Disc de la Setmana: Guy Clark “Dublin blues”

Avui és el torn d’un altre músic poc conegut al nostre país, és un d’aquest homes que un cop ho has escoltat enganxa i aixeca passions. Guy Clark (1941), amb pinta de “cowboy progre” és home de veu profunda i música convincent, sempre recolzada amb un toc de guitarra mínim però suficient.

stgclark01

Sense cap dubte ben guanyat té el nom de “storyteller” (el què explica histories), com el coneixen a la seva terra. Les seves cançons ens narren histories d’amor, de complicitat, de suggeriments i per damunt de tot, de llibertat.

Nascut a Texas les seva primeres influences li venen de la música i cançons hispanes, treballa com a lutier i molt aviat va destacar com a compositor. Han gravat les seves cançons des de Johnny Cash fins a Emmylou Harris, Eteve Earle, Jerry Jeff Walker…

175104_1_f

Artista

Guy Clark

Àlbum Dublin Blues
Cançó que escoltes Stuff that works

.

No va ser fins l’any 1975 que és va decidir a gravar el seu primer àlbum “Old nº 1” un meravellós àlbum que va donar peu a una llarga carrera que a dia d’avui encara és vigent, acaba de publicar fa pocs dies el seu últim disc “Somedays the song writes you”.

A la seva discografia trobarem cançons tan rodones com “L.A. Freeway”, “Desperados waiting for a train” o ” She ain’t goin’ nowhere”.

En Guy Clark, és un guitarrista honest que escriu les seves cançons per a ser tocades en el porxo a la llum de la lluna. ¿Country, blues? si volem dir-lo aixi!!!. Ramblin’ Jack Elliot li va definir a la perfeció: “és el millor compositor des de Woody Guthrie. Aniria a peu fins a Alaska per a veure com afina la guitarra”.

“Dublin blues” (1975), és la meva recomanació d’aquesta setmana, un disc ple d’espurnes, inspiració, possiblement el més complert en el conjunt de la seva discografia, un lot de retrats abrasador, ple d’intimes observacions, narracions personals què omple de màgia els deu temes del disc.

El punt de vista què ens dona en Clark és un cant des de la distancia i l’edat, no se sent tan esgarrifós com altres treballs seus, ens fa que ens identifiquem molt més amb l’empatia i fins i tot a la tendresa. Escoltant-lo restarem en silenci, pot ser una mica desconcertats, fins que trobem el vincle que ens connectarà amb la seva música.


amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles peu2
Advertisements