Taller de fotografia (91)

taller911Què? Estàs enfadat oi? No, què vols dir? Ja ho saps prou, no t’han fet massa cas del que vas explicar al darrer taller… Sí, el cert és que esperava que la tècnica explicada la setmana passada del ‘Fusion Exposure‘ fos una alternativa interessant per a resoldre el problema del rang dinàmic però veig que tots estem enganxats amb l’HDR.. I ho entenc, l’HDR té una màgia especial però sense entendre alguns conceptes pot ser una eina perillosa ja que trenca bona part dels principis de la fotografia convencional…

Això és el que intentarem avui, endinsar-nos una mica més en el món de l’HDR, entendre alguns conceptes bàsics i començar a treballar a fons els diferents paràmetres dels programaris com Photomatix…

Taller de fotografia (91): L’HDR per a fotògrafs – 2

taller914El món al voltant de l’HDR ha representat tota una revolució per ser una potent eina que fulmina alguns principis importants de la fotografia, que concedeix lluminositats on on hi eren, trenca i inverteix els equilibris en lluminositat, canvia el contrast local…. i en definitiva pot fer variar substancialment el missatge contingut a la fotografia.. Tot plegat una eina perillosa si no la controlem. Això és el que ens passa a la majoria de nosaltres i simplement comencem a tocar els comandaments dels programaris fins que més o menys arribem a un resultat que ens satisfà. El problema de l’HDR és que enganxa, enganxa i molt. I ho fa amb tanta intensitat que permeteu-me que us digui que molta gent perd aquell ‘art’, ‘bon gust’, ‘sensibilitat’, ‘capacitat d’expressió’… que havia demostrat a la fotografia digital convencional. L’HDR és per a mi un tema d’amor-odi, que és capaç de produir belles fotografies però també nyaps que fan trontollar els principis més elementals del bon gust i l’estètica. Un tema apassionant que intentarem donar-li suficient temps al nostre taller. Fem el viatge junts?

La tecnologia HDR


taller904-1Va ser al 1989 quan Greg Ward va començar a desenvolupar una tecnologia per ordinador per poder il·luminar objectes generats per ordinador amb dades de lluminositat del món real. Es va crear el format .hdr, un arxiu que era capaç de guardar gran quantitat de informació. Aquest format va créixer ràpidament i avui tenim molts programaris que son capaços de generar aquests formats a partir de fotografies RAW, TIFF o JPG. El format HDR és el que coneixem com a fotografia d’alt rang dinàmic i no la que finalment veiem a les nostres pantalles o imprimim a la impressora. El format .hdr és un format ‘intermig’, no vàlid per ser vist ni per a ser imprès…

El format HDR és un arxiu de 32 bits per canal i és capaç d’emmagatzemar un més alt rang dinàmic que el que originàriament ens donen els formats RAW, TIFF o JPG de les nostres càmeres digitals. Aquests formats poden aconseguir el que s’anomena com ‘lluminositat de punt flotant‘, un concepte que valdria a dir que amb l’HDR es poden representar rangs de llum gairebé infinits. Amb aquell símil que us vaig explicar al taller 73, una càmera que disparés directament en HDR tindria ‘píxels’ o ‘contenidors’ d’infinita capacitat, mai s’omplirien del tot…

taller71idea1

Alguns autors comparen l’HDR amb les tecles d’un piano.. Podem tocar una melodia amb només 6 tecles (format JPG de 8 bits), o amb 12 (format TIFF de 16 bits) però sortirà la mateixa melodia que utilitzant totes les tecles? (format HDR de 32 bits) . Doncs la resposta pot ser que ‘depenent de la melodia’…

Normalment no volem tocar una melodia només amb 6 notes, pel qual el JPG ja ens aniria bé, sinó que ens podem trobar amb tot un concert per a piano pel qual necessitem tot el rang dinàmic. Però, com composem la melodia? Dit d’una altra forma, com podem amb la nostra càmera fer una fotografia que capti tot l’alt rang dinàmic de l’escena? La resposta és clara: No es pot. No es pot a no ser que fem tota una successió de fotografies que captin trossos del rang i que ‘ajuntades’ donin una fotografia d’alt rang dinàmic.

.

Fusionem per expandir i després comprimir…

La tecnologia HDR es basa en dos processos principals, el primer, el de la ‘fusió‘ (no el confonem amb el ‘Fusion Exposure’, no té res a veure), capta i uneix els rangs dinàmics de les fotografies originals i crea un arxiu intermig, el famós .hdr. Aquest fitxer intermig és horrible a la vista ja que el que estem veient no és el fitxer sinó la interpretació que la nostra pantalla fa d’ell. El segon procés, el més creatiu i on es passa el control al fotògraf, el del mapeig de to. Fusió i mapeig de to son capaços de primer ampliar el rang dinàmic per després comprimir-lo perquè els nostres monitors o impressores el puguin representar.

taller905

El fitxer intermig .hdr és una arxiu que pot representar píxels amb una profunditat de 32 bits. Aquest fet permet l’emmagatzement en una fotografia .hdr de zones de lluminositat extremes, d’alt rang dinàmic. La pantalla del nostre ordinador té un rang dinàmic molt inferior i simplement queda desbordat per les llums altes (surten cremades) i per les ombres baixes (totalment fosques), com podeu veure a la imatge de dalt. És justament per això que necessitem tractar aquest arxiu .hdr ‘comprimint’ el seu rang dinàmic per poder veure la fotografia ‘correctament exposada’ al nostre ordinador. És el mapeig de to. A partir d’aquest procés la nostra fotografia serà una genialitat o un nyap de molt mal gust.

El mapeig de to

taller9122Aquest és el pas més important de tot el procés HDR, important perquè cedeix el control al fotògraf i sense coneixement de les eines el resultat obtingut no és sempre correcte, repeteixo, encara que visualment a algú li pugui agradar.

El Mapeig de to ‘comprimeix’ l’ample rang dinàmic del fitxer intermig .hdr en un rang visible pel nostre monitor. És essencialment un procés de ‘compressió’ de l’histograma però aquesta és una ‘compressió’ una mica complexa… Per entendre-ho primer definirem els ‘operadors globals i locals’.

Operadors globals. Son aquells algoritmes matemàtics o peces de software que son capaços de comprimir el rang tonal però aplicant la mateixa compressió a tots els píxels de la imatge, és a dir, actuen de manera global a tota la fotografia.

Operadors locals. Son algoritmes extremadament complexes i actuen sobre cada píxel depenent dels píxels del seu voltant. Dos píxels idèntics, per exemple en color i lluminositat, es poden veure afectats de forma diferent depenent el lloc de la fotografia que ocupen. Aquest és el ‘cor’ dels programes de creació d’HDR, com el Photomatix. Els ‘comandaments’ per controlar aquests operadors locals son complexes i només els arribarem a entendre amb pràctica i exemples pràctics.

taller906L’exemple l’he trobat a ‘Manual de Fotografia Digital de Alto Rango Dinámico‘ de Ferrell McCollough, amb un símil molt interessant amb molles. La molla de dalt representa el .hdr de 32 bits que cal comprimir-lo amb el Mapeig de To. Un operador global el comprimiria de forma uniforme fins obtenir la imatge visible TIFF o JPG. L’operador local el comprimiria de forma diferencial, per exemple podria comprimir part de les llums i no fer-ho per les ombres.

Crear una fotografia en tecnologia HDR passa pel control dels operadors globals o locals de l’eina que fem servir. Així de fàcil (o de difícil !)

Tipus d’escena

Una altra de les ‘llegendes urbanes’ al voltant de l’HDR és que serveix per qualsevol escena. No, no totes les escenes poden tractar-se amb tecnologia HDR. La distribució de lluminositats a l’escena original pot ser complexa i l’anomenada ‘línia de lluminositat’, aquelles que separaria diferents zones, pot estar definida o no.

taller912Aquest és un punt molt important i em tema que molta gent passa d’ell… El comportament com a fotògrafs, el nombre i forma en que fem les exposicions, determinarà el resultat final de l’HDR. Ah, no es tracta de fer 3 fotografies amb diferents exposicions i ja està? No, no i no. Simplificant el problema podeu veure a les fotografies de la dreta dues situacions extremes, des de situacions de degradat de zones de lluminositat a escenes amb línies de lluminositat ben definides.

Les primeres son senzilles de tractar via HDR però a mesura que les zones estan més definides més complexe resulta el tractament i més probabilitats tenim de trencar la distribució inicial, fins i tot d’invertir les zones. Els efectes son de certa artificialitat i l’aparició dels famosos ‘halos’, la bèstia negra dels HDR. En casos extrems de zones ben definides, cas de les siluetes, un mapeig de to faria aparèixer les ombres, el que donaria un aspecte artificial, amés de trencar la màgia del contrallum.

Avui intentarem, si tenim temps,  a observar les escenes, decidir si val o no la pena produir un HDR i si és el cas, com actuarem en temps d’exposició i més tard amb els programaris de mapeig de to, com el Photomatix.

taller71idea1

L’HDR té molts seguidors però també molts detractors. Aquesta ‘inversió’ de lluminositats o la simple convivència a la mateixa fotografia d’escenes que originàriament eren de diferent lluminositat és per molts una aberració fotogràfica. La meva opinió és que l’HDR és meravellós sempre que no n’abusem…

.

Al proper capítol tractarem el tema de com fer les exposicions que usarem per fer l’HDR. Ara de moment, per anar practicant, podeu partir de tres o més exposicions de la mateixa escena o d’una única que mitjançant Photoshop produirem les còpies que facin falta sub i sobre-exposades…

Comencem?

Era el que esperàveu des de feia setmanes oi? Bé, no crec, ja que molts de vosaltres fa mesos que ja pengeu els vostres HDR al grup de flickr. Espero que us descobreixi alguna cosa amb el que explicarem avui.

taller916

Per començar us hauria de demanar que agafeu la càmera, sortiu al terrat o balcó i feu tres fotografies intranscendents intentant captar una escena d’alt contrast. Si teniu trípode podeu repetir l’exposició sub i sobre-exposant-la, preferentment usant el mode de ‘Prioritat de l’apertura’. Si no en teniu podeu disparar en ‘continu’ i activant l’opció de bracketing o AEB que teniu al menú de la càmera. Això ho treballarem bé la setmana vinent, però és un mètode perfecte per produir 3 o més fotografies de diferents exposicions amb un sol clic. El ‘bracketing’ el podeu situar amb diferències de +1 o +2 EV.

Per a mi el més important és observar la fotografia a 0 EV, aquesta és la fotografia que de forma automàtica em dona la càmera i de l’observació en deduiré el nombre de fotografies a exposar i la diferència d’EV’s entre elles. A l’exemple de dalt a l’esquerra el contrast era alt i la fotografia ‘convencional’ no permet captar correctament el cel ni la part del terrat. És una fotografia que la càmera no ha pogut captar tota l’amplitud del rang dinàmic, capant l’histograma entre les ombres baixes i les llums altes. Les altres dues fotografies em donen una idea de com podré aixecar les ombres i com captar les llums amb tota la seva textura i color. Les tres fotografies les farem en JPG ja que deixarem el processat RAW per les properes setmanes.

Entrem ja al Photomatix?

taller9117El primer que hem de tenir clar és el flux de treball a Photomatix. Aquest us l’intento representar a l’esquema de la dreta. Primer cliquem el botó ‘Generate HDR Image‘ (1), al següent pas escollim les fotografies que volem fusionar, després se’ns preguntarà per les opcions de alineació i reducció de soroll (2) i finalment apareixerà en pantalla la representació de l’arxiu .hdr de 32 bits amb l’opció de guardar-lo o de continuar amb el ‘Mapeig de To‘.

Jo prefereixo no activar l’opció de reducció de soroll i tractar la fotografia resultant a Photoshop. Moltes vegades m’he trobar que aquesta opció a Photomatix fa perdre nitidesa.

En aquest moment la imatge que tenim davant és un .hdr de 32 bits que molt probablement el nostre monitor no podrà representar, quant més zones cremades i fosques veieu en aquesta imatge més haurem de treballar al mapeig tonal per comprimir. Aquesta imatge .hdr la podeu guardar i fer tants ‘Mapeigs de To’ com vulgueu.

Al clicar ‘Tone Mapping‘ comença el divertiment…

Els grups de ajustaments que veurem els dividirem en tres parts: Els bàsics del ‘Detail Enhancer‘, els de ‘To i color‘ i ‘Miscel·lània‘:

taller918

Al proper taller hi entrarem en detall i us presentaré un ‘workflow’ o ‘flux de treball’ per manipular amb cert ordre aquests comandaments. Avui , per no decebre a més d’un de vosaltres, començarem tímidament amb els dos més importants: ‘Ajustament d’intensitat (Strength)‘ i ‘Suavitzat de la llum (Light Smoothing)‘.

taller71idea1

L’ajustament de la intensitat i suavitzat de la llum

Aquests dos comandaments son possiblement els més importants en el procés de ‘Mapeig de To‘ i caldria utilitzar-los conjuntament. Aquests controlen les variacions de lluminositat i son els que veritablement manipulen l’equilibri de la lluminositat a les diferents zones de la fotografia.

Per explicar-vos-ho fàcil us he fet un quadre on he posat com a extrems els resultats ‘artificial‘ i ‘tradicional‘ que provoquen aquests comandaments. Aquesta combinació extrema és el primer que heu de provar en aquest pas ja que us donarà idea de la compressió que més li convé a l’escena. Pensem que aquests comandaments no actuen per igual a totes les escenes !

taller9110

Strenght (Intensitat): Els valors van de 0 a 100. Valors baixos donaran efectes tradicionals (no hi ha grans variacions locals de lluminositat) i un ‘aclariment’ de la lluminositat global mentre que valors alts provocaran efectes ‘artificials’, com les ‘inversions’ o els ‘halos’ i un ‘enfosquiment’ global.

Smoothing (Suavitzat): Els valors van de -100 a +100. Situant la barra cap a l’esquerra obtenim tons més artificials mentre que cap a la dreta es manté l’equilibri de les lluminositats originals, donant una imatge més natural. De fet aquest ‘suavitzat de la llum’ és un complement perfecte per minimitzar els efectes que provoca el primer comandament de ‘Intensitat’. La combinació dels dos dona, com ja haureu comprovat, resultats radicalment diferents…

Ja veieu, és una joguina ! Ara podeu jugar a ser Deu i a manipular totalment el mapa de tons de la fotografia. Però no hi ha una regla màgica. Cada escena és diferent i no us puc donar una regla de ‘resultats de bon gust’. Ara us toca a vosaltres…

La meva suggerència és que practiqueu de moment amb aquests dos comandament i estudieu bé possibles patrons de comportament. Amb pràctica es pot aconseguir, només veient la fotografia, situar directament aquestes barres al seu lloc precís per aconseguir els resultats esperats. El problema és, ‘quin son el resultats esperats’?’ Cada un de nosaltres segur que arribaria a fotografies finals diferents…

taller91raulA partir de l’original proporcionat pel nostre amic del taller Raul (http://www.flickr.com/photos/raulhornet/), un únic RAW, el tractament fet al Mapeig de To ha estat força senzill i he volgut obtenir un resultat el més tradicional possible, això sí, resolent el problema de l’alt contrast que s’observava a la fotografia original:

taller9121

En aquest cas he situat els valors de ‘Intensitat’ a ’50’ i de ‘Suavitzat’ a ‘+60′. La intensitat a ’50’ m’ha permès fugir del baix contrast (Intensitat cap a 0) i dels ‘halos’ (Intensitat cap a 100). El suavitzat a ’60’ l’he considerat oportú per fugir la ‘inversió de lluminositats’ (indicador cap a -100) i de l’excessiva lluminositat central que provoca l’indicador cap a +100.

Si continueu pujant fotos HDR al nostre taller de flickr ens aniria bé que ens diguéssiu els valors utilitzats al mapeig de to.

Però com que mai m’acaba d’agradar el resultat final de l’HDR he passat el TIFF resultant per Photoshop i com que encara tenim fresc el tema de les capes i màscares m’he permès manipular una mica el cel. El resultat:

taller9112

Sí, ja sé que per a molts el que acabo de fer es decebedor, oi? Per a molts aquesta fotografia no és un HDR perquè no sembla un HDR.

Voleu un consell?

El millor HDR és aquell que no sembla un HDR.

Bé, l’afirmació és molt radical i no és tot correcta ja que veurem que la tecnologia HDR la podem utilitzar per propòsits creatius, simplement volia expressar que l’HDR és una eina que ens resol un problema i no té perquè canviar l’aparença de la nostra fotografia de forma tan radical que sembli que ha estat manipulada.

.

La Galeria

Avui comencem un petit recorregut pels artistes més reconeguts pels seus treballs amb l’HDR. Avui comencem amb John Adams, fotògraf afincat a Florida, amb increïbles treballs, alguns dels quals els podeu trobar a Manual de Fotografía Digital de Alto Rango Dinámico de Ferrell McCollough:

taller91jaStorms Of The Gulf

Fotografia HDR a partir de 3 imatges amb diferències de 1 EV tirades amb una Lumix FZ50 en format JPG . S’ha utilitzat el Tone Mapping de Photomatix amb el Details Enhancer. (el que no explica és amb quins valors !)


No us perdeu la seva al·lucinant pàgina web: http://www.adamsviews.net/

.

Però no defalliu… ens queda molt encara…. Al proper capítol entrarem en detall amb els comandaments del ‘Details Enhancer‘ i començarem a treballar una mica la creativitat…

Fins el proper dilluns i Bona Mercè pels qui teniu la sort de fer festa.


tf-1

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.
toiesmesarticles
105bloc
Anuncis