Disc de la setmana: Joe Pug “Messenger”

El disc d’avui està calent calent, acaba de sortir al mercat aquest passat mes de febrer, i el podem incloure dintre d’aquesta nova fornada de cantants folks que últimament està donant molts i bons treballs.

Joe Pug (1983), és un d’aquest joves inconformista que és capaç de deixar amb 23 anys el seus estudis d’art dramàtic i el treball, per marxar de la seva Carolina natal i anar-se’n a Chicago amb la seva guitarra i quatre temes de la seva adolescència.

Amb les idees inicials va començar a crear els arranjament del que poc després seria el seu primer disc “PE” (2007), un treball ple de lirisme, una sensibilitat despullada de vicis que degotava bellesa de cada nota que cantava. Agraït per la resposta dels seus incondicionals, va enviar als seus fans un Cd amb una cançó i una nota personal agraint-los per la seva ajuda a difondre la seva música. La resposta va ser aclaparadora més de 15.000 CD enviats a més de 14 països.

Artista

Joe Pug

Àlbum Messenger
Cançó que escoltes Unsophisticated heart

Tan gran ha estat el seu èxit que comparteix gires amb Steve Earle, M. Ward, Josh Riter… Després de més de 200 actuacions, va decidir gravar “Messenguer” (2010). El seu primer àlbum de cos sencer, on aquell talent per observar el podem assignar un lloc entre els millors cantautors de la seva generació.

Des de les primeres notes ens mostra que no vol una posició còmoda, implicat a la problemàtica de la gent i del seu país, ens deixa un seguit de cançons on ens mostre que Pug és un mestre de la cançó d’autor, és quan realment trobem la bellesa subtil i poètica d’aquest disc.

If my thoughts are hard to gather
if I don’t know where to start
it ain’t my mind that matters
for I have an unsophisticated heart.

– Joe Pug, “Unsophisticated Heart”


De vegades em sona la veu a Dylan, altres a un acústic Neil Young i fins i tot a John Prine en la forma de composar les seves cançons. En aquest disc explora un nou territori, deixa la seva guitarra com únic acompanyament del seu primer disc, e incorpora una poderosa secció rítmica, pedal steel guitar… però el que més m’agrada de l’àlbum és la subtil bellesa que ens mostra a través de personatges secundaris que utilitza per expandir el seu so.

Un encel-lent feina la que ha fet en Joe Pug, ara no més ens queda gaudir-la amb pau i tranqui-llitat…bon cap de setmana.

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles peu2
Advertisements