El temps present

Avui, en el meu primer post de 2010, volia triar un tema que connectés amb l’orientació de les últimes poesies que he anat triant i alhora amb l’època de l’any que vivim, el trànsit d’un any a l’altre. L’objectiu: fer valer el present i relacionar-lo amb la poesia. Sota aquest tema, recurrent en totes les tradicions espirituals, hi ha una constant: viure en el present de forma conscient. Per als sufis és important  restar atents, segons ells, tenir dependències o viure en el passat és malbaratar el moment; també creuen que pensar en el futur és una pèrdua de temps, per això se senten fills del present, però no des d’un presentisme com l’actual, que tot ho impregna i vanalitza, sinó a partir d’estar desperts i d’aconseguir uns majors nivells de consciència. Més allà de l’any que acabem de deixar i d’aquest altre que ara comencem, vull recollir alguns versos de poetes sufis que ens parlen d’un present etern…

Pots escoltar la música mentre llegeixes:

Un present que els sufis entenen com aquell temps en el qual s’han d’ocupar d’allò que és més convenient en cada moment. Un present que permet captar l’autèntica bellesa:

Per acabar, desitjar-vos un present amb amor, un amor també d’acord amb la tradició dels poetes de l’Islam:

Jove aristòcrata conversant amb un dervitx. Iran, vers el 1590. Acuarel·la opaca i or sobre paper. ©Aga Khan Trust for Culture, Ginebra

.

Estàs escoltant:


.

<<< Veure tota la categoria ‘poesia’

toiesmesarticles peu2
   
Anuncis