Disc de la setmana: Dexter Gordon “Our man in Paris”

En el meu passeig setmanal per la música que més m’agrada, avui ho faré per l’avinguda del jazz clàssic. El nostre home va ser un dels grans saxofonista que ens va deixar el jazz des de’ls 40 fins que va morir l’any 1990.

DexterGordon1948

A Dexter Gordon (1923), li va tocar viure una situació força complexa dins del mon del saxo tenor, venia d’uns temps on l’influencia de Coleman Hawkins i Lester Young més tradicional i d’obligada obediència fins els moments, entrava en contradicció amb la nova estètica parkeriana del boppers amb els que compartia pupitre amb les diferents orquestres per les que va passar. Així el seu estil barreja de muscle i potencia clàssica amb les concepcions harmòniques i fraseig de les noves tendències. Referència per molts saxofonistes de l’època, fins i tot Coltrane i Sonny Rolling el van escoltar atentament.
Aquest disc “Our man in Paris” (1963), representa la maduresa en la seva obra. Pletòric de facultats ens encomana el seu swing en l’interpretació dels temes més clàssics del bop, “Scarpple from the apple” o “A night a Tunísia”.

dexter gordon - our man in paris

Artista

Dexter Gordon

Àlbum Our Man in Paris
Cançó que escoltes Willow weep for me

El dinamisme i la imaginació melòdica estan presents en tot el disc, així escoltarem també temes com “Brodway” un homenatge a Lester Young desbordant d’alegria, gaudirem de la particular forma de interpretar les belades amb el seu to profund i ple de lirisme.Gravació parisenca, on s’envoltat de companys com Bud Powell (piano), Kenny Clark (bateria), que aporten saviesa i seguretat , el contrabaix de Pierre Mitchelot un dels millors i més experimentats en aquells moments a Europa.

roundmid3És una bonica historia la que ens relata el director francès Bertrand Tavernier, en el seu film de 1.986 ROUND MIDNIGHT, amb el que aconsegueix  una immersió dins de la profunditat sense precedents en tots els aspectes del univers jazzístic: el literari, el gràfic i el musical,  i en particular el peculiar caràcter dels seus personatges, sense més artificis que las llicencies pròpies del drama.

Els seus actors son en gran part músics de Jazz com Herbie Hancock o Bobby Hutcherson i especialment, el protagonista, Dexter Gordon que, quasi interpretant-se a sí mateix, va aconseguir una nominació pel Oscar al millor actor. Les seves aportacions i constants suggerències en el rodatge,  van donar al seu personatge un gran realisme.

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles
105bloc
Anuncis