André Kertész

La immersió a la fotografia de Sebastião Salgado ha estat molt interessant i ha agradat a molts de vosaltres per la seva ‘fotografia directa’. La forma que té d’arribar a l’observador és clara i consistent per la facilitat d’entendre la fotografia. Però hem de tornar als ‘clàssics’, als ‘pares’ de la fotografia que van assentar les bases potser perquè avui podem gaudir de Salgados…

El fotògraf d’avui és un dels més gran fotògrafs de tots els temps. No és un fotògraf d’històries ni descriptiu, és un dels pares de la fotografia analítica, un poeta que escriu amb imatges.. Avui haurem de posar no només al vista sinó també el cap per adonar-nos de la grandesa de la fotografia de..

6. André Kertész

(1894 – 1985) Neix a Budapest encara al segle XIX, al Juliol del 1894. Ja de petit s’interessa per la fotografia però és als 18 anys quan, gràcies al treball de comptable a la Borsa, es pot permetre el luxe de comprar la seva primera càmera (ICA) i comença, com probablement hem començat tots, a fer fotografies al carrer i de paisatges.

André Kertész ha estat un dels més grans fotògrafs de tots el temps, no encasellat en un estil ni temàtica concreta, ens ha llegat veritables documents fotogràfics i es pot considerar el primer fotògraf en donar una nova dimensió a la fotografia, fotògraf en el que es va fixar en Cartier-Bresson.

“Cada cop que André Kertész prem l’obturador sento el bategar del seu cor…” (Henri-Cartier Bresson)

Els primers anys (1912-1925)

La família Kertész, després de la mort del pare al 1908, es trasllada al camp, a la localitat de Szigetbecse (a la zona de Pest, a Hongria) i els seus paisatges li serveixen d’inspiració a André i l’influencien al que més tard serà el seu treball.

André es gradua a l’Acadèmia de Comerç al 1912 i si bé té assegurat un treball a la borsa no té cap interès per la carrera. Se sent atret per la idea l’il·lustrar revistes i de l’observació de les fotografies de les revistes de l’època el fan somniar que algun dia serà fotògraf. L’interès per la pintura i la poesia fan d’André Kertész un fotògraf d’especial sensibilitat i això queda reflectit al llarg de tota la seva obra. A vegades de forma tan accentuada que difícilment acabem d’entendre la seva obra i molt menys a la seva època on mai va acabar de ser un fotògraf reconegut.

La seva primera època, que acabaria al 1925 quan es trasllada a Paris, es coneguda per la seva etapa ‘hongaresa’ i es caracteritza per sèries sobre el paisatge hongarès, els gitanos i escenes quotidianes. A sota, en primera posició, podem veure la que es diu va ser una de les seves primeres fotografies ‘Jove dormint’, Budapest, 1912.

Al 1914, quan tenia 20 anys, esclata la Primera Guerra Mundial i com a membre de l’exercit austro-hongarès és enviat al front i pren imatges de la vida a les trinxeres. Es veu que malauradament les fotografies van quedar malmeses a la revolució hongaresa del 1919. Només hi va estar un any al front ja que va ser ferit de bala i traslladat a un hospital militar a Budapest. D’aquest període és famosa la fotografia del ‘Nadador sota l’aigua‘ (a la portada d’aquest article) i justament les distorsions del nadador sota l’aigua l’inspira anys després en una de les series més insòlites de distorsions (1933).

Kertész ja no va a tornar més al front i va continuar en aquest període dedicant-se a la fotografia per lleure. Al principi dels anys 20 va deixar  el treball a la Borsa i es dedicà a l’agricultura i apicultura. Fart de la vida que portava i dels continus desordres a Hongria decideix abandonar el país influenciat pels contactes que havia mantingut amb les escoles fotogràfiques franceses.

Paris (1925-36). L’etapa francesa.

Entrem en el període més important de l’obra de Kertész… Al 1925 André marxa, com molts altres col·legues François Kollar, Robert Capa, Emeric Fehér o Brassaï, a Paris. És aquí quan comença a tenir els seus primers èxits i comença a publicar regularment a diverses revistes… Què tenia Paris en aquests anys que atreia artistes de tot el món?. Devia ser una etapa meravellosa i André la va gaudir, va abraçar els moviments dadaistes i cubistes i es va relacionar, i retratar, a pintors com Piet Mondrian i Marc Chagall.

Al 1928 Kertész va adquirir un dels primers models de la marca alemana Leica, absolutament diferent al que havia estat utilitzant es va però acostumar ràpidament. En aquest període, especialment les darrers anys de la dècada dels 20, va ser un dels més productius de la seva carrera. Prenia fotografies a diari i publicava simultàniament a nombroses revistes.

Al 1933 se li va encarregar la que serie una de les series surrealistes més importants de tots els temps, ‘Distorsions‘, una serie de 200 fotografies de models nus (home i dona) en diferents posicions en front miralls còncaus i convexes. Interessant.

Al començament dels 30 amb l’ascens del Partit Nazi a Alemanya les revistes europees estaven menys interessades en els seus assaigs fotogràfics i més interessades en parlar de política. La pèrdua d’aquestes col·laboracions a les revistes el va empènyer a pensar en Amèrica…

La fotografia de dalt és probablement una de les més famoses de Kertész (Paris, 1928). ‘Fork’ (Forquilla) és un exemple de l’estil Kertész: La senzillesa de les formes quotidianes que es transformen en una nova realitat. Una experiència misteriosa, una poesia formal.

Aquesta és una imatge que sense saber massa perquè capta l’atenció de l’observador i la manté en memòria. Kertész era un mestre de la simplificació, de l’abstracció. Per què aquestes dues senzilles formes, plat i forquilla, sobrepassen la dimensió de la fotografia i ens evoquen diversos pensaments? La miro una i altra vegada… i no puc deixar-la de mirar..

Quina és la màgia d’aquesta fotografia?

.

L’etapa americana

Kertész arriba a Nova York al 1936 amb la intenció de consagrar-se com a fotògraf. Els inicis van ser durs, ni tenia amics ni la gent era tan amable coma Paris. Quan va apropar-se al Museu d’Art Modern de Nova York amb la seva serie ‘Distorsions‘ va fracassar estrepitosament. Nova York no era Paris i per quan ja havia estalviat per tornar-hi esclatà la Segona Guerra Mundial.

Frustrat pel tracte rebut i per la seva incapacitat de dominar l’anglès li va caure l’oportunitat de la mà de la revista Harper’s Bazaar, que li va encarregar fer una serie de fotografies per una article sobre una cadena de tendes. Life contactà amb ell però refusà limitar-se al que volia la revista. De nou Kertész se sentina rebutjat en una terra estranya. Al 1941 ell i la seva dona van ser declarats ‘enemics estrangers’ al tenir encara passaport hongarès. No se li permetia fotografiar exteriors ni res relacionat amb la seguretat nacional. Finalment per por de ser arrestat va abandonar la fotografia durant tres anys.

Al 1944 obtingué finalment la nacionalitat nord-americana. Un any després el seu llibre de fotografies ‘Day of Paris‘, amb fotografies d’aquesta ciutat just abans de marxar cap els Estats Units, va ser un èxit de crítica. Kertész signà un contracte de llarga durada amb House & Garden. que malgrat els substancials ingressos que obtenia l’obligava a passar bona part del seu temps tancat a l’estudi fotogràfic.

Kertész va acceptar treballs per visitar Anglaterra, Paris i Budapest i entre el 1945 i el 1962 les més de les 300 fotografies d’aquesta època ‘House & Garden’ van ser publicades. Aquesta és l’època de major popularitat del fotògraf. Al 1946 realitzà una exhibició a l’Art Institute of Chicago, bàsicament de la serie de fotografies del llibre ‘Day of Paris‘. Ell mateix es referia a quest període com un dels millors moments de la seva vida.

Els darrers anys

Al començament dels 60 Kertész va començar a experimentar amb fotografies en color. Al 1964, amb John Szarkowski com a Director de Fotografia del Museu d’Art Modern, realitzà una exposició individual que va acabar convertint-lo com un dels millors fotògrafs de tots els temps.

Els anys següents Kertész no va parar de rebre premis constantment i fins i tot va tenir temps, al inici dels 80, d’experimentar amb les noves Polaroid. Kertész morí el 28 de Setembre de 1985.

El geni Kertész

Tot el que hem fet, Kertész ho ha fet abans...’, aquesta frase atribuïda a Cartier-Bresson representa el que Kertész va suposar per a tota una generació de fotògrafs. La seva mirada subtil i penetrant ha ajudat a definir i plasmar el llenguatge de la fotografia moderna.

‘Jo mai documento, dono una interpretació…’

Cercador del detall, del moment efímer, dels instants fortuïts que fixen les característiques de les coses. Les seves imatges obren noves vies per la fotografia, fins el límit poètic del realisme. (Foto:box)

Kertész: Un poeta de la fotografia…

El Distorsionisme

No és la fotografia una mena de distorsió de la realitat? Kertész a la darrera etapa a Paris va experimentar amb les distorsions.  Primer les va experimentar a la seva etapa hongaresa amb les fotografies dels ‘Nadadors sota l’aigua’ i a Paris, al inici dels 30’s, per encàrrec de la revista d’humor ‘Le Sourire‘ va desenvolupar tota una serie.

Si esteu interessats amb aquest treball podeu adquirir el llibre ‘Deux études sur les distorsions de A.Kertesz‘, que únicament l’he pogut trobar a Amazon.

La resta de publicacions les podeu trobar físicament i cibernèticament a ‘kowasa’:

.

En aquest vídeo de youtube teniu un bon nombre de fotografies seves, és interessant veure’l per després buscar-ne i documentar-se sobre alguna que us hagi agradat especialment:

El podeu veure a pantalla complerta, tot i que la qualitat del vídeo no és massa bona.

I aquí teniu un petit recull de la seva obra:


És possible que si avui ha estat, amb aquest petit article, la primera trobada amb Kertész, acabarem de llegir aquest article dient que no entenem la seva obra o que no ens ha agradat gens el que hem vist. Doneu-li una segona oportunitat.

Per a mi Kertész és un poeta. Una ment privilegiada que trenca no només amb els patrons clàssics de la fotografia sinó amb ella mateixa. La seva fotografia pertany a una altra dimensió, més enllà de la bellesa visual, de la narrativa fotogràfica. És la fotografia analítica. És l’essència del missatge.

Fonts: He escollit l’esquema bibliogràfic proposat a Wikipèdia, completat per altres fonts consultades:

i alguna més…


Ha estat una setmana interessant, jo la visc amb intensitat fins avui i vosaltres a partir d’avui. Espero que, més enllà de que us hagi agradat o no, hagueu captat el ‘què i el perquè’ de les fotografies de Kertész.

Bé amics, que passeu bona setmana i ens veiem el dilluns vinent. Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

<<< Els 100 primers ‘Tallers de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Anuncis