El Lied (9)

RICHARD STRAUSS (1864-1949)

Arribem ja a l’època on em sento més identificada, finals segle XIX i primera meitat del XX. Quan el Romanticisme arriba al punt més sublim i brutal. Quan la música aprofundeix tant dins l’ànima humana que es queda sense llenguatge per expressar-se i ha de començar a buscar altres recursos més metafísics i filosòfics… El músic   no es limita a expressar uns sentiments, ara la seva música és el sentiment pur trencant i perforant barreres físiques.

Morgen és un Lied on Richard Strauss ha creat una bellesa tan extrema, tan sublim, que costa respirar mentre l’escoltes, és com un clímax constant de quatre minuts, sense pietat… tanta bellesa sentida…
És un Lied que parla de l’amor més enllà de la mort i on sembla que la música et revela el misteri del final. Una música serena i tranquil·la, trista i esperançadora, desolada i autènticament feliç.
Quan el cor et crema, quan el cor sense poder més de plenitud i de passió embogeix dolçament i brutalment … quan la vida és una constant follia, quan l’estat normal és sortir de tu per entrar en l’altre d’una manera absolutament extrema ja no queda res més. I quan la mort apareix en aquest estat i separa, sols queda l’art per seguir vivint i crear esperança… això és aquest Lied, esperança necessària i desesperada per a seguir vivint malgrat la mort que fa al cor sospirar constantment queixant-se en va de pena i desolació… sense poder suportar l’ofeg que obstrueix la vida i que sols la mort podrà remeiar.

Aquest lied et fa entrar en un estat transfigurat, on no sols sents la música si no que sembla per uns moments que ets capaç de veure la música, sentir-la des d’una perspectiva nova, diferent, amb colors i sensacions que et pertorben.

Us proposo dues versions molt diferents, per un cantó la fantàstica Elisabeth Schwarzkopf, una versió meravellosa, plena de sensibilitat i bellesa, imprescindible aquest lied cantat per ella. L’altra versió que proposo és de  la meva estimada Jessye Norman, un clàssic en mi(!). Aquesta versió va més enllà, et transporta i et penetra en el més endins i profund de l’ànima. Escolteu l’ última frase, i encara més, l’ última paraula que ella canta “schweigen” …impossible de superar. Us recomano ser conscients del significat de les paraules i escoltar aquesta versió del lied amb el llum apagat i deixar-vos emportar, experiència per la que no hi ha paraules…

Morgen / Elisabeth Schwarzkopf:

Morgen / Jessye Norman:

Lletra:


<<< Veure tota la serie ‘El Lied’

.

toiesmesarticles peu2
Advertisements