Taller de fotografia (99)

taller991Un nou dilluns!  Sí, tenim ganes d’acabar amb el taller, no? No, ganes no, però sí que potser necessitem tots plegats una mica de temps abans d’afrontar la segona edició del taller. Avui però començarem (i amb això acabarem) una mini-sèrie de 2 tallers sobre la ‘fotografia com a llenguatge d’expressió i comunicació’. No és gens fàcil però crec que és, després de gairebé 2 anys de taller, un tema que ja podem afrontar… Com a mínim enunciar-lo ara per a poder-lo treballar en profunditat més endavant…

Taller de fotografia (99): La sintaxi de la imatge (1)

Ja porto alguns mesos treballant activament la ‘sintaxi de la imatge‘, és a dir, observant com la disposició dels elements a la composició és capaç d’expressar missatges i la fotografia, com el cinema o altres arts visuals, son veritables eines de comunicació. No us podeu imaginar com enriqueix al fotògraf l’observació d’altres fotografies, com s’avança en el coneixement de la fotografia a partir de les observacions dels demés, quan important son els comentaris. I per què?

taller883No hi ha dubte que la comunicació visual és una forma de llenguatge i que la fotografia és com a forma visual un element comunicador. De la mateixa manera que el llenguatge escrit està racionalitzat per una sintaxi, caldria esperar que el llenguatge visual es pogués estructurar en una sintaxi que fes possible la comunicació entre l’emissor (el fotògraf) i el receptor (l’observador). Aquesta racionalització del llenguatge visual té com a precedents alguns treballs de l’escola Bauhaus i avui en tractarem alguns aspectes.

El llenguatge és un recurs natural amb el que comptem per a comunicar-nos. De la mateixa manera que el llenguatge escrit compta amb lletres, paraules, ortografia, gramàtica i sintaxi, el llenguatge visual ha de tenir el seus equivalents per poder expressar qualsevol idea i que aquesta sigui perfectament entesa. Però, estem visualment alfabetitzats? No, mai se’ns ha preparat per comunicar-nos visualment i no sempre coneixem com composar els elements visuals bàsics. Hi ha una manca de formalisme i estudis en la matèria i molts autors critiquen obertament la manca de preparació i mètode de les moltes crítiques fotogràfiques que es poden trobar a internet.

taller992

L’esquema de dalt intenta representar el procés de comunicació i serà la base del que treballarem en una segona edició del taller. Mentre que als tallers 59 i 61 introduíem el llenguatge visual des de la composició, ara el voldria situar en el context global del que suposa l’existència d’un emissor (el fotògraf), el receptor (l’observador) i un missatge o text audiovisual que es transmet, sotmès a les influencies de l’entorn social, històric o sociològic. taller993El procés de creació del missatge (2 i 3) tant a nivell compositiu dels elements com el de producció fotogràfica es rebut per un receptor que analitza pel procés d’observació el missatge transmès. Ja us podeu imaginar que hi haurà dos processos importants a treballar, el de creació del text audiovisual (és a dir la fotografia) i el d’observació. Avui ens centrarem en el primer.

Si torneu a observar l’esquema, que és un esquema visual per cert, entendreu moltes coses. Des del procés d’observar la realitat (1), al de composar (2), el domini de les tècniques fotogràfiques (3) i la d’observar (4). Aquest esquema és molt important entendre’l per saber quin tipus d’aprenentatge necessitem. Aprendre a observar no implica necessàriament ser un bon fotògraf així com el procés de composició no implica necessàriament que el missatge expressat hagi de ser entès.

La foto de dalt és la coneguda ‘Migrant Mother‘ de Dorothea Lange. El que expressa aquesta fotografia va molt enllà de l’impacte visual. Si voleu un anàlisi complert per veure quan allunyats esteu del que vosaltres heu percebut simplement cliqueu aquí. Increïble no? Bé tranquils, la setmana vinent tractarem el tema de l’anàlisi de l’observador (Font: http://www.analisisfotografia.uji.es)

La frustració del fotògraf

Teniu o heu tingut criatures a casa? Recordeu la frustració del nen o nena quan en els seus primers intents d’expressar un missatge mitjançant paraules i frases no es fa entendre? Sí, s’enfada i els pares acaben ‘condicionant-se’ als seu llenguatge per poder establir la comunicació.

En fotografia passa el mateix. Existeix una sintaxi visual, línies generals per la construcció de composicions, com les frases al llenguatge oral o escrit, en aquest cas a partir d’elements bàsics. Aquestes composicions usen un mateix sistema visual compartit pels éssers humans i l’ús d’aquestes tècniques ens pot assegurar l’ús correcte del llenguatge visual.

taller884

Però que busquem amb la fotografia? Un plaer visual? Ens agraden aquells fotografies visualment plaenteres i tècnicament ben fetes? Doncs pels amics ‘nice shots’ (es diu de tot aquell que segons després d’adonar-se que algú ha publicat una fotografia a flickr, encara que sigui la més horrible de món, escriu una resposta expressant les meravelles del treball) potser sí però per a nosaltres no…

Penso que entendre una fotografia és esclarir, revelar el significat, la intenció que el fotògraf pretenia, més enllà de l’acceptació o no de les tècniques emprades. El mateix aplica a la pintura o l’escultura. Aconseguir expressar i fer-nos entendre, aquí està el problema.

taller994La morfologia de la fotografia

El terme morfologia ve del grec μορφ-, morph (‘forma’) i λογία logía (‘tractat’, ‘ciència’) i a lingüística en podríem dir que és l’estudi de les paraules, de les formes. A morfologia de la fotografia ens estudiarà les formes, el elements bàsics per començar a composar. Aquests elements bàsics de tota composició visual son el punt, la línia, el contorn, la direcció, el to, la textura, el color, la dimensió (perspectiva) i el moviment. Aquests son els elements visuals que constitueixen la matèria primera de tota declaració visual i els usarem per un estudi morfològic de la fotografia. Però com els disposem per expressar el missatge pretès?

(Al taller 21 vam començar a parlar dels elements bàsics de la composició, un repàs no ens aniria malament per a continuar el taller d’avui)

El punt, la línia i el contorn
taller9910-El punt: Quan ens referim al ‘punt’ a fotografia ens estem referint tant a la unitat més petita, el gra o píxel, com al focus o centre d’interès de la fotografia (lloc on es centra l’interès de l’observador).
-La línia no és més que una successió de punts i serveix de guia del recorregut visual. La línia té gran energia i és un dels elements més importants que ens marcarà la direcció.
-Quan les línies es tanquen sobre elles mateixes tenim els contorns, quadrats, rectangles, triangles o cercles tindran diferent pes visual i seran associats a qualitats diferents per part de l’observador.


El procés de composició

la_sintaxis_de_la_imagen.pdf (página 14 de 28)Les decisions compositives marquen el propòsit i el significat de la declaració visual. És la part més important de la creació del missatge o el fotògraf exerceix el control total en el procés. Però com poder composar per què el resultat final sigui un missatge compartit? Aquí entra la sintaxi del llenguatge visual. No son regles absolutes però sí esquemes que basats en la percepció humana asseguren la resposta del significat del missatge per part de l’observador.

Les tècniques de comunicació visual manipulen els elements visuals amb èmfasi canviant, com resposta directa del caràcter del que es dissenya i la finalitat del missatge. La tècnica visual més dinàmica és el contrast, en contraposició a l’oposada, l’harmonia i va ser Johannes Itten de l’escola de la Bauhaus qui més va experimentar amb aquest mètode.

A l’esquema de dalt a la dreta, extret del treball de Donis A. Dondis, La sintaxis de la imagen, podem veure algunes de les tècniques que aporten solucions visuals. Algunes d’elles com el contrast, la simetria o la verticalitat ja les havíem tractat al taller 59.

L’element més important i necessari per a l’experiència visual és la llum. El caràcter tonal que imprimim a la fotografia determinarà la importància dels elements bàsics, el punt, les formes, la textura, el color,….

L’equilibri

taller998La necessitat de l’equilibri al ésser humà marca la influència psicològica més important davant d’una composició visual. L’equilibri és la referència visual més forta i és la base pels judicis visuals. en tota observació d’una imatge es crea inconscientment un eix vertical i un d’horitzontal, donant la percepció d’equilibri i estabilitat, aquest l’anomenarem eix visual.

Aquesta necessitat per part de l’observador de donar ‘estabilitat’ al que està veient té conseqüències ben importants ja que la creació d’aquest eix visual determina en definitiva el pes visual dels elements de la fotografia. L’equilibri s’aconsegueix atribuint a la fotografia un ‘centre de gravetat‘ determinat pels pesos visuals de la composició, tot i que en composicions amb formes irregulars és més difícil assignar un eix visual que en el cas de formes regulars o simètriques.

taller995Ja havíem parlat de que, seguint amb l’esquema dels ‘contrasts’ de dalt, hi ha dos tipus d’equilibri, l’estàtic i el dinàmic. L’estàtic és simetria, harmonia.. El dinàmic desfà la simetria i s’aconsegueix atribuint un eix visual a partir del pes visual que percebem dels elements de la fotografia. D’això en vam parlar al taller 40 i d’allí recuperem els esquemes de la dreta, on veiem de forma clara els dos tipus d’equilibri.

11

A l’exemple de dalt tenim els casos clàssics d’equilibri estàtic (esquerra) i dinàmic (dreta). En aquest darrer cas és complexe crear l’equilibri a partir dels pesos visuals, al ser aquests producte de percepcions per part de l’observador. Volum, color, contrast.. seran elements que assignaran pesos visuals diferents però ara veurem com també la posició que ocupa a la fotografia pot ser important.

La tensió

taller996Hi ha moltes coses al nostre entorn que no ofereixen estabilitat i nosaltres inconscientment suplim aquesta carència imponent-li l’eix visual (vertical i horitzontal). La manca d’equilibri o regularitat és un factor desorientador per l’observador resultant un dels medis més eficaços de comunicació visual. La tensió és aquella que trenca l’harmonia. Una fotografia equilibrada, harmoniosa, no té tensió, una de desequilibrada sí, tot i que no sempre és senzill escollir una o altra tècnica.

Tant per l’emissor com pel receptor de la informació visual, la falta d’equilibri i regularitat és un factor desorientador. La tensió és, en definitiva, un dels medis visuals més eficaços per captar l’atenció de l’observador. No cal parlar ja en termes d’equilibri i no equilibri en una fotografia sinó si aquesta conté elements de tensió, visual o dinàmica, o no. Ara a continuació veurem algunes tècniques per crear tensió a la fotografia.

Al detall de la magnífica fotografia del nostre amic Francis es pot apreciar com s’aconsegueix trencar la simetria i l’estàtica global de la fotografia creant una tensió que la desequilibra. Simplement la posició del braç del subjecte és suficient per captar la mirada de l’observador i reforçar el missatge de ‘fugida’ que el fotògraf vol expressar. En general les línies son elements que creen tensió a la fotografia, son veritables camins visuals que ens porten al centre d’atenció.

L’anivellament i agusament (leveling and sharpening)

taller996-1Els dos conceptes son pols oposats i son les tècniques compositives que ens donen l’harmonia o la falta d’harmonia, de lo previsible i l’inesperat… L’anivellació és la tècnica per la que aconseguim l’harmonia. Simplement col·locant un punt en el centre del rectangle, l’anivellació, no crea cap sorpresa, l’esquema es totalment harmoniós. Ara bé, el fet de situar-lo en una de les cantonades crea ‘tensió visual’, és l’agusament. El punt ni s’ajusta als eixos visuals verticals ni horitzontals ni diagonals.

Tan a l’anivellament com a l’agusament i ha una claredat de propòsits i l’observador acaba ‘equilibrant’ la composició, com hem vist, a partir de la creació dels eixos i pesos visuals. Però hi ha na situació en la que l’observador es mostra confós per trobar l’equilibri compositiu, es tracta de l’ambigüitat. En aquest cas el punt no està centrat però tampoc totalment agusat. Aquesta ambigüitat visual frena el procés d’equilibrat i aquesta queda ‘irresolta’ amb un resultat global que treu pes al missatge compositiu.

taller997

L’ambigüitat no és desitjable des del punt de vista d’una sintaxi visual correcta.

Les formes visuals no haurien de ser mai deliberadament fosques, haurien d’harmonitzar o contrastar, atraure o repel·lir, relacionar o xocar. (Donis A. Dondis – La sintaxis de la imagen)

taller9911

La fotografia de la dreta crea una més gran tensió visual i l’observador busca l’equilibri a partir de dotar de més pes visual al grup de banyista de la zona inferior dreta. Es crea una línia diagonal formada pels dos grups d’elements que recorre tota la fotografia.

La Tensió Visual

És interessant saber com explorem una fotografia, per on entrem i per on sortim, per quins camins visuals anem i quines zones explorem. Sembla que tenim preferència pel cantó esquerra de la fotografia, molt probablement per la nostra cultura occidental, llegim d’esquerra a dreta i per la zona inferior, base que sustenta la fotografia.

taller997-1Aquesta senzilla formulació té molta importància en la creació de tensió visual a la fotografia. L’anivellament o l’agusament esquerra-inferior no provocaran tensió, seran composicions harmonioses i estables. En canvi tot allò que situem a la dreta o a la zona superior de la fotografia crearà una major tensió visual que intentarem contrarestar establint pesos visuals. Dit d’una altra manera, allò que col·loquem a les zones de tensió, dreta-superior, tindran més pes visual (pes visual= més atracció per l’ull).

taller999El recorregut de la mirada o procés d’observació de la fotografia a la nostra cultura occidental segueix els patrons dalt-baix i esquerra-dreta. El coneixement d’aquest fet per part del fotògraf és de gran ajuda a l’hora de col·locar els centres d’interès i provocar tensió a la fotografia. Al treball de Dondis es parla de que hi ha dues maneres d’explorar la fotografia, via l’eix vertical-horitzontal i via el quadrant inferior-esquerra. Al dibuix de la dreta en veieu l’esquema dels dos mètodes. (Font: Donis A. Dondis, La sintaxis de la imagen)

taller9912

A l’exemple de dalt podem veure la importància de la posició dels objectes a la fotografia. Al cas de l’esquerra el gerro de flors adquireix un alt pes visual que projecta a l’observador a través de la tomba cap al mar. Al cas de la dreta l’equilibri s’aconsegueix donant al cavall de la dreta un pes visual que equilibri al grup de l’esquerra.

Podríem estar parlant hores i hores de més elements compositius però crec que per avui ja en hi ha prou. Hem passat de puntetes pel tema i només volia recollir alguns aspectes bàsics que ens han de permetre apropar-nos al llenguatge de la fotografia.

taller71idea1L’Anàlisi d’una fotografia

L’anàlisi d’una fotografia finalitza amb una interpretació global del text fotogràfic de manera subjectiva així com una valoració crítica sobre la qualitat de la imatge (Cómo se lee una fotografia?- Javier Marzal, Ed. Cátedra).
La setmana vinent aprendrem mètodes que ens permetran observar i analitzar una fotografia a partir dels seus elements morfològics i sintàctics. Una guia per saber observar.

Ara potser entenem la importància dels foros d’anàlisi i crítica fotogràfica. Exposar fotografies i comprovar si s’han entès o no, així com els comentaris rebuts del que es percep és essencial per créixer en el món fotogràfic.

Amics, que passeu una bona setmana  i fins el proper dilluns !

tf-1

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.
toiesmesarticles peu2
Anuncis