Viatge a Nova York

Nova York no és un destí gens original, sinó més aviat un dels més típics. No obstant això, ens ha costat molts anys arribar-hi; és més, sempre que se’ns presentava una oportunitat, acabàvem a altres llocs. Aprofitant una celebració especial i pensar que no pot ser no conèixer la ciutat més cosmopolita i visitada del món, finalment decidirem veure amb els nostres propis ulls, allò que tant coneixíem de pel.lícules, reportatges i fotos dels amics.

Pensant que tants edificis i tant asfalt ens ofegarien, només vam estar una setmana, durant la qual no vam tenir prou temps de fer la meitat de les coses que havíem programat. Nova York ens va sorprendre molt més del que esperàvem. De seguida que arribes et trobes un més d’aquella gran ciutat, poques vegades tens la sensació de ser un turista. Llargues i immenses avingudes, amb edificis que quasi bé arriben al cel, però a diferència del que pot semblar en cap moment t’ofeguen. Gent pel carrer a totes hores del dia i de la nit, ja que Manhattan mai dorm.
El primer dia et resisteixes a agafar el metro i intentes no perdre’t un detall del passeig, pel segon dia amb els peus destrossats comences a seleccionar destins i planificar els trajectes. N’hi ha tant per veure i fer, que als dos dies ja vam decidir que millor era relaxar-se i tornar a visitar Nova York en una altre ocasió.

La nostra estada va ser a un apartament a Manhattan, Midtown, tot just al costat de Times Square, al ben mig del cor de la ciutat, el que ens va permetre tenir al nostre abast tot tipus de botigues, supermercats, restaurants de tot arreu del món, teatres, diferents línies de metro, bus, tren i principals atraccions. Tot tan gran, i els habitatges tan petits; clar que el preu del metre quadrat no permet desaprofitar una sola rajola de terra. Al fet de ser-hi en un apartament, durant uns dies, et permet viure com un neoyorquí més.

Fotos: Blanca i Jose / Música: Frank Sinatra / Cançó: New York, New York

Allà on hi vagis trobaràs gent, de totes les races, colors, i nivells socio-culturals. L’aspecte cosmopolita de la ciutat és evident a cada cantonada. L’espanyol la segona llengua més parlada. Els gots de cafè són grans com els edificis, i amb el fred que ens va acompanyar, era d’agrair portar el got calent a la mà durant una estona. Menjars ràpids amb gran quantitat de recipients per llançar. Tot t’ho serveixen en gots, plats, coberts i tovallons d’un sol ús.

El suburbà vell i molt desgastat és una experiència única. Un munt de vies i estacions, i línies diferents per la mateixa via, trens amb el mateix recorregut, però amb diferents parades, i durant el cap de setmana vies i parades anul·lades per obres. Saber on vas i agafar el tren correcte requereix cert grau de concentració! La vigilància i seguretat és extrema, desmitificant la seva perillositat.

La seu de Nacions Unides, aquell lloc emblemàtic des d’on ens volen vendre la pau del món, i molt poques coses de les que es podrien fer es fan, pels interessos polítics dels països amb dret de vet.
Batega el cor quan passes per  Broadway, les llums i els teatres, obres de tota la vida, que nit rere nit, continuen omplint les sales. I és que un no pot marxar de Nova York sense assistir a un musical.
Les compres, com no, encara que no vulguis és impossible tornar de la ciutat més consumista del món, sense algun article, tant sigui de roba, calçat, música o darreres tecnologies. Hi compres, sense voler. Les botigues, i les seves ofertes, són autèntics reclams.
Empire State, un dels edificis més visitats, amb més ques, i on les seves vistes no deceben a ningú. Increïbles!!!! Vam pujar a última hora de la tarde, amb llum, per poder gaudir de la posta de sol amb els colors que deixa al cel, i l’engegada a poc a poc de totes les llums de la ciutat. La transició del dia a la nit a 102 pisos d’alçada, és un espectacle sense igual. La nit de Nova York pot arribar a tenir quasi bé més llum que el dia.

La Central Library, Flat Iron, Chrysler Building, Metropolitan Museum, MOMA, Guggenheim, Central Station, Rockefeller Centre, Brookling Bridge, Wall Street, Zona Zero, Central Park, misa gospel a Harlem…. la llista de llocs a visitar és pràcticament infinita.

Destaquem l’impressionant concert d’òrgan del que vam gaudir a la St. Patrick’s Cathedral, portat pel principal organista de la catedral, Donald Dumler, acompanyat de les figures de Jennifer Pascual i Daniel Brondel, i que al finalitzar vam tenir l’oportunitat de saludar.

Una de les tantes coses que ens vam perdre, va ser assistir a un concert de Jazz, però els vespres eren molt freds, i les forces se’ns havien dissipat al llarg del dia.

Després d’una setmana de voltar amunt i avall, impressionats per l’oferta de possibilitats que té la ciutat, podem concloure que Nova York té coses per a tothom, i que ningú que la visiti marxarà indiferent.

bij

.

.

.

<<< Veure més articles de viatges…

tf-1
Anuncis