Lee Friedlander

No sé vosaltres però jo n’estic gaudint molt d’aquesta serie. Si bé ja tinc al cap els fotògrafs que us vull mostrar, aquests no vull que segueixin cap seqüència lògica i l’elecció setmanal no ve marcada ni per èpoques ni estils, tan sols deixo que em vingui al cap una imatge, normalment és cert que per associació de l’anterior fotògraf publicat però molt sovint una imatge a la televisió, a la premsa.. és suficient per escollir el fotògraf de la setmana.

Quan em va venir una imatge del fotògraf d’avui vaig pensar que era incapaç de parlar d’ell en un únic article. El fotògraf d’avui és probablement la llegenda viva més important de la fotografia, un dels més prolífics i extraordinaris fotògrafs de tots els temps.. Intentem-ho, tot i que el gran treball el teniu vosaltres. Amics avui ens visita:  10. Lee Friedlander

Neix a Aberdeen, a la costa del Pacific de l’Estat de Washington, al 1934, i ja de ben jove s’aficiona a la fotografia. Al 1955 es trasllada a Nova York per recomanació de Edward Kaminski, de l’Art Center School,  i els següents 15 anys es guanya la vida fent fotografies per a revistes (Sports Illustrated, Holiday i Seventeen) i portades de discs de jazz, que en era un gran aficionat. Els retrats en color de John Coltrane, Aretha Franklin o Miles Davis en son alguns exemples.

“Sempre vaig voler ser fotògraf. Però mai vaig imaginar que m’ho passaria tant bé. Ho imaginava molt menys elusiu, més mundà …. – Lee Friedlander

L’obra de Friedlander està impregnada d’enginy, una mena de joc constant on només la professionalitat de’n Lee transforma el que clàssicament s’anomenaria ‘errors fotogràfics’ en jocs i endevinalles seductores. Els aparadors que deixen veure els interiors i reflecteixen al fotògraf i l’exterior.. és com si en Friedlander busqués al llarg de tota la seva obra la relació entre fotògraf, entorn i observador. Un univers creat per Fridlander que ens anirà enganxant al llarg de tota la seva obra. Un mestre que intentarem conèixer avui una mica més.

Els primers anys

Al 1956 es trasllada a Nova York i coneix a Robert Frank, Walker Evans i Diane Arbus, entre altres coneguts fotògrafs i es dedica a fer fotografies al carrer mentre es guanya la vida treballant per revistes i artistes de jazz.Les seves primeres fotografies s’exposaren a la George Eastman House de Rochester, Nova York, al 1960 i va començar ser conegut pel seu ‘paisatge social’.

Les primeres fotografies de Friedlander son gairebé muntatges fotogràfics. vianants barrejats amb anuncis publicitaris, reflexos als aparadors i tota mena de ‘collages’ urbans. En aquella època bona part dels fotògrafs eren naturalistes i Friedlander trencà els motllos amb una fotografia atrevida, gairebé calidoscòpica, que a més de proporcionar formes belles aquestes podien ser divertides. Es diu que Friedlander trencà ambla idea del fotògraf com a esser trist, tancat en sí mateix. Walker Evans (el seu heroi i, des de finals dels 50 també amic seu) comentava que aquell material corrent, precisament pel fet de ser-ho, estava ple de missatges per la gent.

Els anys 60’s

La passió pel jazz el portà a fer extraordinaris retrats d’artistes i bandes de jazz, també treballà la vessant comercial fent gairebé de fotògraf oficial de bona part de les portades dels discs de vinil de la dècada.

Passió pel Jazz

Si bé l’obra de Friedlander ha estat bona part en blanc i negre, va ser a propòsit dels retrats i portades dels millors jazzistes dels 50’s i 60’s que Friedlander va utilitzar el color. L’obra ‘American Musicians: Photographs by Lee Friedlander‘ és una meravellosa publicació sobre músics de jazz americans on hi podem trobar les fotografies de Friedlander: (Fraenkel Gallery, San Francisco)

Font: http://www.afterimage.com/friedlander.htm

Començant per dalt a l’esquerra hi trobem: Modern Jazz Quartet, 1961, Miles Davis, 1969, Duke Ellington, 1956, Charles Mingus, 1959, King Curtis, 1966, Ornette Coleman, 1960s, John Coltrane, late 1950s, Roland Kirk, 1972 i Joe Turner, 1959.La publicació la podeu trobar a kowasa.

.

La resta de les seves fotografies estaven basades en el paisatge urbà i mentre que per qualsevol altre fotògraf els reflexes i ombres inoportunes haurien estat un problema, Friedlander els considerava un regal per poder expressar la seva part més còmica i divertida. Els seus retrats burlescs tenen l’enginy per a transformar, amb la fotografia, allò que descriu.

Les fotografies de la dreta en son un exemple del seu treball a la dècada dels 60’s. Autoretrats, ombres barrejades amb reflexes d’aparadors o la divertida fotografia feta a Nova York al 1966 amb l’ombra projectada sobre la vianant. En podríem passar hores i hores parlant d’aquesta fotografia. Tot un clàssic.

Els anys 70’s

Al 70’s l’obra de Friedlander comença a agafar cos i si bé no deixa el seu estil de bromes i enigmes fotogràfics la seva obra va consolidant-se un estil propi que dota a les seves fotografies d’una lírica que l’observador percep. Probablement estem davant l’època més important de Friedlander a la seva carrera. La seva obra ha fugit sempre de les coses clàssicament anomenades ‘belles’ i ara, amb un domini cada vegada més de la tècnica fotogràfica, li permet fixar-se en ‘altres coses’ per construir el seu particular missatge visual.

Aquest espectacular desenvolupament de l’obra de Friedlander el porta al 1976 a publicar l’obra ‘The American Monument‘, un recull d’entre més de 1000 fotografies de monuments americans, des dels clàssics que podem conèixer als més ridículs. L’estil de Friedlander és cada cop més ample i és capaç de produir treballs realistes, divertits, transcendentals, irònics, complexes, senzills… Personalment veig en aquesta època la més rica de Friedlander, amb veritables obres d’art, jocs visuals ben diferents a tot el que es feia a l’època.

Els 80’s

Entrats els 80’s la fotografia de Friedlander és cada cop més sensual. Expert en transformar qualsevol cosa i gens amant de les coses clàssicament anomenades ‘belles’, Friedlander, sense deixar el tipisme americà, s’endinsa en temes com els nus, serie magnífica on hi podem trobar nus excepcionals de la Madonna, o treballs de flors i arbres que fins aquesta època no formaven part del seu paisatge urbà.

Friedlander sembre va ser un gran observador de l’individu i és justament a les fàbriques d’Ohio i Pensilvania on troba l’oportunitat de fotografiar als treballadors al seu lloc de treball. Aquestes series son veritables homenatges a l’habilitat de la gens en el seu treball. Anys després accepta encàrrecs similars permetent-lo aprofundir més en el tema, fotografiant oficinistes davant del seu ordinador o operadores al telèfon.

La serie de l’esquerra (Think in Pictures) és un recull de fotografies fetes a Boston, Massachusetts, entre el 1985 i 1986.

.

Dels 90’s als nostres dies

Fins als 90’s Friedlander utilitzà la seva Leica per poder captar amb agilitat les situacions urbanes que ell mateix ‘creava’ però a l’inici dels 90’s proba la Hasselblad de format quadrat, una càmera de gran format que li permet unes fotografies encara amb més nitidesa i detall.

Aquest nou format li permet endegar nous projectes, que personalment considero d’una bellesa considerable, com la serie d’arbres que podem veure a sota. Tot el que toca Friedlander ho converteix en art.

.

Life on the road: American Images 1962-2002

No vull acabar sense mostrar-vos dues series d’una mateixa col·lecció: Life on the road

Les series estan basades en el treball “The Little Screens” , fotografies d’habitacions d’hotel preses entre el 1962 i el 63 i els treballs recents dels viatges de Fridlander per l’oest americà preses entre el 1977 i el 2002.

“This Friedlander series weaves a narrative of a wayfaring photographer moving through the landscape of 1960’s America and the melancholy, sometimes comic, quality of life lived on the road” (Roxanne Ramos, University of Arizona). No us semblen fantàstiques?

Font: http://www.jameskelly.com/frid/frid.htmlhttp://jameskelly.com/pr/Friedlander.pdf

.

A youtube tenim una magnífica serie de 5 vídeos amb el treball de Friedlander:

Nota: Al clicar veureu el primer vídeo, si voleu veure la resta de la serie heu de posar ‘friedlander’ a la casell ‘buscar’ a la part dreta-superior de la pàgina.

Nota del 3 de Maig de 2010: Acaben de comentar-me que el compte de l’usuari a youtube està suspès i per tant ja no es pot veure el vídeo. Perdoneu les molèsties.

Tinc la impressió que m’he deixat mil coses, mil fotografies que m’agradaria haver comentat però el millor és que comenceu ara vosaltres aquesta exploració al treball de Friedlander:

I un recull de les seves publicacions que podem trobar a la tenda ‘Kowasa’:

Què voleu que us digui? Que estudiar l’obra completa de Friedlander ha estat una sorpresa que no em podia imaginar. La seva varietat de treballs fa a vegades que coneguis fotografies d’un autor concret però no ets capaç de relacionar-les. Crec que Friedlander em supera, em deixa sense paraules i encara necessito més temps per assimilar una petita part de la seva obra.

Un fotògraf preocupat pel paisatge natural i rural americà, una intel·ligent mirada que converteix tot allò que té al davant, un mestre de l’observació que contagia a l’observador amb la seva passió per la fotografia. Un extraordinari fotògraf.

Fonts: He escollit l’esquema bibliogràfic proposat a proposi de l’exposició organitzada per la ‘Fundació La Caixa’ a l’abril del 2007 (referència de l’ article)

Llibre: ‘Como leer la fotografia’ de Ian Jeffrey

i alguna font més…

Espero que en Friedlander us hagi excitat tant com a mi. Us deixo amb ell tota la setmana…

Fins el proper dilluns !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

<<< Els 100 primers ‘Tallers de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements