Bill Brandt

Canviem de continent… i tornem a Europa. El fotògraf d’avui és especialment interessant. Ho és per ser un dels autors amb més força del segle XX. Valorat per la força i expressió de les seves fotografies és, el d’avui, un dels màxims representants de la fotografia anglesa.

La seva obra és molt variada i no el podem encasellar en una temàtica concreta però si en un estil propi, fortament individual. Mestre de la tècnica i especialment de la composició l’autor d’avui ens regalarà magnífics treballs de fotoperiodisme, paisatges i retrats però especialment els seus nus. Tota una meravella que no ens cansarem d’observar.

Amics, avui anem a conèixer a: 9. Bill Brandt

(1904-1983) Brandt neix a Hamburg, Alemanya, tot i que molt sovint es parla d’ell com a fotògraf anglès. De pare britànic i mare alemanya Brand va passar bona part de la seva renunciant a la seva condició d’alemany de naixement.  Potser a diferència d’altres fotògrafs coetanis l’èxit no li va arribar fins que tenia ja una edat.

“No estic interessat en regles ni convencions. La fotografia no és un esport. Si crec que una fotografia és millor il·luminada, utilitzo les llums o fins i tot el flash. És el resultat el que compta, no importa com s’ha aconseguit.”

Interessant no? Bé, he escollit aquesta cita perquè  ens mostra clarament qui era Brandt i què perseguia amb la fotografia. Anem a estudiar la seva obra a través de la seva vida….

Els primers anys

La seva infantesa la va passar a Alemanya i Suïssa i als 16 anys va agafar la tuberculosi, tenint d’estat hospitalitzat fins els 22 anys. Pràcticament passa al llit el desenllaç de la Primera Guerra Mundial i els anys posteriors. Sempre va negar la seva nacionalitat alemanya i ara potser amb els fets de la post-guerra encara més. Convençut que la tuberculosi es podia curar amb el psicoanàlisi, un any després, al 1927, viatja a Viena on la Doctora Eugenie Schwarzwald, el convenç que comenci a treballar. D’aquesta manera s’inicia a la fotografia i comença els seus primers treballs.

Les seves primeres fotografies ja presentaven una clara dualitat, per una part mostraven la realitat però per l’altra semblaven meticulosament planejades. Tota la seva educació va estar basada en llibres infantils però també de cinema alemany, psicoanàlisi i historia de l’art. Semblava que volia fotografiar un món fantàstic, inventat per ell..

Paris i Man Ray

Va ser al 1928 quan coneix a Ezra Pound, poeta, assagista, music i critic nord-americà pertanyent a la ‘generació perduda’. La seva fotografia feta per Brandt és una de les primeres de la seva col·lecció. Pound queda fascinat pel seu treball i li recomana que viatgi a Paris per conèixer a Man Ray. Les coses ja no serien igual a partir d’aquest moment..

L’inici de l’amistat amb Man Ray es pot considerar l’inici de la carrera fotogràfica de’n Brandt. Ray  era un artista nord-americà impulsor dels moviments dadaistes i surrealistes als Estats units. Ray introdueix a Brand en l’art fotogràfic, mantenen contestes regulars per més de dos anys i Brandt avança amb força en el camp de l’experimentació fotogràfica.

.

Em va ensenyar una nova forma de veure la fotografia i el món…

Aquestes eren les paraules de Brandt quan se li preguntava sobre Man Ray. Però no només Ray va tenir una gran influència en la fotografia de Brand, les pintures de Salvador Dalí, les pel·lícules de Luis Buñuel o els fotògrafs Eugene Atget i Andre Kertész son bona part culpables del Brand fotògraf. Brassai, Cartier-Bresson o Edward Weston formaven part del seus fotògrafs més admirats. Brandt deixa Paris per anar a viure a Londres amb fortes influències surrealistes a la maleta, influències que ja no abandonaria al llarg de la seva vida com a fotògraf.

El Londres dels 30’s

Brand s’estableix a Londres al 1931. Passa però la primavera del 1932 a Barcelona, deixant-nos una de les seves millors fotografies ‘El Mendigo’. (Blind Beggar, Barcelona 1932). Aquesta imatge va donar la volta al món i el catapultà definitivament com un gran fotògraf. La fotografia es publicà al prestigiós anuari Photographie al 1934. La fotografia és veritablement impressionant (a la dreta).

Brand és el fotògraf dels pobres, dels dèbils. Els seu concepte de la societat ‘vertical’, aquella on només puges si tens autoritat, el portava a afirmar que la vida és una lluita costa amunt. Les fotografies de gent pobre al Londres dels 30 son un dels seus llegats més importants. A Londres comença una exploració fotogràfica que acaba convertint-se en una crònica dels diferents estrats socials del sistema de classes anglès.

Al 1938 finalment es publica el llibre “A night in London”,  una fantàstica col·lecció del Londres dels suburbis. Així munta la seva primera exposició personal. Anys més tard rep l’encàrrec del Ministeri del Interior anglès per retratar l’aparença fantasmagòrica dels carrers de Londres durant els bombardejos a la segona guerra mundial. El resultat és de nou una impactant col·lecció, que mostra el costat obscur i melodramàtic de Londres.

Els nus

Acabada la guerra, l’estil de Brand dona un gir complert, passant del reportatge, del fotoperiodisme, a la fotografia de l’escola poètica de Man Ray, dedicant-se als nus, retrats i paisatges. A l’Anglaterra de la post-guerra ja no havia lloc pel fotoperiodisme i el seu tema principal als darrers anys havia desaparegut, així que començà a iniciar-se amb els corrents de l’art abstracte.

Al 1945, Brandt comença la seva serie de Nus, apropant-se al surrealisme amb interpretacions molt personals del cos humà, des de fotografies amb tècniques d’apropament, a l’aire lliure, a les platges de Sussex, col·locant a les seves models en espais oberts. Així comença a tenir els seus primers resultats i a partir d’aquest moment barreja constantment fantasia i realitat, donant a les seves fotografies una atmosfera misteriosa.

La manera d’abordar aquestes fotografies és ben interessant. Concebent la fotografia com un tot intentava que no hi hagués comunicació entre la model i l’observador, evitant així qualsevol expressió addicional que pogués ser efímera o fruit d’una instantània. Les expressions de les models son normalment tranquil·les, constants, profundes, com si el temps s’hagués aturat tot i la rapidesa del instant fotogràfic. Pretenia que el retrat digués alguna cosa del passat del subjecte així com suggerir el futur però mai l’instant.

Als paisatges dels anys 40 i 50 Brand expressa una clara influència del romanticisme i l’expressionisme, d’imatges sinistres gairebé sempre a la posta de sol, el que ell anomenava ‘el luxe de les ombres’. Cels amenaçadors i interiors pobrament il·luminats.

La seva serie de ‘Nus’ va ser publicada al 1961 als Estats Units al llibre “Perspective of nudes”. Un interessant treball que es caracteritza per les profunditats de camp i la deformació fruit de la perspectiva, degut a l’ús de grans angulars. La il·luminació és també molt interessant, utilitzant les tècniques del ‘clar-fosc’ amb un gran contrast entre llums i ombres amb absència de tons mitjos.. Aquesta tècnica unida a l’ús de diafragmes tancats i grans angulars dona una dimensió més a la fotografia, amb nitidesa i textura que juntament amb la il·luminació caracteritzen les fotografies de Brandt. Brandt aconsegueix així un dramatisme a la seva fotografia provocant una resposta emocional a l’observador.

Setembre 1955

He escollit aquesta fotografia primer perquè crec que està executada magistralment i després perquè va ser una de les primeres de les que vaig llegir un anàlisi complert que he de dir em va impressionar.

La fotografia és efectivament del 1955 i està feta amb una càmera de gran format, de dimensions gairebé quadrades. Es pot observar el tractament de les llums i ombres que hem comentat i l’ús del gran angular i diafragma molt tancat.

L’anàlisi el podem trobar a un dels llibres que hem recomanat: ‘Cómo se lee una fotografia‘ de Javier Marzal i en el seu apartat d’anàlisi de fotografies podem trobar l’anàlisi amb la tècnica que ha desenvolupat l’autor. Podeu visitar el web http://www.analisisfotografia.uji.es/ i anar directament a la fotografia de Brandt: http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/anal.php i aquí baixar-vos directament l’anàlisi en format pdf (obtenir el document).

Un anàlisi detallat i extraordinàriament complert, del que us reprodueixo les conclusions finals:

En conclusión, podemos subrayar el importante trabajo formal que presenta esta imagen. La utilización de distintos recursos morfológicos y compositivos nos permite hablar de una fuerte estilización de la representación, y una preocupación por cuidar los elementos formales de la fotografía. El tratamiento del cuerpo está muy calculado: se trata de una mirada fría que consigue convertir el cuerpo desnudo de la modelo en una escultura, destacando la voluptuosidad y belleza del cuerpo, como un objeto dispuesto para su contemplación.
Este planteamiento de Brandt entronca con la tradición surrealista de la fotografía de desnudo, que posibilitó en los años veinte y treinta, a través de los trabajos de Man Ray o Edward Weston, entre otros, la aparición de una nueva forma de ver el cuerpo humano. También cabe señalar que esta forma de representación del cuerpo guardaría cierta relación con los principios estéticos del “pop-art”, que se desarrolla en Estados Unidos y Gran Bretaña en los años cincuenta. Esta fotografía sitúa el cuerpo femenino en un entorno absolutamente cotidiano, objeto de atención de los artistas de esta propuesta estética. La originalidad del punto de vista, la pose de la modelo y la frialdad de la mirada convierten el cuerpo femenino en algo extraño, aunque enmarcado en un espacio muy cotidiano.
También el pop-art estuvo muy influido por el dadaísmo y el surrealismo.


Anàlisi realitzat per:
Dr. Javier Marzal Felici (Coordinador Grupo ITACA-UJI)

.

Al 1966 es publica “Shadow of Light”, una retrospectiva de les diferents fases de la seva carrera amb la característica comú de la fotografia de Brandt, els contrastos, la il·luminació i l’absència de tons mitjos.

El treball del revelat és el més important… es pot aconseguir re-enquadrar la fotografia en aquesta fase i això no li treu la ‘veritat’ a la fotografia… És el resultat el que compta, no com s’hi ha arribat..

Aquesta frase atribuïda a Brand, m’ha agradat especialment i penso que veritablement el fotògraf ha de treballar les diferents fases del procés fotogràfic per aconseguir un resultat que pugui excitar a l’observador. Ni ens hem d’encasellar amb les clàssiques regles en temps d’exposició ni hem de deixar que la càmera, en el cas de les digitals, o laboratoris que revelen en mode automàtic interfereixin i malmetin el procés fotogràfic…

Finalment al 1969, Brandt aconsegueix la seva exposició al MoMA i a partir d’aquest moment ja no para d’exposar en diferents galeries i museus. Bill Brand mor al 1983 per una diabetis que portava patint més de 40 anys

East Sussex

Aquesta fotografia del 1957 crec que va ser una de les primeres que vaig veure de Brandt i em va impressionar. La fotografia feta a la costa sud d’Anglaterra per la col·lecció ‘Perspective of Nudes‘ és un exemple del surrealisme de Brandt.

Us deixo la interpretació per vosaltres… no vull interferir amb el que us suggereix.

.

No he trobat cap vídeo interessant a youtube, per+o si que podeu veure un parell de vídeos extrets de diferents articles:

El podeu veure a pantalla complerta, tot i que us recomano que no ho feu ja que la qualitat del vídeo perd molt.

I aquí teniu un petit recull de la seva obra:



Pots clicar a cada una de tres tres col·leccions de ‘The Bill Brandt Archive

I un recull de les seves publicacions que podem trobar a la tenda ‘Kowasa’:

Bill Brandt. Potser el fotògraf que personalment més m’ha sorprès. Dues èpoques ben diferenciades, prou interessants les dues, però em quedo amb l’època més surrealista, els seus nus. El treball tècnic és exquisit, el tractament de la lluminositat, les profunditats de camp, la nitidesa constant al llarg de tota la fotografia… fan de Brandt un dels més grans fotògrafs de la historia.

Fonts: He escollit l’esquema bibliogràfic proposat al primer link que us poso i a ‘Cómo leer la fotografia’ d’Ian Jeffrey, completat amb altres fonts consultades:

i alguna font més…

Bé amics, espero que avui hagueu descobert a Brandt i si ja el coneixíeu que hagués aprofundit o potser descobert alguna cosa més d’aquest gran fotògraf. A mi només em queda acomiadar-me i desitjar-vos bona setmana.

Fins el proper dilluns !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

<<< Els 100 primers ‘Tallers de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements