Disc de la setmana: Maddi Oihenart – Josetxo Goia-Aribe “Ilhargi min”

La recomanació d’aquesta setmana és de un saxofonista, però no acaba de ser jazz, l’acompanya una veu femenina de les més autentiques que he escoltat mai en la música popular d’Euskal Herria, però no és un disc de folklore. És un disc de complicitats, un treball molt interessant que es belluga en mig de la cançó tradicional, el jazz i el folk.

Maddi Oihenart i Josetxo Goia-Aribe, son els pares de la criatura i té per nom “Ilhargi min” (2003), amb l’acompanyament de Juantxo Zebeiro, piano i el contrabaix de Marc Buronfosse.

Josetxo Goia-Aribe, saxofonista navarrès amb una peculiar creació sonora (influenciat per la música de John Garbarek i la tradició popular), construeix  entorn de la veu pura de Maddi Oihenart  una música que compon i s’inspira en la riquesa literària tradicional.

Un disc ple de joies que xoquen frontal-ment amb la velocitat del nostre món actual. Discorre pausat i és recrea per  a qui  ho escolta li desperti la seva imaginació visual i emocional. Tot això a força d’un minimalisme instrumental exquisit en el qual preval la composició sense oblidar la improvisació. Texts de poetes Euskalduns, Lizardi, Itxaro Borda, Azkona, Mirande…formen la part literària d’aquest treball, histories de ocells, gripaus, peixos s’enllacen amb els pensaments i la realitat de Euskal Herria.

Artista

Maddi Oihenart – Josetxo Goia-Aribe

Àlbum Ilhargi min
Cançó que escoltes Mendi gaña

Un apartat especial és mereix Maddi Oihenart, per a mi és una de les veus més riques, sinceres, i menys edulcorada de l’actualitat a Euskal Herria. Ningú com ella representa i enriqueix la forma de cantar de Zuberoa (País Vasc – francès), que conserva la tradició de la cançó rural, “pastoril”, que lluny de fer-se’n vella, en l’actualitat és respectada con mai.

La seva forma de cantar no admet generes ni convencions estilístiques, és basa en el cant a capella que surt de l’anima de qui, com ella, viu a les muntanyes. El seu compas el marca el vent, el ritme la natura, el sentiment i l’intuïció.
En aquest disc dona un pas endavant per submergir-se, sen se deixar les seves arrels, al llenguatge del jazz, un mon pel què sembla no l’hi és massa llunya.

Una gratificant sorpresa, que reuneix la privilegiada veu de Maddi teixida amb la música que Josetxo treu del seu saxo, per crear un disc que captiva, nu i elegant , humà i celestial, que ens fa despertar dels nostres somnis de forma somrient i tranquil·la, un recés de pau.

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles peu2
Advertisements