Henri Cartier-Bresson

Avui fem un gir radical en el fotògraf que presentem, nascut 50 anys abans que la Leibovitz i amb un estil totalment diferent. Al darrer capítol parlàvem de la importància de la ‘instantània’ en el llenguatge fotogràfic. La instantània capta el nostre entorn com és, que no vol dir sempre que com el veiem, amb tot el seu caos i desordre. El fotògraf d’avui va ser capaç de posar ordre en tot aquest caos, de dinamitar els cànons i lleis fotogràfiques per establir nous criteris, noves formes d’entendre la fotografia.

2. Henri Cartier-Bresson

(La foto de dalt és un retall de ‘Place de l’Europe. Gare Saint Lazare’ del 1932 feta per Henri Cartier-Bresson)

Parlar del Henri Cartier-Bresson en un petit article com aquest és una pretensió gairebé insultant, un atreviment per la meva part que ha de quedar únicament amb una introducció a la seva obra i si us puc enganxar amb la màgia de la seva fotografia ja em donaré per satisfet…

Les fotografies de HCB composen l’àlbum del segle XX, més que qualsevol altre, el seu va ser ‘l’ull del segle‘, un ull amb una mirada que canvia la manera d’observar la realitat i de pensar la fotografia. Al llarg de la seva vida, amb intel·ligència i intuïció, es va trobar al lloc i moment just per capturar l’instant en el que canvia la història.. (Foto:box)

Nascut al 1908, s’apropa al surrealisme de ben jove. Estudia pintura amb André Lhote, pintor francès que és va ser un dels impulsors del classicisme en el cubisme, una corrent amb molts adeptes i que va definitivament influir en la forma de mirar el món de Cartier-Bresson.

Al 1930 viatja a Costa de Marfil on produeix les seves primeres fotografies instantànies i és al tornar a França quan veritablement es comença a interessar per la fotografia adquirint una càmera Leica que l’associa ja de per vida amb aquesta marca. Entre el 1932 i 1934 viatja a Itàlia, Espanya i el Marroc. Al 34 passa un any a Mèxic i és al 35 quan decideix traslladar-se als Estats Units on inicia les seves col·laboracions al món del cinema amb Paul Strand. Torna a França al 36 i fins el 39 treballa com a assistent de Jean Renoir.

D’aquesta època tenim impressionants instantànies:

Nota: Bona part del material ha estat extret de l’agència ‘Magnum‘, per això veureu la marca del seu copyright a les imatges.

Els viatges a Espanya

Cartier-Bresson va ser un enamorat d’Espanya, que visità en nombroses ocasions, en temps de la República i durant la guerra civil. D’aquesta època trobem impactants instantànies de Madrid, Barcelona, València, Alacant, Granada, Còrdova i Sevilla. Son fotografies a vegades d’un realisme cruel on capta de nou el moment precís de la realitat que té al davant. és just en aquest època, la que va del 37 al 39 que Cartier-Bresson treball per diari del partit comunista francès, Ce Soir. Com Capa, Cartier-Bresson era d’esquerres però no es va afiliar mai al Partir Comunista.

La Segona Guerra Mundial

A l’esclatar la Segona guerra Mundial es va incorporar a l’exercit francès com a caporal de la unitat de cinema i fotografia. Al 1940 es fet presoner pels alemanys i aconsegueix escapar-se, al tercer intent, al 1943 i retorna a França treballant activament per a la Resistència. A l’acabar la guerra, al 46, retorna als Estats Units per visitar l’exposició ‘Pòstuma’ que el MoMa li havia dedicat pensant que era mort.

L’Agència Magnum

Al 1947 Cartier-Bresson, juntament amb Robert Capa, David Seymour, i George Rodger funda Magnum Photos, una agència fotogràfica. Els fundadors recorren el món en recerca d’instantànies que puguin explicar la realitat. Cartier-Bresson és assignat a la Índia i Xina. L’agència Magnum ha estat creada per donar un ‘servei a la humanitat’, segons els fundadors…

Els Darrers Anys

Les fotografies de Cartier-Bresson ens porten a la Xina, Mèxic, Canada, els Estats units, Índia, Japó, la Unió Soviètica i molts altres llocs. Va ser el primer fotògraf ‘occidental’ en permetre-li l’entrada a la Unió Soviètica. Cartier-Bresson es va retirar de la fotografia als 70’s i va tornar a dibuixar i pintar. ‘Tot el que m’importa ara és pintar…‘, ‘.. la fotografia no és més que una forma de pintura, una mena de ‘dibuix instantani‘…
La Fundació Henri Cartier-Bresson va ser creada al 2003 per ell mateix, la seva dona i filla per a preservat i compartir el seu llegat.  Mor el 3 d’Agost del 2004 a França, al 95 anys.

El ‘moment decisiu’

El fotògraf ha de poder agafar la vida per sorpresa i les imatges haurien de detenir els instants en els que el món sembla organitzar-se en nombrosos delictes flagrants, en una precisa organització de les formes denses de significat. Just abans es compleix aquest miracle de comprensió de la realitat, i fotografiar significa saber reconèixer ‘al mateix instant i en una fracció de segon’  un fet i el rigorós ordenament de les formes percebudes amb la mirada que expressen i signifiquen aquest fet. Fotografiar és posar en el mateix punt de mira la ment, els ulls i el cor. (Font Phot:box).

Cartier-Bresson i la seva Leica

Pràcticament totes les seves fotografies van ser preses amb la seva Leica de 35 mm amb un objectiu de 50mm, a vegades feia servir lents de distàncies focals més curtes pels paisatges. Mai va fer una fotografia amb flash ! De fet afirmà: ‘El flash és com anar a un concert amb una pistola a la mà‘.

Creia fermament que la composició l’havia de fer en el moment de l’exposició, no al revelat. Ni perdia molt temps en el revelat ni ‘retallava’ ni ‘manipulava’ mai les seves fotografies. Sempre va fer fotografies en blanc i negre i no li agradava gens ni mica revelar les seves fotografies… ‘Per a mi, la fotografia amb la Leica, és com un dibuix instantani...’, afirmà. (Font Wikipedia)

.

Per si no en teniu prou us proposo veieu aquest vídeo amb una bona selecció de les seves millors fotografies: (la música no va enlloc però la selecció  de fotografies és bona)

Us recomano que una vegada posat en marxa el vídeo cliqueu HD i la icona de pantalla complerta, situada a la part inferior-dreta del vídeo.

També us incloc el documental “L’amour tout court” (“Just Plain Love” 2001) (en francès amb subtítols en anglès). Està dividit en 5 parts en aquesta pàgina. Us recomano que el veieu.

I finalment us passo els links de les pàgines on podreu trobar la seva obra gràfica:

Hi ha tan material, tantes reflexions i comentaris de les seves fotografies que us voldria fer que no sé massa com continuar.. Bé, millor ho deixem aquí i ara us toca a vosaltres investigar sobre aquest gran fotògraf.

Bé amics, tot i que ben dora ja us he presentat el fotògraf més gran de la historia ens en queden molts per treballar…

Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

<<< Els 100 primers ‘Tallers de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements