Disc de la setmana: Lucinda Williams “West”

Lucinda Williams (1953). Els seus principis van ser com a cantant folk, ja tenia un estil molt directe i amb la seva veu trencada feia versions dels temes més clàssics del country.

Un primer disc l’any 1978 “Ramblin”, però no va ser fins el 1980, en el disc “Happy woman blues”, que va cantar les seves pròpies composicions. Un pas endavant, les seva música i les seves lletres ja ens deixen veure un gran talent i personalitat.

AneegieField

Amb el pas del temps va consolidant las bases del que serà el country alternatiu (Americana), lletres plenes de de poesia, sense banalitats, que’ns parlen de fracassos en l’amor, melangies, desitjos, pèrdues. Retrata personatges femenins que semblen reflexes dels seus patiment i passions.

En tot moment decideix mantindre el control i autonomia de la seva musica, grava per petites companyies el que fa que no sigui coneguda per el gran public. L’any 1992 i la publicació de “Sweet old world” una reflexió voltant la mort i definitivament amb “Car Wheels on a Gravel Road” (1998), segons la critica és le seva obra mestre, la porta a tindre el reconeixement tant del public com de la critica.

west_lucinda-williams

Artista

Lucinda Williams

Àlbum West
Cançó que escoltes Mama you sweet

Lyrics “Mama you sweet”

I love you Mama you sweet

With an ocean in my spirit
And cracks on my lips
And scars in my heart
And this burden on my hips
An ocean becomes heavy … and tries to push its way out
Through these ancient eyes
And the memories in my mouth
An ocean becomes tears
That ebb and flow
Over the lines in my face
And the pain in my soul
And pain hits a wall
And doesn’t know which way to go
An ocean says I’m crying now
And tells pain to follow
And pain courses through
Every vein, every limb
Tryin’ to find a way out
Between the secrets in my skin
And secrets hold on
Until they finally give in
And they meet up with ocean
And tears again
And tears hand me a shovel
Sayin’ break beneath the crust
That binds earthly skin
And buries all the trust
Somehow trust was caught
Between the cracks on my lips
And the scars in my heart
And this burden on my hips
I love you Mama you sweet

Després d’uns quants discos, uns més intimistes plens de lirisme “Essence” altres més experimentals, però sempre molt irònics amb el “Americam Dream”, ens trobem amb dos àlbums fonamentals, el directe “Live at the Filmore” i “West”(2007), el que més m’agrada.

Un disc marcat per la mort de la seva mare i una separació amorosa, s’ens presenta més confidencial i autobiogràfica que mai, compartint amb nosaltres el seu dol. La seva veu sona com sempre dolça i adolorida ens porta un munt d’emocions i matisos. Les guitarres i els instruments s’arrosseguen suaument, quan l’escoltes es fa de nit, es pateix al sentir-la. Ens porta dolor, melangia, desesperança però al mateix temps força per afrontar-les i vèncer-les.

Deixar-vos acaronar per la seva veu és tot un plaer.

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’


toiesmesarticles
105bloc
Advertisements