Taller de fotografia (93)

taller931Sí que venim florits avui? Sí noi, crec que el meu terrat és el més fotografiat del món per practicar l’HDR i he agafat una de les moltes proves que he fet…

Avui acabarem la sèrie que hem vingut treballant amb l’HDR.. Menys mal !.. amb el quart capítol i hauríem de ser capaços de rematar el tema amb solucions a problemes concrets, consells varis i introduir la ‘Compressió de To’, la darrera funcionalitat del Photomatix. A més, introduirem el treball posterior de l’HDR amb les tècniques Photoshop, és el que se’n diu post-procés HDR… la setmana vinent però ho rematarem…

Taller de fotografia (93): L’HDR per a fotògrafs – 4

Al passat taller vam aprendre els funcions bàsiques del Details Enhancer de Photomatix i fins i tot hem entès les fonaments bàsics de la fotografia HDR, però segur que ens hem trobat amb més d’un problema, oi? O potser son els observadors de les nostres fotografies els que no els hi acaba d’agradar el que hem fet…

Els principals problemes amb el mapeig tonal

Els halos

Els ‘halos’ son zones de llum al voltant dels contorns dels objectes. Aquest efecte forma part de la fotografia HDR y molts fotògrafs la utilitzen con efecte creatiu. El cert és que no sempre és agradable a la vista i és un dels factors que més potencien l’artificialitat de la fotografia.

taller71idea1La causa l’hem d’anar a buscar en el procés intern que els operadors de mapeig tonal executen per a ‘descobrir’ les zones de diferent lluminositat a la fotografia. Com ja vam comentar al passat taller, internament es produeix un desenfoc de la fotografia per poder identificar les diferents zones. Una vegada identificades l’operador de mapeig tonal aplica de forma selectiva diferents ajustaments a les zones, depenent d’on estan situades.

taller934

A l’esquema de la dreta podeu veure una representació del que veu el mapeig de to de la fotografia. L’esquema de la dreta l’ajuda a ‘visualitzar’ les zones de diferent lluminositat. Aquesta particular forma de funcionar que tenen aquests operadors provoca manipulacions que sobrepassen els límits dels contorns dels diferents objectes. El resultat és una diferència de lluminositat en el tractament, és el que coneixem com els halos.

Com s’eviten? És senzill. Aquest desenfoc intern té a veure, una vegada obtinguda la imatge intermitja .hdr, amb el procés de Mapeig de To. Quan més gran sigui la compressió que ha de fer més probabilitat tindrem de que apareguin els halos, especialment en zones amplies de la imatge com pot ser el cel.

taller932

Podem evitar l’efecte de l’halo reduint els efectes hdr, és a dir reduint la Intensitat o augmentar el Suavitzat (recordeu al taller 91 com aquests dos efectes combinats donaven una aparença més tradicional). Si l’halo es troba a la zona de llums un augment del Suavitzat de les llums ajudarà a tenir un cel més uniforme, desapareixent els halos.

taller9312

Aquest és un problema que pràcticament apareixerà a totes les fotografies on tinguem un contorn definit entre el cel i una altre objecte, si és un horitzó el degradat que produeix l’halo por quedar fins i tot bé però si el contorn el marca un edifici o un altre objecte aleshores tindrem al voltant d’aquest una zona de degradat amb diferent lluminositat que la resta del cel. Un efecte impossible a la realitat, l’observador estarà confós i difícilment acceptarà aquesta artificialitat de la fotografia.

A l’exemple de dalt podeu veure un cas extrem d’aquest efecte. La superposició de l’arbre amb el cel i l’edifici del darrera provoca un tractament diferencial de la zona entremig de les branques de l’arbre per l’operador del mapeig tonal. El resultat és una zona més clara just al darrera de l’arbre. En canvi a escenes de cels amb núvols aquest efecte pot quedar dissimulat per la pròpia textura del cel i pot donar un efecte creatiu interessant. Aquesta fotografia l’he donat per impossible, cap de les tècniques que us he explicat han provocat una reducció substancial de la lluminositat de la zona al darrera de l’arbre.

Les inversions de to

Anomenem això a aquell efecte pel qual zones que a la realitat percebem com a més lluminoses que altres inverteixen la seva relació de lluminositat a la fotografia final HDR. Els efectes de nou poden ser creatius però també poden donar sensació d’irrealitat. En escenes amb cel aconseguirem invertir l’alta lluminositat percebuda convertint els cels en zones fosques que poden donar un toc hiperrealista a la fotografia però que haurem d’evitar si volem que aquesta sigui el més natural possible. En escenes sense cel, al no tenir aquesta referència, es pot forçar més aquesta inversió creant distribucions de lluminositat totalment diferents a les percebudes a la realitat. taller933Dit en altres paraules, podem acabar creant una fotografia nova en quant a relacions de lluminositat.

Aquest efecte també té a veure amb el grau d’intensitat del Mapeig Tonal. Com ja havíem vist els operadors Intensitat i Suavitzat van junts i l’augment de la intensitat del mapeig tonal acompanyat d’un mínim suavitzat donarà els efectes més pronunciats en quant a la inversió de lluminositats a la fotografia. Si el voleu evitar ja sabeu com hem d’actuar però, com veurem més endavant, no doneu per finalitzada la fotografia, fins i tot aquests cels irreals poden ser tractats posteriorment amb el Photoshop. A l’exemple que us poso he forçat al màxim l’efecte perquè en veieu les diferències.

El soroll

El soroll apareix quan la intensitat del procés del mapeig tonal ha estat excessiu i es fa més evident si la qualitat dels originals és baixa, com per exemple, si hem partit d’una única imatge JPG. A l’altre extrem, tres exposicions RAW, la qualitat és molt superior i s’evita la majoria de vegades el soroll. Ara bé, és possible que tant en uns i altres casos el soroll continuï apareixent a àrees d’ombres i als cels.

taller9313La forma d’evitar el soroll és una mica més complexa que les anterior i aquí hi intervenen molts factors.

La primera és justament indicar a Photomatix que generi un HDR amb ‘reducció de soroll’. Els resultats normalment son bons però en casos on m’interessava molt el detall he tingut la impressió que aquesta opció restava nitidesa global a la fotografia. feu les vostres proves i compareu.

La parella intensitat-suavitzat (reduint el primer i augmentant el segon) determinarà el grau del mapeig tonal i per tant del soroll. Pot ser però que no aconsegueixi reduir el soroll a zones d’ombra pel que potser haurem de reduir globalment la Lluminositat. L’augment del microsuavitzat, al reduir el contrast local, serà també una forma de reduir el soroll. El cert és que el que es recomana és la reducció de tots aquells comandaments que fan que un HDR sigui i sembli un HDR. Jo prefereixo utilitzar els operadors del Details Enhancer per potenciar l’HDR de la forma que vull i més endavant tractar la fotografia a Photoshop, Aperture o Lightroom aplicant una reducció global del soroll.

Doble imatge o ‘ghosting’

taller9314Aquest efecte ja el vàrem introduir la setmana passada i com la resta que hem comentat avui no sempre és considerat un problema sinó també un recurs creatiu per representar moviment. La causa d’aquest efecte és la diferent posició que objectes o persones tenen a les diferents exposicions que utilitzem per crear l’HDR. Es pot evitar de forma totalment radical activant la tercera casella de la finestra que hem vist a dalt. ‘Attempt to reduce ghosting artifacts‘ és una funció que funciona prou bé i a l’exemple que us poso en podeu veure clarament les diferències entre tenir-la o no activada.

La importància del post processat

.

Crec que a aquestes alçades ja haureu comprovat per vosaltres mateixos que el flux de treball no s’acaba amb l’obtenció de la fotografia HDR. L’ajustament d’algunes variables com, saturació del color, contrast, lluminositat,… no només és necessària per acabar el nostre revelat HDR sinó que a més podem fer servir tots els nostres coneixements de Photoshop per manipular la fotografia HDR, per exemple canviant els cels o substituint parts de la fotografia HDR per parts dels originals que hem fet servir. És com construir un petit Frankenstein per que cobri vida…

El flux de treball complert podríem resumir-lo amb aquest diagrama:

taller935

El flux de treball que utilitzo comença amb les diferents exposicions de l’escena, fotografies que podem fer en RAW o JPG. En el primer cas les revelarem guardant el resultat en format TIFF. En el segon cas, el d’escollir directament JPG com a format d’exposició, el que vaig normalment és convertir les 3 o més fotografies a 16 bits usant el Photoshop i guardant-les en format TIFF. Entro a Photomatix i produeixo l’arxiu intermig .hdr i immediatament aplico el Mapeig de To, el resultat és una imatge ja tractada que guardaré en format JPG o TIFF. Escolliré aquest segon format i encara l’he de tractar a Photoshop. En aquest programa aplicaré aquelles correccions que consideri o editaré la fotografia amb transformacions diverses amb l’ús de màscares i capes. El treball final és el que alguns de vosaltres he pogut veure al mur del nostre taller a flickr.

Fixeu-vos amb la transformació de les 4 fotografies , la del mig de l’esquerra és que m’havia donat directament la càmera amb exposició normal, la segona és el .hdr, la tercera el resultat del mapeig tonal i la darrera el resultat després de passar per Photoshop (en aquest cas en concret a més l’he passat per Aperture).

El cas més complexe que em trobo és la selecció de zones, amb l´ús de capes i màscares, al Photoshop per a ser ajustades o substituïdes per parts d’altres fotografies, ja siguin els originals o d’altres completament diferents. A l’exemple de la fotografia de Montserrat la selecció del cel a l’HDR acabat de sortir del Photomàtix és complexe pels halos provocats i vaig haver de fer servir eines de micro-retoc com el pinzell per a retocar la màscara i per fer desaparèixer els contorns clars o foscos (depenent de la màscara) al voltant del contorn de muntanyes i edifici. El cert és que em va portar una estoneta…

taller936El segon problema important és la substitució d’una part de la fotografia resultant HDR amb la mateix part d’un dels originals. Per exemple, si voleu mantenir el cel original de la fotografia de Montserrat és més natural substituir el que hem dona l’HDR, amb halos i lleig de colors, amb el cel de la fotografia menys exposada (el del cel més blau). A l’obrir totes dues fotografies , l’HDR i la menys exposada, com a capes a Photoshop us trobareu que no estan alineades, ja que Photomatix redueix sensiblement les dimensions de la fotografia. En aquest cas simplement cliqueu la fotografia que ocupa la capa superior i amb les fletxes moveu-la, prèviament posant una opacitat baixa per veure-les totes dues, fins que coincideixin els contorns. Ara sí que podem aplicar una màscara de capa per ‘robar’ el cel de la menys exposada i enganxar-lo a la fotografia HDR.

Aquestes fotografies per lletges que siguin haurien de ser valorades només pel treball que donen…

L’HDR express

taller889

Sabíeu que Photomatix funciona amb una única fotografia?

Sí, aquest és una dels mètodes més ràpids per enganyar a Photomatix dient que la fotografia original és un .hdr que ha de passar pel mapeig de to. Per escenes de rangs dinàmics mitjos, és a dir, escenes on l’alt contrast no ha cremat les llums ni ha deixat sense detalls les ombres aquesta tècnica és perfecta per millorar el mapeig de tons de la fotografia.

El truc és que la fotografia, normalment un jpg de 8 bits per canal cal convertir-la a una de 16 bits. Si el fitxer original és un RAW aleshores no cal cap transformació i podeu passar directament al pas 3:

taller9371. Obrim la imatge JPG a Photoshop i convertim-la a 16 bits: Imagen > Modo > 16 Bits/canal

2. Guardem-la en format TIFF: Archivo>Guardar como

3. Obrim el Photomatix. I obrim la imatge tiff que acabem de crear: File > Open

4. La sorpresa és que a l’obrir el fitxer tif se’ns proposa directament el ‘mapeig de tons’, (Tonne Mapping) és a dir, Photomatix usa el fitxer tif fcom si es tractés d’una fotografia HDR a la que cal comprimir el rang tonal per poder-la veure al monitor.

5. Simplement cliquem ‘Tone Mapping’ i juguem amb els indicadors que ara coneixem prou bé. Els resultats son força interessants aconseguint una millora global del contrast global i local. Si amés acabada de sortir del Photomatix la passem pel Photoshop aconseguirem resultats força espectaculars de fotografies ben mediocres:

taller938Aquest mètode funciona per fotografies de rangs dinàmics mitjos, MDR, i te l’avantatge de que amb una única fotografia es por aconseguir l’efecte HDR. Si l’escena té alt rang dinàmic aleshores és convenient treure l’HDR a partir d’exposicions múltiples.

Nota: Hi ha de fa pocs dies una nova versió de Photomatix (la 3.2.5). Actualitzeu-vos al seu web: http://www.hdrsoft.com/download.html

Bé amics, això arriba al seu final…. però no podem acabar sense introduir la darrera de les funcions de Photmatix: El Compressor de To (Tone Compressor).

El Compressor de To

El compressor de To actua com un operador global (recordeu els passats tallers) i té la peculiaritat que tracta de forma uniforme l’hdr generat al primer pas de la fusió d’imatges. Es tracta d’un operador que actua de forma uniforme sobre els píxels de l’histograma (actuant igual sobre píxels iguals amb independència de l’entorn), reduint-lo, movent-lo o eixamplant-lo. Els seus comandaments son força més senzills però a diferència del ‘Details Enhancer’ estan molt més relacionats i m’he trobat amb certes dificultats per poder-los controlar, quan n’ajustes un has a la força d’ajustar els demés…

taller939

Aquest operador dona resultats molt més naturals que el ‘Details Enhancer’ i potser per això és molt menys utilitzat pels ‘artistes’ d’internet que no son feliços si no poden crear hiperrealisme (molt sovint de dubtosa estètica) però resulta perfecte per preservar les ombres. Sí, ja hem vist que una de les característiques del ‘Details Enhancer’ és el tractament de la lluminositat a les ombres i en moltes escenes volem mantenir la força expressiva de les ombres, en aquests casos us recomano el ‘Compressor de To’.

Quan entrem a Photomatix haurem de passar pel mateix primer pas, és a dir fer un Mapeig de To però el resultat intermig hdr el podrem tractar amb el ‘Details Enhancer’ o el ‘Tone Compressor’. Ara cliquem aquesta segona opció i entrem directament a l’eina de ‘Compressió de To’.

taller9310

En aquest cas el que estem fent realment és partir de la imatge intermitja .hdr (resultat de la fusió) i aplicar una compressió de to (recordem que la imatge intermitja .hdr és d’alt rang dinàmic i no la podem representar correctament a la nostra pantalla). Aquesta compressió per poder-la veure correctament és la que es fa mitjançant els comandaments: Brillantor, Compressió del Rang Tonal, Adaptació del Contrast, Punt blanc i negre i Temperatura i Saturació del Color.

taller9311Podem passar directament a les tres primeres ja que la resta les coneixem del ‘Details Enhancer’: (Aquí us recomano fer aparèixer l’histograma per veure’n clarament els efectes)

Brillantor: Simplement desplaça l’histograma a la dreta, és a dir augmenta la lluminositat per igual a tots els píxels.

Compressió del Rang Tonal: Controla el grau de compressió, quan més alta sigui més estret és el rang tonal, dit d’una altra forma, al moure la barra a la dreta comprimeix l’histograma al centre, reduint els píxels de llums altes i augmentant la lluminositat de les ombres.

Adaptació del Contrast: Controla el contrast global de l’escena.

No confonem els dos darrers si bé aparentment tenen efectes sobre el contrast, el ‘Compressió del Rang Tonal’ no té el mateixos efectes sobre l’histograma con el d’adaptació de contrast, que actua amb típica corba ‘S’.

Proveu-lo i quedareu sorpresos dels seus efectes si bé no obtindreu els efectes creatius que s’obtenen amb el ‘Details Enhancer’.

Bé amics, crec no haver-me deixat masses coses i 4 capítols sobre l’HDR ja està prou bé perquè practiqueu i practiqueu fins que trobeu un estil propi….

.

La Galeria

Avui us deixo amb tot un expert del post-procés fotogràfic del nostre país, en Joan Bellver. La seva pàgina a flickr rep centenars de visites cada dia i cada foto publicada té desenes de comentaris d’admiració. La seva tècnica és increïble i podeu comprovar a la majoria de casos, i això és d’agrair, la transformació entre la foto original i la tractada. Des d’aquí et felicitem pel teu treball i personalment em considero un admirador teu.

taller93-1No sé com s’ho fa i no crec que en Joan passi pel nostre taller per aprendre alguna cosa, més aviat el contrari, però si fos el cas estaria bé Joan que ens animessis a continuar treballant amb les eines de processat digital.

No us perdeu la seva pàgina a flickr: http://www.flickr.com/photos/joanot/

.

Bé amics, no oblideu practicar i compartir els vostres treballs al nostre grup de fotografia de flickr.

Fins el proper dilluns. Bona setmana !

tf-1

Més informació: http://www.flickr.com/groups/abrera/

tf-1

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.
toiesmesarticles
105bloc
Anuncis