Alfred Eisenstaedt

Avui vull compartir amb vosaltres un altre dels monstres de la fotografia. Famós per la seva fotografia ‘espontània’, el d’avui el podem considerar el pare del ‘fotoperiodisme’ i probablement un dels testimonis més importants dels grans fets de bona part del segle XX.

Molt més interessat en la captura de la imatge que de la pròpia tècnica, el d’avui és un fotògraf per passar-s’hi hores, per repassar bona part de la historia del segle passat i per descobrir imatges inèdites, situacions  úniques que van ser captades per la història. D’ell també podríem dir que ‘alguns fets’  o ‘persones’ existeixen perquè existeix una fotografia que els relata. Amics, fem un tomb per la història i coneixem a: 14. Alfred Eisenstaedt

Neix al 1898 en el si d’una família jueva a Dirschau (Tczew) a la que en aquells moments era Prusia i que avui és Polònia. A diferència de molts altres fotògrafs que hem anat veient, Alfred ja es va afeccionar a la fotografia als 14 anys quan li van regalar la seva primera Eastman Kodak.

Amb la seva família es va traslladar a Berlín quan només tenia 8 anys. Anys més tard, va haver de servir a l’Armada Alemanya durant la Gran Guerra, va ser però ferit al 1918. Als anys 20’s, acabada la guerra i durant el període de la República de Weimar, es va dedicar a fer de venedor de cinturons i botons i justament en aquesta època va començar a treballar pel seu compte pel diari Berliner Tageblatt.

Al 1927 ja havia venut la seva primera fotografia, tot i que no en tenia ni idea de què podia ser això de ser fotògraf professional. Al 1928 va començar a treballar per l’agència ‘Pacific and Atlantic Photos,’ a l’oficina de Berlin, més tard es convertí en Associated Press.

“.. el fotoperiodisme tot just ha començat… Conec ben poc de fotografia, és una aventura..”

Amb aquestes paraules Eisenstaedt iniciava el període que l’havia de convertir en el més famós fotògraf de l’època i poc s’imaginava que estaria tan aprop d’alguns dels personatges que van canviar la història del segle XX.

L’Eisenstaedt fotògraf

Eisenstaedt va produir en aquesta època extraordinàries fotografies de musics, escriptors i ‘celebrities’ en general. Una d’aquestes famoses fotografies va ser presa al 1932 i es tracta de la fotografia del cambrer patinant sobre gel al Grand Hotel (Ice Skating Waiter, Grand Hotel, St. Moritz, 1932). Per estar segur que la fotografia quedava prou nítida va posar una cadira al gel i va demanar que el cambrer patinés al voltant, va esperar el moment, enfocar a la cadira i disparar.

Al 1932 Eisenstaedt produeix una de les seves millors fotografies, es tracta de Joseph Goebbels a la seva visita a la Lliga de Nacions a Ginebra (Dr. Joseph Goebbels at the League of Nations, 1933-Gelatin Silver). Goebbels en va sortir content de la sessió fotogràfica i fins i tot va intimar amb Eisenstaedt però la cosa va canviar radicalment quan Goebbels es va assabentar que Eisenstaedt era jueu. “Aquí està la mirada de l’odi”, afirmà  Eisenstaedt.

Al 1934 poc s’imaginava que podia estar tan aprop de Hitler. Eisenstaedt va aconseguir la famosa fotografia d’Adolf Hitler i Benito Mussolini en una de les trobades a Itàlia.

Justament degut a l’arribada de Hitler al poder al 1935 ha d’emigrar als Estats Units i és ja rebut com el gran mestre de la ‘Fotografia espontània‘. Es va instal·lar a Queens, a Nova York, on de fet viuria la resta de la seva vida. En aquesta etapa americana Eisenstaedt va treballar per la revista ‘Life‘ del 1936 al 1972.

Justament al 1935 és de quan coneixem una de les seves emblemàtiques fotografies de fotoperiodisme, la dels peus d’un soldat a Etiòpia durant la invasió italiana. (Enllaç a Life)

L’etapa americana

Al 1936 produeix una serie extraordinària de ballarines. Ballerinas on Window Sill (1936) és una de les seves més famoses fotografies (dalt). Tota la resta del seu treball està molt lligat a la seva carrera a la revista ‘Life’.

VJ Day in Times Square

VJ Day in Times Square és el nom de probablement la seva més famosa fotografia. ‘VJ’  vol dir ‘victory over Japan’ i el nom de la fotografia fa referència al final de la Segona Guerra mundial i la celebració que al 1945 es fa als carrers de nova York, concretament a Times Square.

El 15 d’Agost de 1945 Eisenstaedt, com la resta d’americans, surt al carrer a celebrar el final de la guerra  ‘…. vaig veure un mariner que corria pel carrer agafant una noia darrera una altra i donant-li un petó… ‘ El va seguir entre la gent i de cop va veure que tornava a apropar-se a una altra noia. Va agafar la seva Leica i sense perdre un instant va disparar en el moment que el mariner ja estava donant-li un petó a la infermera.

Eisenstaedt acabava de fer la més famoses de les fotografies de la celebració del final de la guerra i una de les més vistes al llarg de la història. ‘La gent em diu que quan mori se’m recordarà per aquesta fotografia..’, afirmà el fotògraf.

.

Eisenstaedt dedicava fins i tot les seves vacances per treballar.. Durant més de 50 anys visità ales vacances d’Agost la petita illa de Martha’s Vineyard, entre Nova York i Bòston.

Aquestes estades les va utilitzar per fer experiments fotogràfics, amb diferents objectius i filtres però sempre amb llum natural. Estava meravellat amb els fars que hi havia a l’illa i en podem trobar series complertes a la seva obra. Una visió i un estil diferent del que normalment feia.

.

Life i Eisenstaedt

Però Eisenstaedt, o millor dit les seves fotografies, son popularment conegudes per les portades de la revista ‘Life’. Son més de 90 les portades que la revista va escollir fotografies  de Eisenstaedt.

Dagmar, Sophia Loren, Ernest Hemingway, Bette Davis.. son algunes de les celebritats que podem veure a les portades de dalt. La darrera , abaix a la dreta, òbviament és de només fa uns anys, anunciant la revolució que suposarà la fotografia pel mòbil, però ha estat la fotografia escollida per la portada la que m’ha fet parar-me i escollir-la com una de les portades més celebres. Altres com Marilyn Monroe, JFK, Marlene Dietrich o Albert Einstien també formen part del llegat fotogràfic de Eisenstaedt.

Els darrers anys
Les darreres fotografies de Eisenstaedt van ser les del President Clinton amb la seva Hillary, i la seva filla Chelsea, a l’agost del 1993. En tota la seva carrera publicà nombrosos llibres i va realitzar diverses exposicions, rebent tots els premis que un fotògraf pot desitjar. Amb 81  anys tornà a la seva Alemanya natal per una exposició retrospectiva de les seves fotografies dels anys 30.

Eisenstaedt morí el 24 d’Agost del 1995 al 96 anys d’edat.

.

El fotògraf dels grans

Per què volien tots ser fotografiats per Eisenstaedt? Senzill, els deixava ser ells mateixos, la fotografia era simple, ben il·luminada, sense pràcticament preparació, com si fos una instantània. És com si els fotografiats expressessin la seva veritable serenor quan eren fotografiats per Eisenstaedt. Sense artilugis de fons preparats, ni posicions artificials imposades pel fotògraf. És extraordinària la serie de fotografies de famosos que podeu trobar a les seves galeries.

El geni Eisenstaedt

Totes les biografies apunten a la seva humilitat i gran humanitat. Home petit d’estatura però de cor gran, Eisenstaedt ha desenvolupat un estil que no ha canviat en 60 anys de carrera. Amant de la fotografia simple, amb llum natural i deixant que els seus personatges fossin ells mateixos. Ell mateix deia que era més ‘diplomàtic que fotògraf’.

‘La gent no en pren seriosament perquè vaig sempre molt poc carregar a les sessions i no faig soroll ni provoco cap enrenou’.

El seu lema: ‘Keep it simple‘.

Eisenstaedt no va ser considerat mai un gran estilista visual però si la seva gran capacitat per a comunicar l’essència de la història en una única imatge. L’objectiu del fotògraf, ell mateix afirmà, és buscar i captar  la narració del moment.  És evident que Eisenstaedt ho va aconseguir una i altra vegada a les seves fotografies.

.

Us deixo un un bon vídeo que recopila part de la seva obra: (clicant la imatge anireu directament a la pàgina de youtube ja que l’autor no el permet inserir a cap bloc, ves, tothom te alguna mania). El vídeo és fantàstic, ambientat amb els típics títols sobre fons negre com a les pel·lícules mudes, fa un repàs extens de la seva obra. Dura prop de 10 min però val la pena veure’l fins el final. Una vegada a youtube us recomano el poseu a 480p i/o pantalla completa:

I a les següents galeries podeu trobar bona part de la seva obra:

Les podeu completar amb artnet i AllPosters.


Qui no havia vist mai una fotografia de Eisenstaedt? Però quants el coneixíem? Ja sigui pel seu complexe cognom o pel tipus de persona que era, Eisenstaedt és per a mi un dels més grans fotògrafs de tots el temps, amb una varietat d’estils tan absolutament extraordinària que fa difícil escollir fins i tot 10 de les seves millors fotografies. Un fotògraf tocat amb la mà de Deu, sense artilugis, fugint dels artefactes fotogràfics i darrerament acompanyat exclusivament de la seva Leica, fugint dels estudis i buscant la llum natural, empàtic amb el seu entorn, amb els objectes i els subjectes fotografiats, Eisenstaedt ens demostra que l’esperit del fotògraf queda impregnat en la pròpia fotografia. La fotografia simple, l’espontània, la fotografia humana.

Fonts: El fil biogràfic l’he extret d’on he pogut, els grans trets però de ‘Wikipedia’:


i alguna font més…

Bé amics, no sé vosaltres però jo m’he quedat una mica emocionat al descobrir l’obra d’Eisenstaedt a fons, però esperem recuperar-nos i estar llestos pel fotògraf de la setmana vinent.

Fins el proper dilluns. Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

<<< Els 100 primers ‘Tallers de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Anuncis