Disc de la setmana: Michela Lombardi Quintet “Small day tomorrow”

Si tenim en compte els resultats dels que estan gaudint alguns elements més o menys propers al món del jazz (Cassandra Wilson, Diana Krall o Norah Jones), en certs mitjans ja es comença  a parlar de “una nova tendència” dintre de les dones que canten.


Tot això em deixa un dubte, fins on arriba l’influencia i l’interes per aquestes cantants que pot tindre la critica i com condiciona l’opinió publica??

Molts podrien encasellar en aquest grup a Michela Lombardi, però sincerament crec que el seu talent vocal i la seva formació (més de quinze anys de concerts, estudis i col·laboracions), fan d’ella que no sigui un nou producte de l’industria discogràfica. La modulació de la seva veu li permet, sent blanca, arribar als tons i l’emotivitat del blues, característics de les veus negres.

“Small day tomorrow” (2004) no és un disc d’un cantant que vol combinar, pop, soul barrejat amb l’atmosfera del jazz. Molt més lluny Michela Lombardi és una d’aquestes veus que te molt clar quin és el seu lloc i las seves possibilitats. No és casualitat que el disc estigui dedicat a la gran cantant de jazz que va ser Irene Kral (1932-1978), dels  seu repertori ens fa set versions en aquest disc.


Artista

Michela Lombardi

Àlbum Small day tomorrow
Cançó que escoltes You are there


Em sembla una bona elecció del repertori no s’abusa de temes afins al seu estil, per deixar espai a la interpretació, Michela s’ha envoltat amb un quintet de músics de la Toscana, on la aportació de Piero Frarsi al piano es fonamental.
El més sorprenent és l’atenció que presta a la intensitat, l’esperit de la cançó, el mateix plantejament que feia Irene Kral. També està en la línia d’un altre gran veu, més recent com la de Sarah-Jane Morris (autora d’un gran àlbum com és “August”).

Des de l’inicial “Comes love” tot el disc s’allarga com un temperat blues, Michela pren del blues l’ànima per crear les seves actuacions, i no trencar-la fins i tot quan la veu deixa de vibrar. La seva veu es mou com per estances fosques i buides, il·luminant-les amb la seva elegància.
Certament, entre les veus femenines que he escoltat últimament, aquesta és la que sorgeix amb més coherència en el context del blues i el jazz actual.

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles peu2
Anuncis