Edward Weston

Avui ens endinsarem a la vida i obra d’un dels fotògrafs nord-americans més influents del segle XX. Un dels pioners de la ‘fotografia directa’ o ‘fotografia pura’ la seva aportació a la fotografia com avui la concebem ha estat essencial i es pot considerar com un dels impulsors del salt que la fotografia, observada amb cànons pictòrics, va fer cap a la fotografia de la ‘realitat’ a principis del segle XX. Un fotògraf extraordinari que intentarem conèixer no només per les seves obres sinó pel que va aportar al món de la fotografia.

Amics, avui ens toca conèixer a.. 4. Edward Weston

Edward Weston (1886-1958) va ser clau perquè el món de l’art s’obrís a la fotografia. A començaments del segle XX la fotografia es considerava pròpia de tècnics, innovadors i a vegades sonats i mai es considerà com ‘art’. Pròpia d’afeccionats, la fotografia era un passatemps per ‘representar’ còpies de la realitat, més de forma documental que artística i era analitzada amb els cànons pictòrics. Encara avui, als foros de fotografia, es troben anàlisis i comentaris a fotografies usant models pictòrics de la composició. Han passat gairebé 100 anys de la gran revolució que va suposar el reconeixement de la fotografia no com un reproductor de la realitat sinó part de les arts plàstiques, juntament amb la pintura o l’escultura.

Edward Weston va ser un dels primers en proclamar que la fotografia no devia reproduir mecànicament la realitat ni devia seguir les regles pictòriques per composar la imatge. Per a Weston, la fotografia té un llenguatge propi, l’anomenat el llenguatge de les formes. Està considerat com un dels fotògrafs més influents de la ‘fotografia directa’…

Nascut a Highland Park, Illinois, EEUU, Edward Weston va començar als 16 anys a fer fotografies quan el seu pare li va regalar una Kodak Bull’s-Eye no.2. Va començar dedicant-se bàsicament als retrats. S’instal·là pel seu compte al 1911 i obrí el seu propi estudi fotogràfic de retrats a Trópico (California). En aquesta època guanyà reputació com a fotògraf i va ser guanyador de nombrosos premis.

Els primers anys

Al 1915, probablement influenciat per les primeres exposicions d’art abstracte que va freqüentar, va decidir captar l’essència física dels objectes amb absolut realisme.

La forma segueix a la funció…

Va ser als inicis dels anys 20 quan la seva obra dona un gir important. Els seus primers plans per obtenir una imatge semi-abstracta és una constant en la seva obra. El món de la natura és d’especial interès per les formes que hi troba obtenint sèries de cargols marins, arbres, pedres, plantes… També hi trobem els seus nus femenins. L’obra de Weston es caracteritza per la fidelitat de detalls i una extraordinària nitidesa. En aquesta època dels inicis dels anys 20 Weston experimenta una transició del ‘pictoralisme‘ a la ‘fotografia directa‘.

L’època mexicana

Al 1923, Weston deixa la seva família i es trasllada a Mèxic en companyia del seu fill i de la fotògrafa italiana Tina Modotti, model i amant, i estableix els seus primers contactes amb els pintors surrealistes Diego Rivera, José Clemente Orozco i David Alfaro Siqueiros. Al 1927 torna als Estats Units.

Els nus, closques i vegetals

A partir de 1927, Weston es concentra en nus i fotografia estàtica, especialment amb closques is fotografies de vegetals, considerats un dels treballs més importants. Aquest és l’època més important per l’obra de Weston.

El Grup f/64

El Grup f/64 es va fundar a Califòrnia al 1932 per Paul Strand. Ansel Adams, Edward Weston, Imogen Cunningham, Williard Van Dike, Brett Weston i Sonya Noskowiak van ser els seus membres més destacats.  És curiós com el nom (f/64), que representa el número de diafragma més alt, volia representar la imatge amb més alta nitidesa a partir de tancar al màxim el diafragma.

Aquest grup era partidari de la fotografia directa, és a dir, sense manipulacions. Les fotografies d’aquest grup es caracteritzen per la seva alta profunditat de camp, el seu realisme, la composició i el tractament de les zones de lluminositat. Aquest moviment s’oposava al pictoralisme així com als moviments més atrevits d’avantguarda de la fotografia. La influència d’Ansel Adams i els seus estudis sobre el sistema zonal, mètode per positivar el negatiu situant a les zones correctes les llums i les ombres, es nota en aquest període en la fotografia de Weston, produint una magnífica serie de paisatges.

Els darrers anys

Afectat per la malaltia del Parkinson, Weston va fer les seves darreres fotografies de paisatges al 1948. Un any abans es podia veure al MOMA una retrospectiva de la seva obra. Als darrers anys es va dedicar a recopilar els negatius de les seves fotografies i bona part van ser positivades pels seus fills. Morí al 1958 als 71 anys d’edat.

.

L’essencia de Weston – La fotografia pura

A Weston no li interessava contar una historia amb la fotografia ni deixar que l’observador ‘interpretés’, únicament estava interessat amb l’essència de l’objecte a través de la forma.

‘..  Quin és el millor ús de la càmera fotogràfica?… Només cal mirar l’obra mestra d’un escultor o pintor i es compren que la càmera ha de registrar la vida, l’essència de la cosa, ja sigui acer brillant o carn…’… ‘Fotografiar una roca vol dir que la imatge ha de ser més que una roca. Un significat, no una interpretació…’

M’ha agradat un comentari a Foto:Box a propòsit de les seves famoses fotografies de ‘pebrots’ que podeu veure més avall… ‘I pensar que als seus inicis Weston havia abraçat lo pictòric.. En termes culinaris vol dir com ofegar el pebrot en un mar de salsa…’

El seu estil

Si bé va fer algunes fotografies en color bàsicament es va dedicar al blanc i negre, amb acurats revelats (fets pels seus fills a la darrera etapa de la seva vida). De nitidesa impressionant, amant de les fotografies lentes amb diafragmes el més tancat possible per obtenir la màxima profunditat de camp.

El seu estil? No sóc capaç de definir-lo. Aquests tres exemples de la seves millors obres no defineixen un estil ni una temàtica concreta. Què us sembla?

Però sí, tenen una cosa en comú: La forma. Un significat, no una interpretació.

La fotografia de la col

Al 1931, a propòsit de la seva famosa fotografia de la col afirmà:

‘… Sento en la col tot el secret de la força vital, estic perplex, emocionalment excitat, i gràcies a la manera de presentar-lo puc compartir amb els demés en coneixement que tinc de la forma de la col (perquè ella és així i no d’una altra forma) així com les relacions amb totes les demés formes…’

Al·lucinant..

La fotografia del lavabo

D’una pàgina mexicana que parla de’n Weston podem trobar un text interessant…

A Mèxic Weston va aprendre acaptar l’essència dels objectes de manera que l’objecte pogués parlar per ell mateix… Durant més d’una setmana va estudiar com fer la fotografia al lavabo de ceràmica de la casa que havia llogat.. L’objectiu era plasmar el lavabo lliure de qualsevol connotació escatològica o humorística per expressar la ‘resposta absolutament estètica de la forma‘… Quan va mostrar la foto a Diego Rivera (casat amb Frida Kahlo al 1929) va exclamar ‘Nunca en mi vida había visto una fotografía tan bella‘. Home…

Es tracta de la fotografia publicada al 1928 a la revista d’art Forma i al peu de la imatge es pot llegir:

‘Los espíritus timoratos, encasquillados por la costumbre de justipreciar la belleza por ‘el asunto’ no entenderán jamás que esta estructura de porcelana blanca es tan hermosa en sí como la arquitectura de una flor o de la de un fruto. No quedarán conformes con el goce de ver, y romantizando a la flor por su perfume y al fruto por su gusto, harán evocaciones así, de todas las cosas. Las imágenes pues, no cobrarán en su mentalidad el valor intrínseco de su belleza desnuda y siempre estarán supeditadas al subjetivo de ‘lo moral’ o ‘lo soez’.

He escollit aquesta ‘anècdota’ perquè crec que defineix millor a Weston que tot el que he intentat escriure fins ara..

Weston a Sotheby

Sí amics he llegit bé… El 8 d’Abril del 2008 aquesta fotografia del 1925 es va subhastar i adjudicar a Peter MacGill de la Pace-MacGill Gallery de NY per 1,6 milions de dòlars !!!

.

En aquest vídeo de youtube teniu un bon nombre de fotografies seves, és interessant veure’l per després buscar-ne i documentar-se sobre alguna que us hagi agradat especialment.

El podeu veure a pantalla complerta, tot i que la qualitat del vídeo no és massa bona.

I aquí teniu un petit recull de la seva obra tan al web de la família Weston com a photography-now.net:

Us deixo també l’enllaç amb el Center for Creative Photography de la Universitat d’Arizona, que és on es troba tota la seva obra: http://www.ir.uair.arizona.edu/ccp/item/234

Fonts: Ha estat molt difícil recop¡lar la seva obra per fer l’article. La seva prolífica obra, les diferents etapes , la varietat de temes, fan molt dificil encasillar a Weston en un estil o tematica concreta. D’aqui i d’allà he anat reconstruint el que ha pogut ser la seva obra.


Personalment la immersió a la que m’he sotmès per escriure aquest recull m’ha descobert un Weston desconegut. Un fotògraf que coneixia de fotografies aïllades, com probablement vosaltres, però que crec que fer l’esforç mental per entendre la seva fotografia és un exercici molt interessant. Cada cop que descobreixo una nova fotografia d’Edward Weston crec entendre millor ‘l’essència de la forma’. Edward Weston és un dels grans mestres de la fotografia. Espero que el descobriu una mica més amb la lectura d’avui.

Bé família, que passeu bona setmana i ens veiem el dilluns vinent. Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

<<< Els 100 primers ‘Tallers de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Anuncis