El Secreto de sus ojos

elsecreto1Feia temps que no veiem al Darín, després de Luna de Avellaneda, Kamchatka, El hijo de la novia o Siete reinas el cert que vaig quedar una mica fart i aquest parèntesi el creia necessari. Tampoc anava amb massa interès a veure el seu darrer treball, El Secreto de sus ojos, però finalment els tràilers que algunes setmanes abans ja es podien veure a les pantalles i l’èxit de la crítica en van acabar de decidir.

El cert és que tinc enveja, una molt sana enveja per l’excel·lent cinema argentí que en tots aquests anys hem tingut l’oportunitat de veure i crec que la pel·lícula d’avui és una extraordinària pel·lícula, amb relatius pocs mitjans, que es basa en un intel·ligent argument i una millor interpretació dels actors i actrius principals.

Juan José Campanella, el director, després d’uns anys de desaparició de les pantalles torna amb un treball que el consagra com a director i demostra que El Hijo de la Novia o El mismo amor, la misma lluvia no van ser casualitats i continua oferint-nos treballs amb una narrativa i guió que sorprèn a l’espectador per la forma tan senzilla d’explicar les històries. Una pel·lícula magistral, com ho son els diàlegs i el propi desenvolupament de la trama. Un guió que adapta a partir del llibre de Eduardo Sacheri, La pregunta de sus ojos, i que desenvolupa una història d’un crim, d’amor, de política.. de la justícia.

esecreto2

No us vull parlar de la trama, ni resumir-vos en quatre paraules el que segur podeu llegir en qualsevol bloc de cinema. Una vegada més us recomano que com a molt llegiu de la pel·lícula els horaris de projecció, entreu a la sala i deixeu-vos sorprendre…

Però l’article queda molt esquifit i hauria de continuar expressant-vos com m’ha impactat la pel·lícula i com en Campanella m’ha captat des del primer minut.

esecreto3No és que em caigués malament el bo d’en Ricardo Darin però sí que n’estava una mica cansat dels seus papers, sempre impecables però amb relativa gama estreta d’interpretacions. Ara crec que ens hauríem de treure el barret de la magnífica interpretació a la pel·lícula, sí, dintre del seu estil però demostrant que pot encisar a l’espectador i fer-te teu el seu personatge. La pel·lícula la vius com el seu protagonista posant-te totes les facilitats perquè hi entris, pateixis, pensis i t’enamoris com ell.

A la Soledad Villamil la recordo de No sos vos, soy yo i està força bé en el seu paper, amb registres diferents depenent del moment temporal de la història. Una noia desperta que potser no li acabes de trobar el punt però que és una digna companya del Darin.

Sens dubte el premi li donava a Guillermo Francella, quin paio! Està fantàstic, amb un sarcasme i un humor exquisit. De fet les seves intervencions son aplaudides pel públic per les estones tan divertides, ja sigui pel particular llenguatge emprat com pel cinisme dels seus diàlegs. Hauríem de completar el quadre amb Pablo Rago y Javier Godino, més discrets, especialment el primer, però que tampoc desentonen.

M’encanten les sorpreses al cinema, si demà vaig a veure Àgora ja sé el que em trobaré, com ho sabia la setmana passada quan vaig veure Rec2, però el cas d’avui és d’una pel·lícula extraordinària, malauradament sense premis al darrer festival de cinema de Donosti però que demostra la bona salut del cinema argentí.

Vosaltres mateixos, ara que venen tres dies de festa segur que trobeu un parell d’hores per anar al cinema…

elsecreto4


Web de la pel·lícula: http://www.elsecretodesusojos.com/

.

M’agradaria saber la vostra opinió si heu vist la pel·lícula:


<<< Veure més articles de cinema

toiesmesarticles
105bloc
Advertisements