Islàndia

La nostra arribada a Islàndia va ser espectacular. Feia una setmana havíem sortit de Barcelona, creuat mitja Europa amb la nostra VW Califòrnia fins arribar a  Hamstholm (Dinamarca) per agafar el vaixell, que després de parar dos o tres dies a “Feroe Island”, ens va portar al nostre destí final. No havíem vist el sol des que havíem sortit de casa. Ens despertàrem tot just quan entràvem pel Seydisfjordur, amb un cel blau intens, muntanyes verdes coronades de blanques glaceres, un sol enlluernador i un munt d’ocells voletejant-nos. Mai oblidarem aquella rebuda que ens va fer el país.

Islàndia, illa situada a l’extrem Nord d’Europa, al ben mig de l’Atlàntic, amb 320.000 habitants i 103.000 Km2, amb un 21% de territori habitable, sobre la Serra Submarina Meso-Atlàntica, al límit altament volàtil entre les plaques continentals euro-asiàtica i nord-americana, on els sismes i erupcions són el pa de cada dia.
Recórrer el país és endinsar-te en una natura capaç d’engolir-te amb tota la seva força, accidents geogràfics naturals, potència, feblesa, diversitat i bellesa. El silenci i la pau resten a l’espera per ressorgir en qualsevol moment i amb totes les seves forces, i mentrestant l’energia flueix entre cascades gegantes, fumaroles, cràters, muntanyes esculpides per la pròpia natura, rius de lava volcànica amb catifes de flors multicolors i infinitat d’ocells que troben aquí el lloc ideal per reproduïr-se i alimentar-se durant el breu estiu.

Fotos: Blanca i Jose / Música: Bjork / Cançó: All Is Full of Love

Sol, núvols, boira, pluja, vent, llum i colors intensos; tolls, estanys, cascades, fiords, volcans, guèisers, muntanyes, rius, glaceres, icebergs; penya-segats, deltes, platges de sorra; fred, calor; paisatges àrids, exhuberants; serenitat, soledat; silenci, música, xivarri; grans espais, petits racons.
Navegar en una goleta acompanyat de bal.lenes i dofins, passar-te tota una tarda ensimismat amb els vols poc ortodoxos, però simpàtics, dels frarets o “puffins” per anar a pescar i portar l’aliment a les seves cries. Haver de sortir corrent, a l’haver-nos ficat al ben mig d’un camp de cria d’orenetes àrtiques, que per defensar els seus ous, se’ns va tirar tota la colònia a sobre amenaçant i cridant. Això és Islàndia, una mica de tot, on no hi manca cap ingredient natural.

Resulta extremadament difícil expressar que se sent quan et trobes davant un guèiser, comences a observar la formació d’ una gran bombolla d’aigua, i de cop  esclata i escup fins a uns 100 metres d’alçada. Bocabadat i quasi sense respiració, tornes a esperar la següent erupció. I així una i altra vegada, perquè mai tens prou.
Fa un fred que pela, però només cal acostar-se a les fumaroles i sentir la calor i l’aroma sulfurosa de l’interior de La Terra.

Julius Verne es va inspirar en aquest lloc pel seu Viatge al Centre de la Terra, precisament al Snaefell (1.446 m), volcà cobert per la glacera Snaefellsjökull, al que vam pujar, arribant-nos la neu fins els genolls, salvant les fondes esquerdes, per gaudir des del cel de tota la península de Snaefellsnes i patir a la nit de les agulletes més intenses mai sentides.
Les cascades, totes elles, i repartides al llarg del país són realment impressionants, cadascuna d’elles amb les seves peculiaritats.

Al llarg de les tres setmanes que vam estar vorejant el país vam descobrir un món tan diferent al nostre! Malgrat la gran qüantitat de peix i carn que en tenen, majorment es ven congelada i en grans paquets. Les distàncies són llargues, les comunicaciones escases, i la meteorologia molt extrema, el que faria difícil poder anar a comprar amb molta assiduïtat. Alguns dels llocs hi passen tot l’hivern aïllats.
Els islandesos de caràcter més aviat reservat, són confiats, tranquils, acostumats a l’aïllament al que es troben sotmesos,  i a l’aprofitament dels recursos naturals, d’entre els que cal destacar la utilització de l’energia geotèrmica.
Durant la primavera i l’estiu, quan la llum del sol t’acompanya dia i nit, hi ha una explosió de vida, la gent surt al carrer, gaudeix del seu entorn i les plantes i animals s’afanyen per créixer i reproduir-se.

El P.N. Skaftafell, sota un sobrecollidor teló de cims i glaceres és el parc favorit per fer passejades i excursions extremes. A la seva arribada, encara són presents les restes de la inundació glacial que va tenir lloc al 1996, provocada per l’erupció del volcà.
Bakkagerdi, a l’extrem est del país, i al qual ens va costar dos intents arribar-hi, és una pintoresca aldea fora dels circuïts tradicionals de turistes.
No podríem finalitzar el nostre viatge sense visitar la turística “Blue Lagoon”, una experiència interessant d’endinsar-se a una llacuna d’aigües termals i llots de sílice.

Precisament i coincidint amb l’arribada de la primavera 2010 el volcà Eyjafjallajoekull, latent des de fa 2000 anys, acaba d’entrar en erupció, creant una esquerda d’1 Km de llarg a un camp de gel al sud del país, que ha suposat l’evacuació de molts dels seus habitants.

bij

.

.

.

<<< Veure més articles de viatges…

tf-1

Anuncis