Disc de la setmana: John Coltrane “Blue train”

Ja han passat moltes recomanacions, i és imperdonable que encara no així sortit cap disc de un dels mites del jazz més important del jazz, per això avui toca John Coltrane.

John Coltrane (1926) va ser un del saxofonistes més important de tota l’historia del jazz, innovador tant en les regles de improvisació com en els recursos harmònics i les emissió de difonies (la nota fonamental com bordó i la melodia produïda por la seva serie d’harmònics). No cal ex-tendrem més a la seva biografia, no més vull afegir una cita de la seva música feta per en Archie Shepp “va demostrar que un solista pot crear trenta o quaranta de música ininterrompuda, sempre constructiva, original e imaginativa”.

El disc que he triat avui especialment per dues raons, una perquè és un encel-lent disc i segona hi han dos “trains” en forma de disc que han marcat molt els meus principis en l’exploració d’un mon nou que era el jazz,”Night train” Oscar Peterson i la recomanació d’avui “Blue Train” (1957) d’en Coltrane.

Artista

John Coltrane

Àlbum Blue train
Cançó que escoltes Moment’s notice

Hi han d’altres més reconeguts que vingueren posteriorment, però aquest (únic gravat per Blue Note), representa el seu primer àlbum amb la seva pròpia banda i repertori propi.

Coltrane venia de esser part important del quintet de Miles Davis, que li retreu la seva falta de concisió, davant les seves ànsies de volar (improvisar). I la seva estança amb Thelonious Monk que li va ensenyar a tocar dues o tres notes a la vegada amb el tenor, tot això fa que en aquest disc ens presenti un anticip del que serien poc després la nova base harmònica i melòdica de la seva música sota una base important de hard bop.

De suma importància el acompanyament,el pianista Kenny Drew, al contrabaix Paul Chambers i el bateria Philly Joe Jones, que formaven la base rítmica de la banda de Miles Davis, afegint al trompetista Lee Morgan i al trombó de Curtis Fuller.

Blue Train és un disc meravellós, sona fresc i no passen els anys per ell. Molts son els aromàs que podem percebre escoltant-lo, des de els càlids paisatges de una intima belada, la espiritualitat del blues i la llibertat que dona l’improvisació al mon del jazz.

Coltrane ens deixa un so molt característic d’un music que sempre ha volgut estar a l’avantguarda buscant noves formes de expressió per mitja del seu saxòfon, Blue train és la compilació de totes aquestes investigacions, Imprescindible.

Potser també us interessi recordar :


…………….Clikar.……………………………………..……………….……………………………Clikar………………….

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles peu2
Anuncis