Sebastião Salgado

Després de la Leibovitz, Cartier-Bresson, Avedon i Weston crec que estem en millor disposició d’entendre millor què és això de la Fotografia. Realisme, fotoperiodisme, l’estudi de les formes, el moment decisiu… però hem pensat en que la fotografia pot ser una denuncia de la realitat? Que ens pot apropar a realitats amagades? Què ens pot descobrir el món on vivim?

D’això justament és el que el nostre fotògraf d’avui ens parla amb les seves fotografies… Amics, avui intentarem entendre la fotografia de…

5. Sebastião Salgado

Sebastião Salgado neix al 1944 a Aimores (Minas Gerais, Brasil). De família dedicada a la ramaderia estudia Ciències Econòmiques al Brasil (1964–1967)  i es gradua al 1968 per la Universitat de São Paulo i la Vanderbilt University (USA). A partir del 1969 visita Paris, a l’Escola Nacional d’Estadística Econòmica. Al 1971 es doctora en Economia per la Universitat de Paris i comença a treballar per l’Organització Internacional del Cafè (OIC).

Avui Salgado té guanyat un renom internacional i forma part de l’anomenada ‘fotografia compromnesa

”Deseo que cada persona que entra a una de mis exposiciones sea al salir una persona diferente” (S. Salgado)

Va ser als inicis dels 70 quan decideix deixar la carrera d’economista i comença a col·laborar amb el Banc Mundial. Viatja amb la seva dona Lélia a l’Àfrica i és allí quan amb la càmera de la Lélia comença a fer les seves primeres fotografies. Totalment autodidacta comença a interessar-se per la fotografia..

Els primers anys

Abandona definitivament el seu domicili de Paris i comença a treballar com a fotògraf independent incorporant-se a l’agència de fotografia Sygma entre 1974-1975. En aquesta agencia cobrí noticies i reportatges de Portugal, Angola i Moçambic. És entre el 1975-1979 que comença a treballar per l’agència fotogràfica Gamma i realitza els seus millors reportatges viatjant per tota l’Africa, Europa i Llatinoamerica. Al 1977 comença un dels seus treballs més importants sobre els indígenes i camperols de Llatinoamerica.

‘Other Americas’

Ja coneixem l’agència Magnum Photos.. i en Salgado també s’incorpora a l’agència fotogràfica al 1979 on hi estaria més de 15 anys. Fa realitzar nombrosos reportatges per revistes europees i americanes.

Després d’anys de viatjar per Mèxic i Brasil al 1984 acaba un dels seus treballs més importants, ‘Altres Amèriques‘  (Other Americas), un excel·lent treball sobre les societats camperoles i la vida dels indígenes americans, els amerindis, on podem trobar extraordinàries fotografies descrivint les tradicions rurals de Mèxic i el Brasil. Aquest llibre va ser publicat al 1986 i es considerat el primer gran reportatge i exposició temàtica.

Entre el 1984 i el 1986 col·laborà amb l’organització humanitària ‘Médicos sin Fronteras‘ a l’Africa, a la regió de Sahel, amb fotografies que et posen la pell de gallina en una regió castigada per la sequera. Aquest treball li va ocupar més d’un any i mig i el resultat el podem veure al llibre Sahel, el fin del camino, on documenta la vida d’un poble que intenta sobreviure amb unes circumstàncies terribles.

‘Workers’

Després del treball de Sahel, del 1986 al 1992 s’embarca amb un altre projecte impactant. En tot aquest període Salgado viatja amés de 23 països per recollir una serie de fotografies sobre la gent treballadora amb condicions molt sovint infra-humanes. Un reportatge que denuncia unes condicions pròpies d’altres temps. Ell ho capta perquè el món se’n assabenti. Al 1993 ho publica en el recopilatori ‘Treballadors‘ (Workers), ‘una arqueologia de l’era industrial’. L’exposició es va poder veure a tot el món en més de 60 museus.

”Fui a Kuwait tras la guerra contra Irak, cuando los pozos petrolíferos aún ardían y se desbordaban sin control. Allí viví el apocalipsis y vi el lado oscuro de la humanidad… Los equipos de especialistas de distintos países del mundo lucharon contra las llamas y los vertidos durante semanas. Era como luchar contra el fin del mundo, un mundo impregnado de negrura y muerte”. Sebastião Salgado

Salgado en diverses entrevistes ha afirmat que va tenir fortes influències del marxisme durant els seus estudis d’economia. ‘Treballadors’ és producte d’aquesta formació marxista.

“Exodos” i “Los niños del éxodo”.

El seu següent treball torna a ser extraordinari. Al 1993, amb milions de moviments migratoris per la fam i la guerra comença una altra serie de fotografies no menys impactants que les anteriors. “Exodos”“Los niños del éxodo” son els treballs que publicà, especialment el dedicat als nens és extraordinari.

Aquest projecte el portarà a 43 països de tots els continents, documentant els grans moviments migratoris, del camp a la ciutat, fugint de les guerres o simplement per buscar una vida millor.

”Quiero que la mayor cantidad posible de gente vea mis fotos de manera que no pueda dar vuelta la cara e ignorar lo que pasa en la otra mitad del mundo”.

Éxodos parla de refugiats i emigrants, dels kurds, afgans, bosnis,… de l’Africa, de l’America llatina i de les  megalòpolis asiàtiques.

A finals dels 90 publica el seu llibre ‘Terra: la lluita dels sense terra‘, un reportatge sobre els que lluiten per reclamar la seva terra al Brasil (1997). Després de Terra ha publicat ‘Migracions‘ (Migrations) i Els Nens (Children) al 2000.

Gènesis: El projecte actual

Avui Salgado ja té 65 anys i potser Gènesis és el seu darrer gran projecte..

Nunca dejaré de fotografiar, la fotografía es una forma de vida, pero en ocasiones ya me canso cuando tengo que recorrer largas distancias a pie, y supongo que me cansaré mucho más cuando tenga 70 ”.

Al 2004, Salgado inicia el seu gran projecte ‘Gènesis’. Consisteix en una serie de fotografies de paisatges i vida salvatge així com comunitats de gent que continuen vivint d’acord amb les seves tradicions ancestrals i cultura.

Al 1998 Salgado reb el ‘Principe de Astúrias de las Artes’:

Fotógrafo brasileño que ha sabido retratar la condición humana y evidenciar las desigualdades del mundo actual con un lenguaje plástico personal, profundo, poético y de alta calidad formal.

L’essència de Salgado – La fotografia humana

No se si estareu d’acord però Salgado és aquell fotògraf que d’una o altra manera ens agradaria ser. Sé que una fotografia de portada del Vanity Fair et retira del per vida però jo escolleixo ‘viure per fotografiar’ enlloc de ‘fotografiar per viure’.

Salgado és un fotògraf intuïtiu i emocional. No és un intrús, un simple observador de la realitat. Parla i vol conèixer a les histories de les persones que fotografia, amb respecte, sense robar-los la seva humanitat, el seu patiment i desgràcia simplement per fer impactants fotografies a les revistes.

Una actitud davant la vida, una nova dimensió a la fotografia.

Fotografia digital

Si bé la majoria dels seus treballs ha utilitzat càmeres analògiques, darrerament Salgado ha afirmat que utilitza ja càmeres digitals, especialment als seus llargs viatges on li és molt més còmode disparar en digital per no haver de carregar tant material fotogràfic. Ell mateix ha afirmat que disparar en ‘RAW’ té la mateixa qualitat que la fotografia analògica.

Actualment treballa amb una Canon digital (no he pogut trobar quin model) amb un objectiu de 35 mm com a lent principal.

El Blanc i Negre

Tot i que ha fet molta fotografia en color, Salgado és un fotògraf de blanc i negre. Per ell el blanc i negre li facilita molt el que vol expressar. El que no sabem és que si ha manifestat que dispara en RAW, quin és el procés de revelat digital a blanc i negre..

Interessant oi? Sobretot per aquells de nosaltres encara reticents als processos de revelat digital. Està clar, a l’era digital disparar en RAW més el revelat digital substitueix al procés fotogràfic analògic de revelat químic, amb la diferència que ara és molt més propera la intervenció del fotògraf en el revelat digital, en lloc de deixar en mans de ‘impressors’ o ‘reveladors’ els carrets analògics perquè els positivin.

Els seus llibres

Son veritables peces d’art. A Kowasa en podeu trobar bona part de la seva obra. Cliqueu per entrar a la seva pàgina web i avui mateix comprar-vos algun dels seus treballs:

.

En aquest vídeo de youtube teniu un bon nombre de fotografies seves, és interessant veure’l per després buscar-ne i documentar-se sobre alguna que us hagi agradat especialment (la música i les transicions les trobo horribles però almenys l’autor s’ha pres la molèstia de recopilar les fotografies):

El podeu veure a pantalla complerta, tot i que la qualitat del vídeo no és massa bona.

I aquí teniu un petit recull de la seva obra:

Fonts: Ha estat molt difícil fer aquest petit recull de la seva obra, en hi ha desenes, centenars de fotografies que m’hagués agradat mostrar-vos comentar. Bàsicament he recollit articles i fotografies d’aquests llocs web:

i alguna més…


Fa dies volia ser Cartier-Bresson, després una mica d’Avedon i potser tenir la visió de Weston, però avui vull ser Sebastião Salgado. Un fotògraf increïble que dona una dimensió humana a la fotografia. Un fotògraf compromès.

Bé amics, que passeu bona setmana i ens veiem el dilluns vinent. Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

<<< Els 100 primers ‘Tallers de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements