Walker Evans

Suposo que avui no esteu per molts fotògrafs i deveu estar més preocupats per tornar a casa o, si ja heu tornat, per passar les fotografies d’aquestes festes a l’ordinador i preparar els passes familiars.

Però no podem defallir i hem de continuar ‘aprenent’ dels grans mestres de la fotografia. Avui el fotògraf que us presento potser acabarà passant desapercebut i és una llàstima perquè el d’avui és el fotògrafs dels sentiments, el fotògraf que va posar cara a la Gran Depressió dels Estats Units. Un fotògraf extraordinari que possiblement més han influït a la fotografia del segle XX. El fotògraf amb la mirada poètica. Amics avui anem a conèixer una mica més a:  : 13. Walker Evans

Neix el 3 de Novembre de 1903 a St. Louis (Missouri) i és el fotògraf de referència de la ‘Farm Security Admnistration‘ en captar els efectes de la Gran Depressió. Els seus treballs estan exposats en Museus de forma permanent, com el The Metropolitan Museum of Art o el  George Eastman House. Walker Evans és un dels fotògrafs que més han influït en l’art contemporani, les seves imatges son senzilles però amb una mirada poètica. Evans contribuí a la imatge per la que Amèrica es reconegué a ella mateixa.

… el seu objectiu com a fotògraf era fer fotografies cultes, fidedignes, transcendents…..

L’Evans escriptor

Fill de família acomodada, els Evans es traslladen a Toledo (Ohio) i finalment a un barri de les afores de Chicago. Quan els seus pares es separen va a viure a Nova York amb la seva mare.
Va estudiar a nombrosos col·legis però probablement va ser el Phillips Academy d’Andover, de disciplina i tradició europea, el que més el va in fluir en la visió de l’autenticitat americana que va intentar expressar al llarg de la seva vida.  Va acabar estudiant literatura francesa al Williams College, passant bona part dels estudis tancat a la llibreria de l’escola universitària.

Al 1922 té l’oportunitat de viatjar a Paris per seguir els seus estudis universitaris a la Sorbona però el que té al cap Evans es fer-se escriptor i formar part de la vida intel·lectual del Paris dels anys 20. Influenciat pels poetes francesos del segle XIX, Evans comença a veure en la fotografia un mitjà per expressar com a poeta la visió de l’Amèrica quotidiana.

 

Els primers anys

A la seva tornada a Nova York, al 1928, comença en el món de la fotografia amb una càmera 6×12, de moment amb fotografies senzilles i directes de la vida quotidiana. Recorre els Estats Units fent fotografies però és a Cuba, un treball per encàrrec per filustrar les barbaritats del règim de Batista, que aconsegueix certa popularitat il·lustrant amb fotografies amb el treball The crime of Cuba de Carleton Beans.

 

Farm Security Administration

Inicialment conegut com el Resettlement Administration (RA), un programa creat al 1935 per l’Administració americana. El Farm Security Administration (FSA) va representar l’esforç dut a terme durant a Depressió per combatre el pobresa a les àrees rurals als Estats Units.

El FSA es va focalitzar en la ‘rehabilitació rural’, un ambicions programa que va reordenar el món rural als Estats Units, adreçat als habitants de les àrees rurals amb iniciatives de compra de terres i re-asentaments de grangers per obtenir collites més eficients. Molts es van oposar a aquest moviment, una mena de ‘socialització’ de les terres, però el cert és que el govern americà va posar tots els esforços per col·lectivitzar les terres sota supervisió d’experts.

Al final el programa va fracassar ja que els grangers volien tenir les terres en propietat, un concepte molt americà que va poder amb les idees de cooperatives i col·lectivització de les terres. Finalment quan els conservadors van prendre el control del Congrés es va transformar el FSA en un programa d’ajut als grangers pobres i encara avui continua amb el  Farmers Home Administration.

El RA and FSA son coneguts però per l’influencia del seu programa fotogràfic, del 1935 al 1944. Fotògrafs i escriptors van ser contractats per escriure, documentar i fotografiar les condicions socials de l’Amèrica rural. El FSA es va responsabilitzar de donar material i informació a l’opinió publica. Aquest era l’objectiu de Roy Stryker, del FSA, la de ‘introduir Amèrica als Americans’. Molts dels anomenats fotògrafs de l’etapa de la Depressió van treballar pel FSA: Walker Evans, Dorothea Lange i Gordon Parks van ser tres dels més famosos fotògrafs.

Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Farm_Security_Administration

Us deixo amb un vídeo de les ‘Escenes de la gran depressió’:

 

.

 

L’època de la FSA

Evans va treballar per la FSA entre els anys 1935 i 1936, van ser 18 mesos de treball fotogràfic on va documentar amb les seves fotografies les condicions de vida de l’Amèrica rural, grangers, botiguers, jornalers.. Juntament amb James Agee, escriptor i periodista nord-americà guanyador del premi Pulitzer al 1957 amb ‘Una muerte en la familia‘, va conviure sis setmanes amb una família en una granja d’Alabama.

Les fotografies d’Evans, sempre molt respectuoses i distants, van il·lustrar els texts de Agee, publicant-se el llibre Let Us Now Praise Famous Men al 1941. Un parell d’anys abans, al 1938, Evans entra per la porta gran del MoMA en una exposició monogràfica, a la vegada que es publicava el llibre American Photographs.

Al 1938, Evans va fer les seves primers fotografies al metro de Nova York amb la càmera amagada sota l’abric. Aquestes fotografies van ser reunides en el llibre Many are Called al 1966.

(Font: http://www.getty.edu/art/gettyguide/displayObjectList?maker=1634)

 

Els darrers anys

Evans va ser sempre un lector i escriptor apassionat i al 1945 va entrar a formar part dels escriptors de Time. Més tard va ser editor a la revista Fortuna, càrrec que va tenir fins al 1965. Aquest any va entrar a la Universitat de Yale, concretament a l’Escola d’Art de Yale, per fer de professor de fotografia, treball que va exercí fins el dia de la seva mort. Al 1973 compra la seva primera càmera en color, una Polaroid SX-70 i comença una nova serie de fotografies.

Evans morí a Old Lyme, Connecticut, al 1975..

Per què Evans?

Evans és un fotògraf que aconsegueix comunicar amb l’espectador de forma senzilla i intensa. El seu afan és contar-nos la realitat i com son les coses. Un poeta que escriu els sentiments a les seves fotografies.

Bud Fields i la seva família, Hale County, Alabama (1936)

 

Walker Evans és un dels fotògrafs més influents de la historia de la fotografia, les seves, son fotografies senzilles tecnicament però plenes de sentiments. Un poeta que converteix en ‘bella’ la dura realitat.

La fotografia d’Evans

Evans va fer aquestes fotografies més enllà de complaure l’encàrrec del FSA. Apartat de la propaganda política que el govern esperava, Evans va crear un corrent de ‘realisme’ amb la seva fotografia. Per a mi, la seva gran virtut va ser produir imatges sense cap subjectivitat, sense la ‘mà de l’autor’, demostrant així l’objectivitat i la veracitat del que mostrava. Però crec que ja n’haviem parlat abans que cap fotografia s’escapa de la mà de l’autor, per molt objectiva que vulgui ser.

El talent d’Evans és l’habilitat de que les fotografies parlin per elles mateixes. Fets històrics, no interpretacions.

L’èxit d’Evans va ser que les seves imatges semblaven objectives, sense oblidar que tots els fotògrafs son  subjectius. En el fons cada una de les seves ‘objectives’ fotografies representen les seves ‘interpretacions’ subjectives del món. Una paradoxa interessant.

Evans, era admirador de Flaubert:

…la no aparició de l’autor, la no-subjectivitat. Això és literalment aplicable a la manera que vull fer servir la càmera…’ Aquestes paraules d’Evans expliquen la seva obsessió pel realisme, per la subjectivitat, fugint de tot idealisme o romanticisme a les seves imatges.

Si volen endinsar-vos a un estudi més profund de l’obra d’Evans us recomano aquest article , en anglès, que personalment m’ha obert els ulls a la fotografia i al personatge d’Evans: http://xroads.virginia.edu/~ug97/FSA/welcome.html

.

Us deixo amb un interessant vídeo sobre la seva obra ‘Let Us Now Praise: Walker Evans’

i un altre sobre els seus retrats:

 

 



 

I un recull de les seves publicacions que podem trobar a la tenda ‘Kowasa’:

Sí, és possible que en una primera mirada no entenguem perquè Evans és un dels grans, però cal fer la immersió social i cultural de l’època i esforçar-nos’ per entendre la seva ‘senzillesa’ a la fotografia. Quina paradoxa! La fotografia senzilla,  l’objectiva, aquella que fuig de la intervenció del fotògraf i vol simplement relatar fets és probablement la que ens costa més d’entendre i passa més desapercebuda pels nostres ulls. Però no caiem en el parany, Evans ha estat el mestre dels mestres de l’anomenat ‘estil documentalista’ i és el gran referent per a les noves generacions de fotògrafs. Què m’hagués agradat sentir-lo a una de les seves classes a Yale, no us sembla?

 

Fonts: El fil biogràfic l’he extret del ‘Wikipedia’, però m’he assessorat amb altres informacions:


i alguna font més…

 

Bé amics, que la tornada no sigui traumàtica i que passeu bona setmana. Fins el proper dilluns.

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

 

.

 

tf-1

<<< Els 100 primers ‘Tallers de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements