Weegee

Ja fa dies que el fotògraf d’avui em rondava pel cap… I ho feia no pas perquè la seva fotografia estigués dintre dels clàssics, que d’alguna manera hi és, sinó per la ‘nova’ actitud que aquest fotògraf ens proposa.

Lluny dels complexes missatges visuals, de la interpretació, de la senzillesa o complexitat, dels paisatges o retrats, el fotògraf d’avui només tenia un objectiu: informar, i fer-ho el primer, aquesta és potser la característica de la fotografia de reportatge. Considerat el pare del fotoperiodisme, avui, just abans de agafar uns dies de descans per Setmana Santa, tinc el plaer de presentar-vos a: 12. Weegee

Weegee és el pseudònim de Usher Fellig. Neix al poble de Zolochiv al 1899, en aquells moments pertanyent al imperi austríac però avui part d’Ucrania. El pseudònim de ‘Weegee’ es deu a la semblança fonètica amb la paraula ‘güija’, en anglès ‘ouija’ i que a Amèrica es pronuncia ‘uiji’, igual que ‘weegee’. Aquest pseudònim o àlies li ve de la fama d’arribar a l’escena del crim o l’incendi només uns minuts després d’haver avisat a les autoritats. Segons ‘Wikipedia’ es veu que hi ha diverses teories sobre qui va assignar-li aquest ‘àlies’, des del mateix ‘Weegee’ a les noies de ‘Acme Newspictures’, una de les agències més importants als Estats Units, proveïdora de material gràfic als diaris més importants de Nova York, com el el Daily News i el Herald Tribune.

… es deia d’ell que era el número 1, el primer en arribar al lloc de la noticia. Que s’anticipava fins i tot as la Policia, i que vivia en un Chevrolet del que ni arribava a apagar el motor per les nits… 

De Usher a Arthur. Els Fellig a Amèrica

Al 1906 el pare de Usher deixa Europa per embarcar-se cap els Estats Units, reagrupant-se la resta de la família al 1910. En aquell moment el nom de ‘Usher’ es canvia pel de ‘Arthur’ i els primers anys viuen al ‘Manhattan’s Lower East Side’, la part baixa de l’illa de Manhattan. Els Fellig son jueus i si bé el pare Fellig s’havia preparat per a ser Rabí a Austria no exerceix els primers anys, per bé que anys més tard acaba els seus estudis als Estats Units i finalment fa de Rabí.

Els primers anys

Al 1913, Weegee (tot i que encara es conegut com Arthur a les següents dues dècades) deixa l’escola per ajudar a la família.  Els eu primer treball és com ajudant de fotografia amb plaques de metall i després d’alguns mesos comença com a assistent d’un fotògraf comercial.
Al 1917, amb 18 anys, Weegee decideix deixar la casa familiar, tot i que passa mesos sense casa, dormint en parcs i estacions de tren. En aquests anys Weegee prova infinitat de treballs per bé que el seu objectiu es poder treballar en un estudi fotogràfic.

I ho aconsegueix. Un any més tard troba feina en un estudi fotogràfic al sud de Manhattan, començant a fer tasques d’estudi i cambra fosca. Així aconsegueix entrar al The New York Times, com a ajudant en el revelat de fotografies del diari.

El Weegee fotògraf neix al 1924, quan entra a formar part de l’agència Acme Newspictures, de moment com a tècnic de revelat i impressió.

Ara sí, Weegee !

Al 1935, Weegee deixa Acme per treballar pel seu compte. Les seves activitats es centren al voltant de la caserna de la policia de Manhattan. Les seves fotografies es publiquen al  Herald Tribune, World-Telegram, Daily News, Post, Journal-American, Sun, i altres diaris.

Aquest és el període més important de Weegee, el transcorregut a Nova York entre el 1935 i 1947.

És un crack ! Al 1938 Weegee aconsegueix de forma extraordinària permís per instal·lar una emissora de la policia al seu cotxe. Aquí comença la llegenda i el seu definitiu ‘sobrenom’ per Weegee. És el primer en arribar al lloc dels fets i comença la fama de ‘Weegee el gran’, el que no aconsegueix fotografiar Weegee és que mai ha existit…

.

Al 1943 cinc de les seves millors fotografies d’aquesta època son adquirides pel Museu d’Art Modern de Nova York. (Cliqueu a sota si voleu entrar a la col·lecció de Weegee al MoMA)

Publicacions i cinema

Al 1945 publica el seu més important llibre de fotografies ‘Naked City‘ i comença a treballar per a Vogue. Un any més tard publica Weegee’s People i ven els drets dels títol del seu primer llibre ‘Naked City’  (Ciudad desnuda) per a una pel·lícula de Hollywood. ‘La Ciudad Desnuda’ s’estrena al 1948 per Universal Pictures i Weegee apareix per primera vegada com un ‘extra’ de la pel·lícula. ‘La Ciudad Desnuda’ és una extraordinària pel·lícula de Jules Dassin amb Barry Fitzgerald, Howard Duff i Dorothy Hart, entre altres. Al 1948 la pel·lícula obté 2 Òscars, i un d’ells és per la Millor Fotografia en B/N, l’altre és al Millor Muntatge i és nominada pel Millor Argument.

Al 1952 torna a Nova York, després d’una temporada a Hollywood i comença series de retrats distorsionats de ‘celebritats’ i polítics que ell mateix anomena ‘caricatures’.

Els darrers anys

Als 50’s, vivint de nou a Nova York, publica ‘Naked Hollywood by Weegee and Mel Harris‘, el primer llibre amb les distorsions, que també son publicades a Vogue.

Al final dels 50’s i fins a la seva mort al 1968 Weegee participa en nombroses exposicions, principalment a Photokina (Colonia) i es publica la seva autobiografia, ‘Weegee by Weegee’ (1961). Uns anys més tard, al 1964 es publica ‘Weegee’s Creative Photography‘.

Weegee mor a Nova York al 1968, als 69 anys d’edat.


.

El Ojo Público

Al 1992 s’estrena ‘El Ojo Público’ (The Public Eye), una cinta de Howard Franklin amb Joe Pesci (en el paper de Leon Bernstein) com a protagonista. Us en deixo la sinopsi:

…Leon Bernstein es el mejor fotógrafo de sucesos en la Nueva York del año 1942, llegando a los lugares del crimen al mismo tiempo que la policía. Sus fotos siempre muestran el horror y el pánico que los demás desean ver…. (Filmaffinity)

Sí, ho heu encertat. És una pel·lícula inspirada en la vida de Weegee, amb guió del propi Howard Franklin. Una pel·lícula que us recomano si voleu entendre millor la vida i fotografia de Weegee.

La fotografia de Weegee

Weegee va utilitzar una de les càmeres més cèlebres en el fotoperiodisme de l’època, una Speed Graphic amb un flash automàtic incorporat (a la dreta). Al llarg de la seva carrera no va mostrar massa interès pel que coneixem com a ‘fotografia artística’ i no li importava massa ni les composicions ni el resultat del revelat. No li importava el ‘com’ sinó únicament el ‘què’.

Sovint es parla de la seva fotografia com de ‘Lluminositat Rembrandt’, fons foscos i primer pla il·luminat pel flash. El flash és una de les claus de la seva fotografia ja que el seu interès estava en el subjecte fotografiat amb prou detall i nitidesa per poder ser publicat als diaris.

També va fotografiar series de fotografies nocturnes amb l’ús de flash infraroig, així podia fer de ‘voyeur’ i captar escenes d’enamorats al cinema o en un banc d’un parc públic.

L’alta societat

L’ús d’aquest tipus de flash li permetia passar més desapercebut, ja que aquests flash emeten una llum menys intensa i si no mires directament el flash ni el veus. A més el resultat és molt peculiar, gairebé fotografies fantasmagòriques.

Això li agradava especialment i la seva sèrie de senyores de l’alta societat sortint de l’Òpera és una de les més famoses de Weegee.

A la fotografia de la dreta podem veure ‘The Fashionable People‘, títol que va posar  a la fotografia ‘The Critic‘ quan va ser publicada a la revista Life el 6 de Desembre de 1943.

.

En aquest cas el vídeo que us mostro de més valor que tot el que portem llegit. És tracta d’una recopilació extensíssima de la seva obra comentada per ell mateix. No us el perdeu. Es tracta d’una locució de Weegee davant de joves fotògrafs, donant-los consell i explicant les situacions al voltant d’alguna de les seves millors fotografies.


I un recull de les seves publicacions que podem trobar a la tenda ‘Kowasa’:

Sí d’acord, no és un Irving Penn o un Kertész de la fotografia. Weegee no només no ho volia ser sinó que tenia clar què entenia per fotografia i quin era l’ús del seu llenguatge. Weegee és la referència a més de dues dècades de la vida social americana i sense cap mena de dubte el pare del fotoperiodisme. Una faceta d’entendre la fotografia que no havíem vist fins ara, gens preocupat amb el missatge ni en les composicions complexes, Weegee és el fotògraf que amb el seu flash va ensenyar al món la cara fosca de la nit novaiorquesa.

Weegee El Gran.

Fonts: El fil biogràfic l’he extret del web ‘The Weegee’s World’, un lloc molt interessant per entendre la seva obra.


i alguna font més…

Bé amics, només em queda desitjar-vos que passeu uns bons dies de Setmana Santa, aneu on aneu feu fotografies, tot i que en aquest cas no us puc recomanar que siguin de l’estil de Weegee.

Bona Setmana Santa i fins el proper dilluns (o dimarts)…

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

<<< Els 100 primers ‘Tallers de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements