Irving Penn

Vam començar la serie amb fotògrafs com Annie Leibovitz i Richard Avedon i ja fa algunes setmanes que hem deixat una mica de banda la fotografia de moda i els retrats. Avui la recuperem amb un dels fotògrafs més influents del segle XX, un fotògraf que va revolucionar la iconografia del món de la moda i el disseny, un fotògraf que va unir el món de la moda i la publicitat amb l’art.

Avui, encara que anem enrere en el temps entendrem a fotògrafs com Avedon o la Leibovitz, avui intentarem entendre el món que va revolucionar un dels més grans fotògrafs del segle passat. Amics, preparem-nos per entrar en el món de… 11. Irving Penn

Neix a New Jersey, als Estats Units, el 16 de juny del 1917 i ha estat un dels més rellevants fotògrafs de fotografia de moda i retrats.

“Fotografiar un pastís també pot ser art… – Irving Penn, 1953

Aquesta frase que podem trobar en un magnífic article de ‘El Pais‘ a propòsit de la seva mort l’any passat als 92 anys d’edat reflecteix d’alguna manera la ‘senzillesa’ que Penn va voler imprimir a la seva fotografia per a convertir-la en art. Criticat per no seguir les corrents dels seus coetanis, es va allunyar de les corrents surrealistes i es va centrar en un estil fotogràfic únic, perfecte tècnicament, on com a constant podem trobar l’aïllament dels seus models del context, amb fons neutres, exquisidament il·luminats però totalment asèptics per no interactuar amb el subjecte. Un estil que ja hem pogut veure a Richard Avedon.

Els primers anys

Penn estudia a l’Escola d’Art industrial del Museu de Philadelphia, ara Universitat de les Arts, de la que es graduà al 1938. Els primers dibuixos de Penn van ser publicats a la prestigiosa revista Harper’s Bazaar i també es dedicà a la pintura. La seva reputació com a fotògraf la va adquirir amb les seves fotografies ‘glamouroses’ i ‘chic’ de models femenines.

Després dels estudis de disseny amb Alexis Brodovich, Irving Penn començà a treballar com artista gràfic al Philadelphia Museum School of Industrial Art. Al 1938 es traslladà a Nova York, per instal·lar-se pel peu compte. La seva primera portada per a ‘Vogue’, una fotografia d’estil de ‘natura morta’, va aparèixer al 1943. Des d’aquest any, les seves fotografies van ser publicades regularment a ‘Vogue’ i a altres publicacions.

Els anys 40’s i 50’s

Penn va treballar bona part d’aquestes dues dècades fent fotografia de moda, bàsicament per la revista ‘Vogue’, fundant el seu propi estudi al 1953. Va ser dels primers fotògrafs en col·locar als seus models davant un fons gris o blanc, utilitzant aquesta ‘simplicitat’ per ser més efectiu que altres fotògrafs, al aïllar el subjecte del seu entorn.

Penn i el món de la moda

Podem afirmar que el nom de Penn està íntimament associat amb el món de la moda. La raó? Simplement Penn va transformar completament la fotografia al món de la moda amb les seves personals composicions, la senzillesa, els fons blancs o grisos o l’agressiu contrast entre blancs i negres son identificatius clars de la fotografia de Penn, sense oblidar la forma de col·locar als seus models o l’expressió que els hi arrancava. Penn va ser catapultat per les seves portades i col·laboracions amb la revista Vogue.

.

La seva primera portada a Vogue va a ser al 1943, quan ni Vogue era una referència com ara ni tenia per costum portar a celebritats a la seva portada.

Liberman, el director d’art de la revista, li va demanar que prengués una imatge de moda i Penn va demanar que li deixessin una càmera i composà un ‘bodegón’ amb una bossa de pell marró, un mocador gris, una làmina amb taronges i una nota on s’anunciava el tema del mes:’ sabates i accessoris’. Va ser el llançament de la seva carrera. Ell mateix resumiria el seu estil en la cèlebre frase pronunciada durant l’apertura del seu estudi al 1953: ‘Fotografiar un pastís també pot ser art‘. Aquesta és la seva principal característica del seu estil: ‘la senzillesa’. Tot podia ser art… (Font: El País: veure article)

Penn va continuar fotografiant objectes amb magistrals composicions de gran detall i claredat. També va produir una magnífica serie de nus que va treballar entre el 1949 i 1950 però que no van ser exposats fins el 1980. Les seves fotografies d’objectes i fotografia de ‘moda’ representen la passió de Penn tant per les coses belles com per les més estranyes de la vida. Cert que és bàsicament conegut per les seves fotografies al món de la moda, especialment el seu treball per Vogue, però de nou ens trobem davant d’un prolífic fotògraf amb extraordinàries series d’objectes, de natura morta i sobretot de retrats que mostren l’habilitat de Penn per capturar l’essència de la persona.

Els retrats

A diferència de Richard Avedon, l’altre important fotògraf de moda, Penn  és capaç de composicions més atrevides i impactants. Al 1948, va començar a experimentar els retrats situant als seus fotografiats al davant de dos plans que s’ajunten en una mena de cunya i que provoca una sensació de profunditat i a la vegada en un canvi de to en la lluminositat. Exemples d’aquesta tècnica els podem trobar en fotografies com la feta a  Spencer Tracy (a l’esquerra), Joe Louis i la Duquesa de Windsor.

A continuació us deixo amb una petita mostra d’algun dels seus retrats més famosos. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Marlene Dietrich, Miles Davis, Woody Allen, Pablo Picasso, Truman Capote i Alfred Hitchcock:

Els viatges

Hem conegut els extraordinaris treballs de Penn tant al món de la moda com als retrats i ja per això Penn hagués estat considerat un dels més grans fotògrafs de tots els temps. Però encara ens guarda una sorpresa més..

Al 1948 es destinat per la revista Vogue al Perú i Penn aprofita el viatge per fer les seves pròpies escapades i es desplaça a Cuzco on produeix una extraordinària i exòtica serie sobre els seus habitants que viuen a la zona.

Aquest és només l’inici, perquè dues dècades més tard expandeix el seu portfoli de retrats en els seus viatges a Dahomey (ara Benin), a Marroc i Nova Guinea. En aquests viatges es porta el seu estudi ‘portàtil’ per donar a les seves fotografies l’estil Penn, resultant encara més impactants, barrejant tècniques d’estudi amb la fotografia social i exòtica dels paratges visitats. Les fotografies d’aquests viatges son tant en color com en blanc i  negre i han estat publicades diverses vegades a Vogue. Al 1974 van ser publicades a “Worlds in a Small Room” (Mons en una petita habitació), una publicació on s’emfatitza en la riquesa i diversitat cultural.

El llegat de Penn

Molt sovint s’ha criticat a Penn pel seu enfoc tan centrat en la persona descontextualitzant-la del seu entorn. Les crítiques de les fotografies dels seus viatges, que personalment considero fora de serie, van ser però criticades per considerar que Penn tractava a la gent d’aquests llocs com a models, sense importar-li la part ‘social’ de la fotografia. Penn reaccionà a les crítiques amb una també cèlebre frase que va dir en una entrevista al diari The New York Times: “La gent que he fotografiat no era primitiva. La gent primitiva viu a Nova York‘.

I què pretenia amb les seves fotografies de naturalesa morta? Especialment de burilles de cigarreta, que li va costar el mot de ‘el fotògraf de burilles’… Aquest és l’estil Penn, descontextualitzar-ho tot i centrar-se en el objecte o subjecte fora del seu entorn, en un estudi, amb la il·luminació perfecta..

El cert però és que les seves obres avui s’exhibeixen a museus de tot el món, inclosos el MoMA i el Metropolitan de Nova York, el Moderna Museet de Estocolmo, la National Gallery de Washington o l’Art Institute de Chicago. Ha treballat per a Vogue fins el final dels seus dies. Penn ens va deixar a l’edat de 92 anys, tot just l’Octubre de l’any passat a Manhattan.

.

Penn: La senzillesa

Hem esmentat varies vegades el binomi Penn-senzillesa. Un mestre en la composició, en la relaxació dels elements que conformen la composició. Unes fotografies de la moda dels 50 que son petites obres d’art, que ens fan oblidar que son fotografies de la moda de fa 60 anys per contemplar l’art de les seves fotografies.

Els fons Penn

Aquesta senzillesa queda marcada per un dels elements característics de Penn, el segon pla o fons. I cal viatjar per tota la fotografia de Penn, la moda, els retrats els seus viatges.. per entendre el significat dels seus fons. Aquest és l’escenari que Penn escull per convertir en ‘models’ tot el que fotografia. Uns models dels que Penn extreu tota la seva essència, aïllant-la del seu context social i centrar tota la seva atenció, de forma més intensa, amb allò que és la raó de la fotografia.

El revelat Penn

Als 60’s Penn va donar una lliçó important d’innovació a la fotografia en blanc i negre. Personalment experimentà en en un nou revelat que li donés més força a la seva fotografia i va canviar el clàssic revelat amb components de plata pel revelat amb platí. Aquest procés de revelat és molt més complexe i requereix més temps de preparació i de procés. El resultat és una fotografia amb tons més amarronats, que personalment utilitzo normalment a les meves conversions a b/n a la fotografia digital. Si voleu conèixer més sobre aqeust virat o com reproduir-lo a Photoshop podeu llegir el taller dels virats: https://toies.wordpress.com/2009/08/17/taller-de-fotografia-86/

.

Us deixo amb un petit recull de la seva obra:


I un recull de les seves publicacions que podem trobar a la tenda ‘Kowasa’:

Torno a estar una mica bocabadat… Un Penn  que he anat coneixent a trossos i que avui he intentat recopilar per a vosaltres i que em deixa amb una sensació de ‘bèstia’ de la fotografia amb les tres facetes de fotògraf de moda, de retrats i de natura morta. Un magnific fotògraf que ens deixa una veritable lliçó de senzillesa a les seves composicions i d’una extraordinària força a les seves fotografies.

Sens dubte un dels grans de tots dels temps…

Fonts: És potser la primera vegada que intento presentar un fotògraf per la seva obra i no per la seva seqüencia biogràfica. Tot plegat una mica d’aquí i una mica d’allà…


i alguna font més…

Bé amics, espero que al final d’aquestes línies estigueu emocionats pels treball del fotògraf d’avui… Però no acabem aquí, sempre creiem que hem vist el millor fotògraf de tots els temps però caldrà esperar a la setmana vinent…

Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

<<< Els 100 primers ‘Tallers de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements