Shutter Island

Di Caprio? No, no en hi ha prou per fer-me moure de casa per anar als Icaria. Scorsese? Bé, després de ‘Gangs of New York’ i més recentment amb ‘Infiltrados’ vaig començar a apreciar el seu treball, tot i que és amant de les trames enrabessades i molt sovint no tinc el cap per a histories tan complexes.

La d’avui és una pel·lícula que acaba sorprenent-te, per un Di Caprio que sembla que només en Scorsese li treu punta i per una història realment interessant, sorprenent en el seu desenvolupament i final, tot plegat una bona cinta que et deixa amb tots els dubtes del món de com has d’interpretar el que et vol explicar. Una historia que arrossega a l’espectador a la mateixa bogeria que els seus personatges…

Shutter Island és la darrera estrena de Martin Scorsese, després dels seus variats darrers treballs, des de l’Aviador (2004) passant per un parell de documentals, No Direction Home: Bob Dylan (2005) i Shine a Light (2008) amb els Rolling Stones coma  protagonistes.

‘Shutter Island’ és un magnific guió adaptat de la novel·la de Dennis Lehane, un jove escriptor americà (Boston, 1966) que ja compta amb tres de les seves novel·les adaptades al cinema, Mystic River, Shutter Island i Gone Baby Gone, aquesta darrera dirigida pel  Ben Affleck i que no va estar gens malament tot i ser la primera pel·lícula que dirigia. En Lehane és tot un mestre i el guió de Shutter Island mostra el domini de l’escriptor americà en contar històries complicades d’una forma senzilla, gairebé dual en el cas del nostre personatge, deixant al final el gran dubte del ‘si’ o ‘no’. I fins aquí puc llegir …

La historia tracta del que els agents federals (marshals), DiCaprio i Mark Ruffalo es troben quan son destinats a una illa de la costa de Bòston on es troba una institució penitenciaria psiquiàtrica després de ser alertats de la desaparició d’una de les preses-pacients de la institució. Ben Kingsley interpretant el paper de metge de la institució és un pèl de ciència-ficció i penso que li treu realisme a la historia però tant se val, la cinta es mou sempre al límit del que es real del que no.

Una direcció mestre d’un guió que en mans d’un altre hagués estat producte de serie B però que Scorsese transforma en producte comercial a les mil meravelles. Un thriller psicològic que alguns il·luminats de la ràdio i de la blogosfera l’encasellen de ‘previsible’. Ja em direu el què perquè de previsible, amb els girs argumentals i amb les pistes falses i confusió continua a l’espectador de previsible no la vaig trobar gens ni mica. Potser per això em va sorprendre i la vaig trobar excel·lentment executada.

Una pel·lícula però massa hollywoodiana, si bé de tant en tant ve de gust veure, amb un domini de les tècniques digitals, de la fotografia o la música pròpies d’un mestre com Scorsese, que satisfà a l’espectador pel producte ofert i que el manté entretingut tot i cada un dels 138 minuts, un pèl llarga al meu entendre, que està anxovat a la butaca.

Una pel·lícula interessant que us recomano si voleu passar una estona intensa de magnífiques imatges i de certa activitat mental, la justa, per no adormir-vos i que no us decebrà.

Us deixo amb el tràiler promocional de la pel·lícula (en castellà):

El podeu també veure en alta definició (HD) clicant el dibuix de sota, en aquest cas en format iTunes, per poder-la reproduir en els seus diferents formats des d’aquest programa.

Web de la pel·lícula: http://www.shutterisland.com/

.

Bon cap de setmana i bon cinema !


<<< Veure més articles de cinema

tf-1

Advertisements