Cinema: Sessió doble

Sí, som així d’extrems… o no comentem cap pel·lícula en més d’un més o les comentem de dues en dues… Cert que darrerament no hi ha hagut gaires estrenes, vull dir que valguin la pena, i cap de les dues pel·lícules que comentarem avui poden ser considerades ‘grans obres’ però tenen en comú que les dues conten relacions entre dues persones.. Bé, en el segon cas no exactament…

Així que feu-vos amb ració doble de crispetes i poseu-vos de cop al dia amb les estrenes més interessants dels darrers dos mesos…

Whatever works (Si la cosa funciona) és la darrera entrega de’n Woody Allen. He de reconèixer que no sóc massa woodyallià, per no dir gens, però des de Match Point, amb excepció de Vicky Cristina Barcelona, que no he vist i no tinc cap intenció, m’he retrobat amb el seu cinema de sarcasme, humor negre i situacions divertides.

La pel·lícula és tota ella un gran tòpic, comèdia que explota una història que no va massa enlloc, sense massa substància però que justament aquesta és la gràcia que té. Pel·lícula de diàlegs divertits, intel·ligents, d’humor negre, de situacions kafquianes, de desenvolupament perfecte, d’aparença senzilla però que no fa més que demostrar de nou el domini de’n Allen de la tècnica cinematogràfica. Una pel·lícula d’aquelles que notes que l’home s’ho ha passat d’allò més bé fent el que li ve de gust.

La història pivota al voltant de Larry David, un simpàtic misantrop que es topa amb la ingènua i inculta, i guapa !, Evan Rachel. Les situacions que tots dos viuen son d’allò més surrealistes, amb diàlegs absolutament divertits i amb un ritme trepidant que no et deixa relaxar-te ni un segon. Els embolics son tònica d’un Allen que sembla al darrera de cada un dels personatges. Especialment divertida es la darrera part de la pel·lícula quan apareixen els pares d’ella i ja la situació és de total comèdia del Paral.lel.

Una relació aquesta que ens presenta en Woody ben estranya però mentre la cosa funcioni

Una bona estona, si senyor, la neurona la fas treballar durant els bons 90 minuts que dura la cinta i és molt recomanable per oblidar els nostres problemes quotidians. Clar, al sortir te’ls tornes a trobar…

Més que el trailer convencional us deixo amb una de les escenes més divertides, ja veureu com se les gasta el nostre protagonista….

Web de la pel·lícula: http://www.whateverworksfilm.com

En versió original i alta definició: http://movies.apple.com/movies/sony/whateverworks/whateverworks_480p.mov

.

La segona pel·lícula d’avui no te res a veure amb la d’abans. Siempre a tu lado (Hachiko: A Dog’s Story) és el darrer treball de Lasse Hallström, que durant molt temps va ser el meu director preferit per aquella meravellosa cinta ‘Las normas de la casa de la sidra‘ i després per ‘Chocolat‘. En aquest cas el sexagenari director suec ens ofereix un remake de la cinta japonesa ‘Hachiko monogatari‘, dirigida al 1987 por Seijirô Kôyama i que personalment no recordo haver-la vist. La història, una mica rància en la seva execució, tracta de la història real d’un gos i la lleialtat amb el seu amo, un Richard Gere que actua i camina com a ‘Oficial y Caballero‘ i potser que comenci a entendre que va tenint una edat. Personalment m’hi sobra a la pel·lícula. La interpretació del gos magnífica.

Una sentimental història que us pot fer mal si us agafa en hores baixes, d’excel·lent fotografia i que intenta arribar a l’espectador pel cantó més humà, probablement amb un excés de sensibleria. Insisteixo que dependrà molt del dia que tingueu i de l’interès que la història us pugui captar.

No és una gran pel·lícula però es deixa veure tot que probablement més apta per tardes de diumenge al sofà de casa que a sessions als Icària un dissabte per la nit en versió original. Dit això continuo recomanant-la.

Us deixo amb el trailer de la pel·lícula:

Si voleu fugir de l’horrible doblatge podeu veure’l en versió original:

.

.

Bon cap de setmana i bon cinema !

<<< Veure més articles de cinema

toiesmesarticles peu2

Anuncis