Poesia: Diàlegs

La meva recomanació d’aquest mes es queda a la ciutat, a Sant Feliu. Un petit homenatge als nostres poetes.

Com de ben segur tots ja coneixeu, no fa gaire tenim a la ciutat una nova escultura. El seu autor és l’arquitecte Jon Montero Madariaga i s’anomena “Diàlegs”.

M’agrada aquest nom, “Diàlegs”, perquè aquí parlen l’escultura i la poesia , “Diàlegs” entre quatre poetes de la nostra ciutat, Joana Raspall, Martí Dot, Ramona Pons i Llorenç Sans.

El projecte escultòric es compon de quatre figures de diferents alçades i revestides d’acer on hi ha gravats quatre poemes dels esmentats poetes.

Avui os deixo amb aquests poemes, una petita mostra de la poesia que es fa aquí, a Sant Feliu.

Pots escoltar la música mentre llegeixes…

Endavant!

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu!

Trepitja ferm, que el lloc és teu.
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Lluita amb qui vulgui entrebancar-te!
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

Joana Raspall i Juanola

 

 

 

 

Ball de Disfresses

(…) Mariners, arlequins i bandolers;
odalisques amb gestos atrevits:
dominós virolats i cridaners…
Molta fruita a l’abast dels llargs de dits.

Jovenets que fan l’home. És natural.
Homes que fan el nen; i homes de pes!
Pagesos disfressats d’intel.lectual;
intel.lectuals que estan fent de pagès.

Els uns van disfressats d’allò que són;
del que voldrien ser, uns altres van…

I aquesta bona gent, que amb tant delit
es llança a un batibull tan infernal,
com si el món s’acabés aquesta nit,
oblida que tot l’any és carnaval.

Martí Dot i Parellada

 

 


Cant a la Poesia

(…) Si al meu cor hi ha poesia,
jo la canto en tot moment,
sempre és ella la qui em guia,
la qui em fa estimar la gent…
Si alguna hora es torna amarga
i m’entela el pensament,
ella em cura la basarda
i em fa sentir el cor valent.
I camino per la vida,
cara al cel i contra el vent,
cantant al sol del migdia
cantant al vol del ocell,
a l’infant que jugant crida
i a la calma del qui és vell (…)

Ramona Pons i Rosell


“I que és el que jo estimo de Sant Feliu?
Doncs tot! Tot el que d’ell puc saber.
I quan més d’ell sé, més creix el meu afecte.”

Llorenç Sans i Fàbregas

JON MONTERO MADARIAGA – Diàlegs /Jardins Llorenç Sans – Can Bertrand – Sant Feliu de Llobregat
Fotografia: Pilar Palau

<<< Veure tota la categoria ‘poesia’

tf-1

Anuncis