Disc de la setmana: Bonnie “Prince” Billy “The Letting go”

Ara no recordo exactament quan el folk ha tornat a estar de moda, no fa massa, però un dels impulsors sense dubta és la meva recomanació d’aquesta setmana, ell és Will Oldham encara que aquest treball el signa com a Bonnie “Prince” Billy (1970).

“BPB” és un mestre del folk americà més arrelat i fosc, molt compenetrat amb tot el que és música independent. La seva música recupera instruments tradicionals produïts amb les noves tècniques de gravació, el seu talent i la seva veu gruixuda ens invoca dolçor i bellesa i ens deixem seduir per una sensació que tant aviat escoltem les seves lletres es torna cruel, violenta, angoixant fins i tot inhumana.

“The letting go” (2006) no és tan depriment com altres dels seus àlbums, les seves melodies no sempre et colpegen immediatament, necessiten el seu temps, una vegada que les hem treballat ens sentim partícips d’elles, realment un àlbum amb cançons bellament dissenyades.

Artista

Bonnie “Prince” Billy

Àlbum The letting go
Cançó que escoltes Loves come to me

When the numbers get so high
Of the dead flying through the sky
O, I don’t know why
Love comes to me
Love comes to me

When your mouth is laying ope
Head knocked back you don’t cope
You’re out of rings and flowers and soap
Love comes to me
Love comes to me

Love comes to me
Love comes and all
It’s my hands, my heart, my lips
And that is all

When the fever hits on your forehead
And trusive mice chew up your bed
And you call on God and God is dead
Love comes to you
Love comes to you

O, sugar won’t you be my only
I’m a hard-hearted honey-pot hungry shepherd
And I’m longing to be born for you, that’s her

Love comes to you
Love comes and all
It’s your hands, your heart, your lip
And that is all

In the night time when you feel me
And the backs of your knees conceal me
And your eyeballs unreal me
Love comes to me
Love comes to me

A “BPB” en aquest disc té l’acompanyament de la veu femenina de Dawn McCarthy que complementa la seva aspre. Guitarres, tocs de tambor, subtils sons de violi, una producció exquisida per la seva simplicitat, arrengament de corda bellíssims sempre al servei de la veu, la resta son petites histories plenes de patetisme i sorpreses que son les seves lletres.

Com deia abans és un disc més ple de llum i color amb una veu més segura i versàtil, belades d’amor amb continguts quasi filosòfics, evocacions a Deu, la mort, la fidelitat, tot plegat ens porta a un disc que m’ha encantat, possiblement un dels millor que he escoltat en els últims temps del seu estil es clar, una petita joia.

Potser també us interessi recordar :


…………….Clikar.………………………………………………………………………Clikar………………….

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles peu2
Advertisements