Disc de la setmana: Ari Hoenig “Bert’s playground”

Després d’escoltar fa un parell de setmanes a a dos mestres del jazz clàssic com van ser Coleman Hawkins i Ben Webster, com tot evoluciona amb el temps i molt més en el mon de la música, avui ens toca descobrir un disc de jazz contemporani.

Sin-título-1

Ari Hoenig (1973), és un bateria del que fins fa poc no tenia coneixement, va caure a les meves mans el seu disc “Bert’s playground” (2006-07) i m’ha semblat quelcom més que interessant.

El primer que em va vindre al cap “un disc d’un bateria”, com en molts altres discos on els bateries lideren la seva formació, tindríem garantit un munt de cop de baqueta, timbals, plats…, res de tot això, el millor que ens pot passar és que no es nota la bateria i aquest disc és un d’ells.

Un treball al meu parer molt bé estructurat, barrejant estàndards amb producció pròpia, així com una formació molt interessant; el saxofonista Chris Potter, el guitarrista Jonathan Kreisberg, el contrabaix de Matt Penman, el saxo alt Will Vinson, un altre contrabaix Orlando LeFlenming o el guitarrista Gilad Hekselman.

AriHoenig-01-big

Artista

Ari Hoenig

Àlbum Bert’s Playground
Cançó que escoltes Moments notice

Aquest sis músics es van alternat en diferents formacions (dos trio i dos quartets diferents), així Hoenig aconseguix mantenir un constant interes en els 65 minuts de durada del disc.

El repertori, com deia abans, alterna versions de John Coltrane “Moment’s notice” amb un Chris Potter excepcional, el “Fall de Wayne Shorter i clàssics com “Embranceble You” o “Round Midnight” dos minuts i trenta segons de un solo que fa Ari Hoenig, que em sembla sublim, a l’abast de molt pocs bateries.

És molt important adonar-se que no hi ha piano i la presencia de la guitarra marca de forma molt especial aquest disc. L’aportació sonora que ens dona la guitarra és més delicada, però li resta al meu entendre una mica de virtuosisme.

La única pega la podem trobar, en un disc que tot funciona a la perfecció, am els continu-os canvis de personal que et poden descentrar en el conjunt de l’obra, el que pot ser té a veure el catorze mesos que hi ha entre les dues sessions on es va gravar aquest disc.

Crec que és hora d’escoltar-nos les noves generacions, per gaudir de diferents formes d’entendre el jazz, i més si els disc està tan bé construït com aquest.

.

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles
105bloc
Advertisements