Taller de fotografia (92)

taller921Voleu saber una cosa? Sí, mira estic nerviós i tot… Cada dia m’està agradant més això de l’HDR i la causa és que cada dia m’agraden més els resultats que obtinc al controlar millor els originals en temps d’exposició i els controls dels programaris com el Photomatix.

Hi ha tantes coses a explicar que m’he organitzar una mica tot el que us vull explicar. Avui entrarem de ple en el control de l’eina i treballarem alguns fluxos de treball que ens ha de permetre un tractament planificat, no deixant res a l’atzar, per obtenir bones fotografies resultants. Avui crec que hauríem d’acabar d’entendre el procés de generació d’HDR… a controlar-lo i a començar a pensar en ser creatius…

Taller de fotografia (92): L’HDR per a fotògrafs – 3

Al passat taller vam assentar algunes bases importants de la fotografia HDR i vam començar a treure el cap pel Photomatix. Avui intentarem fer el taller amb dues parts diferencies, tècnica fotogràfica i destresa al Photomatix. Un dels punts que hem deixat una mica de banda i crec que és un dels més importants en la producció d’HDR és la qualitat de les exposicions que usem per produir l’HDR final. Com podem millorar les nostres exposicions per tenir material de qualitat?

Com actuem davant d’una escena d’alt rang dinàmic?


taller91a1El resultat final de l’HDR depèn extraordinàriament de la qualitat del material que fem servir, no és el mateix partir de múltiples exposicions o només d’una, d’un RAW o d’un JPG… El que veurem a continuació és com ens hauríem de preparar davant una escena d’alt dinàmic en temps d’exposició:

Punt de partida: L’únic que sembla evident ara per ara és que necessitem fer més d’una fotografia de la mateixa escena amb diferents exposicions si volem captar la totalitat del rang dinàmic de l’escena, sempre clar, que aquest superi al que pot captar la càmera. No té sentit aplicar tecnologia HDR a escenes LDR, és a dir, de ‘baix rang dinàmic’. Tot i així és possible que després del tractament d’una  fotografia de baix rang dinàmic obtinguem un resultat més interessant que el que ens proposa la càmera en una única exposició. Dit això, com produïm la sequencia de fotografies?

taller91a2El mode d’exposició i medició del fotòmetre. La millor recomanació és disparar en mode ‘manual‘ i fixada l’apertura ‘f’ anar modificant la velocitat d’exposició. Fixant l’apertura ens assegurem la profunditat de camp en cada una de les exposicions. Molts de nosaltres preferim arribar al mateix resultat però disparant en un mode més còmode, el de prioritat de l’apertura (‘Av’ o ‘A’) i utilitzar la compensació de l’exposició per repetir la fotografia sub i sobre-exposant el nombre de passos que considerem pel tipus d’escena.

En quant al mode de medició es recomana la ‘medició matricial‘ o ‘ponderada‘ per evitar, cosa probable al mode puntual, un possible canvi d’enfoc.

taller91a3Tripode? És convenient disparar amb trípode ja que el fet d’haver de canviar l’indicador de compensació de l’exposició ens pot fer variar l’enquadrament. La solució que més utilitzo és disparar en ‘mode continu’ amb ‘bracketing’. El bracketing  (Automatic Exposure Bracketing AEB) o exposició seqüencial és una de les funcions que podeu trobar al vostre menú i que dispara seqüencialment fotografies compensades per un nombre concret de passos. La combinació de disparar en continu i el bracketing permet clicant una sola vegada el disparador produir 2, 3, 4…. fotografies immediatament una darrera de l’altra, totes elles separades pel nombre de passos o EV que hem indicat al menú del AEB o bracketing de la càmera.

La recomanació que us faria és que calculeu, abans de començar, les velocitats mínimes que us donaria la fotografia més exposada. Si aquesta és suficientment ràpida per que no surti la foto moguda el bracketing disparat en continu pot ser una opció ràpida de producció de fotografies  sense trípode per a ser tractades amb els programes d’HDR. A les proves que he fet he tret com a conclusió que aquesta tècnica funciona millor per a objectes propers, per a paisatges les petites vibracions o moviments de la càmera, al no fer servir trípode, entre una i altra exposició pot provocar ‘dobles imatges’ a la fotografia final. En qualsevol cas força imperceptibles.

taller91a4L’enfoc i la distància focal. Recomano desactivar l’auto-enfoc ja que aquest podria variar lleugerament entre una i altra exposició. És preferible enfocar i fixar l’indicador de l’objectiu a ‘manual‘ a l’interruptor de l’objectiu i no tornar-lo a tocar durant tota la seqüència. En quant a la distància focal el mateix, les exposicions han de fer-se a la mateixa distància focal de l’objectiu.

RAW o JPG. Ja ho vam, veure al capítol passat. Per fotografies convencionals disparar en JPG ja en hi ha prou. Si voleu captar més alt rang dinàmic a cada exposició i us fa il·lusió de revelar els RAW abans de ser convertits a TIFF aleshores indiqueu ‘RAW’ al format de sortida de la càmera. anim_shootmenuL’inconvenient és l’espai que ocupa a la tarja i el treball addicional de revelat, per contra la qualitat final de l’HDR en situacions complexes és clarament superior. Ja vam indicar al passat taller que la pitjor situació per produir HDR’s és a partir d’una única fotografia JPG.

El soroll. Si veieu que alguna exposició aporta molt soroll és convenient tractar-la en Photoshop o en revelat RAW per disminuir el soroll ja que aquest és magnificarà en el procés de conversió de l’HDR. El problema és que s’hauria d’aplicar la ‘reducció de soroll’ per igual a totes les fotografies ja que la reducció de soroll ens restarà nitidesa a la fotografia i convendria que totes tinguessin el mateix grau de nitidesa. Situar l’indicador ISO el més baix possible en el moment de l’exposició pot minimitzar aquest problema. Però tranquils, a l’HDR resultant si veieu que té molt soroll el podeu passar per Photoshop per reduir-lo.

taller91La lluminositat. No tindrem problemes a les exposicions amb suficient lluminositat però si volem provar l’HDR en escenes de baixa lluminositat o fins i tot de nit hem de tenir en compte que la lenta velocitat en que seran exposades pot fer canviar la ‘posició’ d’alguns elements entre exposició i exposició. No hi fa res si volem a més expressar moviment, com gent caminant, on apareixerà el famós ‘ghosting effect‘, un efecte ‘fantasma’ sobre els objectes, però a vegades l’objecte forma part important de la fotografia i el seu moviment provocaria problemes a l’hora d’alinear les diferents exposicions.

A l’exemple una de les fotografies d’un article de tècniques avançades d’HDR al web de ‘squidoo’. A l’exemple es pot veure el resultat final de l’HDR com a fusió de tres exposicions diferents on el subjecte ocupa posicions diferents entre una i altra. Ara ens interessa evitar el moviment i no saber com es pot resoldre.. Tot al seu moment..

Quantes fotografies? Aquest és un punt important. Hi ha la falsa creença que ‘3’ és el nombre òptim. No, el nombre de fotografies depèn del rang dinàmic de l’escena. A més alt rang dinàmic més fotografies necessitem per captar-lo tot. Però que passa si la càmera només en permet un ‘bracketing’ de 3 exposicions? Senzill, cal disparar series de 3 amb indicadors de compensació d’exposició diferents, per exemple 3 amb compensació de -1 i 3 a mb compensació de +1 amb un bracketing o seqüència de +1 EV donaria 6 fotografies separades els següents EV: -2,-1,0 i 0,+1 i +2. Descarteu la de ‘0’ que haureu obtingut dues vegades i tindreu 5 fotografies ! En moltes situacions amb dues ja en hi ha prou i es pot obtenir fantàstics HDR.

taller71idea1 La qualitat de les diferents exposicions i el tipus d’escena determinarà definitivament el tipus de fotografia final HDR que obtindrem. Dediqueu-hi temps a treballar correctament les exposicions que fareu servir per obtenir l’HDR, aquest punt acaba sent més important que el propi procés d’HDR !

.

El flux de treball a Photomatix

taller922No és bona idea treballar de forma esbojarrada a Photomatix, no és bona idea entrar al ‘Details Enhancer‘ i començar a tocar sense ordre ni concert tots els lliscadors de les barres per veure si per casualitat arribem a un resultat que ens satisfà. El ‘workflow’ o flux de treball ens servirà per tenir un ‘mètode’, una ‘estratègica’ per obtenir els millors resultats.

El flux que veieu a la dreta és que utilitzo després de moltes proves i d’haver seguit els resultats descrits a ‘Manual de fotografia de gama dinámica amplia HDR‘ de Michael Freeman i ‘Manual de fotografia digital de alto rango dinámico‘ de Ferrel McCollough, entre altres.

Seguir aquest mètode m’ha donat força bons resultats, sempre a partir d’un material d’escassa qualitat ja que soc un soc un fotògraf ocasional, de viatges, i quan estic per aquests mons de Deu no me’n recordo de fer HDR així que o surto al terrat o demano originals als amics del taller. En general el mètode em serveix per controlar el procés i a cada comandament afina una mica més el resultat final. La fotografia HDR queda bàsicament produïda als dos primers passos, l’indicador ‘gamma’ i el que vam introduir la setmana passada, la ‘Intensitat‘ i el ‘Suavitzat‘ de la llum.

Bé, tornem a endinsar-nos al Photomatix:

L’Indicador Gamma

Ja sabem que cada píxel en una imatge digital té un nivell assignat de brillantor en una escala de 0 (negre) a 1 (blanc). Aquest píxel s’ha de poder representar en una pantalla de monitor o una impressora i és aquí on l’indicador gamma fa el seu treball: Sortida = Entrada elevat a gamma, que vol dir que cada dispositiu utilitzar el valor de ‘gamma’ per modificar la brillantor dels píxels representats. Aquest és un punt extremadament important ja que dos monitors calibrats amb ‘gammes’ diferents oferiran dues versions visuals de la mateix fotografia.

taller914-1Normalment l’indicador gamma està calibrat a 2,2 la qual cosa vol dir que un píxel amb lluminositat 0,5 (gris mig) quedarà representat per una lluminositat de 0,23 (resultat d’elevar 0,5 a 2,2), és a dir un valor més baix que 0,5, per tant més fosc. Si repassem una mica les matemàtiques comprovareu que tot valor entre 0 i 1 elevat a 2,2 donarà un valor també entre 0 i 1 però sempre inferior al valor inicial. Per tant una gamma de 2,2 produeix un desplaçament de l’histograma a l’esquerra. Un monitor calibrat per exemple amb 1,8 donaria resultats més clars de la mateixa fotografia. Els sistemes operatius Windows i ara darrerament els mac amb l’Snow Leopard treballen amb gammes de 2,2, com ho fan també els espais de color sRGB i Adobe RGB.

taller923No sé massa per a quina raó l’indicador gamma de Photomatix es troba entre els valors de 2 i 0,353. Aquest indicador funciona de la mateixa manera que ho fa als monitors o impressores, modificant la lluminositat de sortida. Lliscant l’indicador a la dreta augmentarem la lluminositat de la fotografia mentre que a l’esquerra l’enfosquirem. La recomanació és no tocar-lo massa i com a molt intentar situar l’histograma (View> 8 bit histogram al menú de Photomatix) el més centrat possible sense produir desbordaments (cas de l’esquema de la dreta).

El punt blanc i negre

Aquests comandaments controlen el contrast global de la fotografia movent el ‘punt blanc’ i ‘negre’ a l’eix de l’histograma, el que provoca de facte un moviment de l’histograma podent retallar les llums i ombres i produir un contrast global més accentuat, el que normalment dona una aparença més artificial o realista. A la majoria de casos situo aquest indicadors en punts mitjos però ens podem trobar amb situacions on volguéssim augmentar el contrast, sempre global, o disminuir-lo. L’indicador del ‘punt blanc’ i ‘punt negre’ va de 0 a 10 i a l’exemple següent, pel punt blanc, en podeu veure els efectes:

taller918

Us he posat els histogrames a sota per que podeu comprovar que moure el punt blanc a la dreta es com moure l’histograma a la dreta, és a dir, augmentar la lluminositat global de l’escena. Ja us podeu imaginar que amb el ‘punt negre’ passa justament a l’inrevés aconseguint el màxim contrast situant el punt blanc i negre al màxim valor de ’10’.

taller71idea1 El contrast global i local

Abans d’endinsar-nos més en el flux de treball de Photomatix valdria la pena entendre una mica més sobre els processos matemàtics o algorismes del Mapeig de To. Aquests processos son extraordinàriament complexes però es basen en fets relativament fàcils d’entendre.

Els operadors de Mapeig Tonal treballen amb el concepte de luminància i reflectància. La luminància mesura la llum que incideix a l’escena mentre que la reflectància la reflectida pels objectes. Doncs bé, a la majoria d’escenes d’alt rang dinàmic el contrast global es deu a la luminància mentre que el contrast dels petits detalls a la reflectància.

taller9111Si els programes de Mapeig Tonal, com el Photomatix, poguessin reduir el contrast global deixant el contrast dels petits detalls podrien resoldre el problema de l’alt reng dinàmic mantenint la percepció dels petits detalls. Però per aquests programes distingir la luminància de la reflectància és complexe i es basen en l’obtenció de les diferents zones de llum per aplicar ajustaments diferents. Per fer-ho internament desenfoquen la imatge per poder descobrir les variacions de lluminositat i així aplicar a cada zona ajustaments diferents depenent del seu entorn. Per culpa d’aquest desenfoc apareixen els ‘halos’ sempre al voltant de contorns ben definits. L’obsessió dels programes HDR és, sense poder veure la fotografia, descobrir els contorns de les diferents zones de lluminositat. Interessant, oi?

L’objectiu de l’HDR és reduir el contrast a escala global mantenint el contrast o fins i tot augmentar-lo a escala més petita. En el fons, pels qui heu anat seguint el taller, els programes HDR suposen la reformulació de la teoria de les zones d’Adams pel món digital. El problema és que és complexe controlar on situar cada zona de la fotografia a la taula de zones o lluminositats.

.

El contrast local

Hem vist que aquest és un important concepte a entendre ja que una de les funcions més importants de l’HDR serà treballar amb aquest tipus de contrast per donar més realisme a la fotografia. El contrast local, a diferencia del contrast global, actua de forma diferencial amb els píxels de l’histograma i pretén augmentar la sensació de ‘contrast’ a petita escala a partir d’una accentuació dels contorns de les petites àrees de lluminositat diferent. No es tracta de provocar una aparença de contrast global expandint l’histograma, es tracta de tenir la sensació que cada una de les petites parts de la fotografia estan perfectament delimitades. El resultat és una sensació de major claredat.

Aquest concepte es pot treballar a Photoshop a partir de ‘Enfocar > Enfocar con máscara de enfoque…‘ però es diferència de la típica funció d’augment d’enfoc de la fotografia per una màscara molt més desenfocada (radi més alt) i el percentatge més baix. Vosaltres mateixos podeu aplicara questa funció de Photoshop si voleu augmentar el contrast local a la fotografia.

Això ens dona peu per entendre el següent operador del flux d’obtenció de l’HDR:

El Microciontrast i el Microsuavitzat

Justament l’operador Microcontast controla el contrast local de l’escena. La barra de microcontrast pot lliscar des de valors de -100 a +100 i controla el contrast de l’escena a petita escala. Un augment excessiu del microcontrast pot donar una sensació de fotografia més fosca si bé els petits elements de l’escena queden millor identificats.

taller915

A l’exemple de dalt podeu veure un detall d’una fotografia HDR amb els dos exemples extrems de microcontrast. La diferència és notable i si bé el contrast global es manté es pot apreciar al cas de la dreta un contrast més ample entre els tres elements, pared, fustes i fulles. En certes àrees l’augment del microcontrast provoca més soroll, això és apreciable especialment als cels. A mi m’agrada exagerar una mica el microcontrast, que unit a una més alta definició que obtinc amb un processat posterior a Photoshop donen una més alta sensació de claredat i nitidesa. És però un tema a tractar en cada escena, en molts casos el microcontrast pot ser un desastre.

Per això existeix el Microsuavitzat. Aquest comandament està relacionat amb l’anterior i simplement controla el suavitzat de les transicions entre unes zones i altres. És molt útil per reduir el soroll i per tractar les llums altes si aquestes estan massa contrastades. Els valors d’aquest indicador van de 0 a +30.

taller916-1

L’exemple de dalt és perfecte per explicar el microsuavitzat. El cel fortament contrastat a la figura de l’esquerra, amb l’indicador de suavitzat a 0, queda difuminat amb una reducció de soroll considerable a la figura de la dreta, on l’indicador de microsuavitzat s’ha posat al màxim. En aquest cas recomano l’ús de la ‘lupa’ de vista prèvia per poder controlar, ampliant zones concretes, el soroll i el microcontrast.

Suavitzat de llums i ombres

Aquests dos darrers indicadors son realment interessants i acaben de posar el punt final a la imatge HDR que tenim en pantalla. El suavitzat de les llums afecta únicament a les llums i llums altes i resulta molt útil per donar el toc de contrast correcte i el més important, reduir els halos.

taller917

Aquests que hem vist son els comandaments principals de Photomatix i n’és suficient per produir bones fotografies HDR. A partir d’ara intenteu perdre uns segons observant la fotografia proposada al clicar ‘Tone Mapping’ abans de començar a tocar de forma indiscriminada tots els comandaments. Només de l’observació en treureu la informació de com es pot tractar la fotografia.

L’exercici

L’exercici que us proposo avui és agafar les diferents exposicions que podem baixar del web de Photomatix (per exemple les tres de Venècia) i practicar el procés de conversió a HDR. L’objectiu és doble, per una part el tenir tres exposicions d’alta qualitat ens permetrà jugar molt més amb els comandaments i per l’altra comprovar que la fotografia ‘ideal’ HDR a la que jo he arribat molt probablement no coincideix amb la vostra. No és meravellós? Un mètode que ens porta a diferents resultats depenent exclusivament de la interpretació que el fotògraf fa del procés. Ho voleu provar?

taller9112

La fotografia de dalt ha estat obtinguda a partir de les tres exposicions que us he proposat (i cap retoc posterior a Photoshop, això és important si volem comparar). Coincidim en el resultat final? Estaria bé que pugéssiu el vostre treball al nostre grip de flickr. Teniu un parell de series més si voleu practicar (http://www.hdrsoft.com/download/win.html)

.

Segur que aquests dies trobarem exemples d’HDR al nostre mur del taller de flickr. Jo mateix n’he pujat tres de Montserrat (aprofitant que estava perjudicat i no podia practicar el meu esport preferit) que son del tipus ‘Quick HDR’, és a dir, simplement he disposat la càmera amb un bracketing de -2 a +2 EV i he disparat en continu tres ràfegues de la mateixa escena que hagués fet normalment amb una única fotografia. Aquesta és una tècnica interessant, encara que no penseu en l’HDR, disparar tres exposicions ens dona material suficient pel tractament en Photoshop o en Photomatix. El resultat ha estat força interessant:

taller92a3

Totes tres fotografies han estat tractades en un procés de post-HDR… però això serà la setmana vinent…

.

La Galeria

Avui continuem amb Melanie Kern-Favilla, fotògrafa de la que només conec la seva obra però cap més detall sobre la seva biografia.

taller9110Nash Metro Mug

Fotografia HDR a partir de 3 imatges amb diferències de -+2 EV tirades amb una Canon Rabel XTi en format RAW, 10-22mm f/3,5-4,5. S’ha utilitzat el Tone Mapping de Photomatix amb el Details Enhancer i post processat amb Photoshop CS3. L’he escollit per l’alt contrast local que dona a la seva obra.


No us perdeu la seva pàgina web:
http://photos.spiffypix.com/hdr

.

Bé amics, avui ha estat intens però us encoratjo a que practiqueu una i altra vegada fins entendre els efectes de cada un dels comandaments i no deixar el procés de producció de l’HDR a l’atzar.

Fins el proper dilluns i molt bona setmana !

tf-1

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.
toiesmesarticles
105bloc
Advertisements