plena de símbols espirituals.
Aquest lied realment sembla un autèntica meditació de la pròpia existència del poeta i on Schumann acaba de subliminar amb la seva música.

lied64Proposo aquesta vegada dues audicions, la primera de tot un clàssic, el mestre Fischer-Dieskau amb C. Eschenbach al piano. Fantàstica i genial versió. Després, proposo una versió d’un deixeble de Dieskau: Matthias Goerne, que gairebé podríem dir que ha arribat a la genialitat del seu mestre i en alguns moments, en la meva humil opinió, com en aquest lied, que l’arriba a superar.  El caràcter i l’esperit del lied queden absolutament plasmats en la pregària i meditació que fa Goerne. Un xiuxiueig quasi imperceptible amb tota la càrrega emocional que quasi talla la respiració. Brutal, majestuós!

.

Liederkreis, Op 39 Mondnacht / Fischer-Dieskau:

Liederkreis, Op 39 Mondnacht / Matthias Goerne:

Lletra:

lied63

<<< Veure tota la serie ‘El Lied’

.

toiesmesarticles
105bloc
Advertisements