El Lied (8)

lied81Dein Blaues Auge hält so still  Op 59 nº8

Brahms, un compositor absolutament romàntic, que podem enllaçar amb l’anterior autor que varem comentar: Schumann, per l’estimada que van tenir en comú: Clara. Schumann era el seu espòs,  Brahms era el seu etern amor platònic. S’ha escrit molt sobre aquest amor, i molta música de Brahms és dedicada a Clara. Aquest Lied pot ser un mostra.

Brahms té una complexa vida amorosa, presentant dos planells; per una part els seus amors platònics, i per l’altra part un llibertinatge carnal, sembla que això es tradueix sempre cantant a l’amor sense cos i entregant aquest, sense excepció,  a les prostitutes. Ell això ho va viure sentint el seu cos com a plaer i misèria, incapaç de ser protagonista d’un amor veritable. Així va viure a través d’aquesta dualitat extrema, l’amor, com a impossible.

Brahms mai va confessar el seu amor cap a Clara, però la seva música té molts exemples d’amagar el nom de manera subtil entre les notes.
El nom de les notes en alemany són lletres, d’aquesta manera,

C = DO,  D=RE, E=MI, F=FA, G=SOL, A = LA, B=SI

Si posem CLARA, posaríem do-(L)-la-(R)-la.
Sin título-1

Bé, en un fragment del Lied: Du fragst mich, was ich sehen will , a la mà esquerra del piano es senten, profundes i greus, cinc notes (do, si, la, sol#, la), veient el nom de Clara camuflat: com que la L i la R, no es poden representar en notació musical, doncs no hi ha notes amb aquestes lletres,  fan aparèixer les lletres del nom, i posant les notes intermèdies més lògiques musicalment. Do ( C ) – SI (?L?) – La ( A ) – Sol# (?R?) – La ( A ).
Això que a primera vista sembla complex, és un recurs que compositors ja des de Bach, han utilitzat al llarg de la història per a posar missatges escrits entre la seva música, en aquest cas Brahms, el nom del seu amor platònic.

En aquest lied, Brahms, canta als ulls blaus d’una noia. El caràcter del lied és força dramàtic, començant la introducció del piano en fort, i mantenint una tensió que va adquirint  cada vegada més intensitat i que no es relaxarà fins al final, als últims compassos amb el solo del piano, que suavitza el dramatisme i recupera les mateixes notes del principi del lied. La melodia de la veu és senzilla però demana una tessitura de veu de quasi dues octaves, cosa que demana una bona tècnica vocal, per poder complir amb la profunditat del lied amb tota la seva intensitat i a la vegada dolçor i dramatisme de les paraules.

La interpretació escollida aquesta vegada és de Victòria dels Àngels, en una versió feta en un concert en directe. Fantàstica cantant i immillorable persona que reflectia tota la seva humanitat en interpretacions magistrals de lied.

Dein Blaues Auge hält so still / Victòria dels Àngels:

Per comparar amb una altra interpretació, també esplèndidament interpretada hem posat una versió de Jessye Norman.

Lletra:

lied82


<<< Veure tota la serie ‘El Lied’

.

toiesmesarticles peu2
Advertisements