Elliott Erwitt

Avui és un dia especial, i ho és perquè coneixerem un fotògraf especial, un fotògraf extraordinari que us ha de sorprendre per la seva forma de percebre la fotografia i pel seu ‘especial’ sentit de l’humor aplicat a la fotografia.

El d’avui és un dels meus fotògrafs preferits, és possible que no sigui un dels grans influenciadors de la fotografia de part del segle passat i dels nostres dies però sí un exemple a seguir per la seva particular visió de la vida. Amics, avui gaudirem plegats d’un dels grans fotògrafs dels nostres dies, amb nosaltres: 15. Elliott Erwitt

Tot i que neix a Paris el 26 de Juliol de 1928, passa bona part de la seva infància a Milà (Itàlia). Fill d’una família jueva d’origen rus, emigren als Estats Units quan Elliot té 10 anys. Elliott Erwitt és un dels més grans fotògrafs de publicitat i fotografia documental i és conegut per les seves fotografies en blanc i negre amb situacions iròniques i absurdes. És a vegades anomenat, en referència a Cartier-Bresson, com el mestre del ‘moment indecisiu‘, també és conegut pel ‘fotògraf dels gossos‘.

Després d’uns mesos a Nova York com a primer destí a Amèrica, la seva família es trasllada definitivament a Los Angeles al 1941. Erwitt, a diferència dels molts grans fotògrafs que accidentalment entren al món de la fotografia, ja s’interessa per la fotografia de ben jove i a l’etapa d’institut, al ‘Hollywood High School’, comença a treballar en el revelat comercial al 1944. Continua estudiant Fotografia i Cinema a ‘Los Angeles City College’ i a la ‘New School for Social Research’, acabant els seus estudis al 1950, als 22 anys d’edat.

Un parell d’anys abans, al 1948, a Nova York coneix a Robert Capa, Edward Steichen i Roy Stryker, probablement els fotògrafs més influents de l’època. Roy Stryker, economista i fotògraf, és un dels impulsors del Departament de Fotografia de la FSA (Farm Security Administration) i convida a Erwitt a treballar en un projecte fotogràfic per la Standard Oil Company. Després de viatjar uns mesos per França i Itàlia, just uns anys després d’acabada a Segona Guerra Mundial, acaba treballant com a fotògraf professional.

Sóc Elliot Erwitt, i ho he estat durant uns quants anys…

De fotògraf de guerra a l’època Magnum

Amb l’esclat de la guerra de Corea Erwitt és destinat a les defenses anti-aèries però finalment no hi ha places disponibles i acaba sent assignat com a fotògraf a una unitat de l’exercit americà situada a França. En aquest període Erwitt aprofità per fer fotografies de la vida als barracons i va resultar ser un revulsiu a la revista Life. Les fotografies de Erwitt mostraven una visió ben diferent de l’exercit, Erwitt mostrava la vida dels soldats. Aquesta visió li va suposar guanyar el segon premi de la revista. Durant la resta de l’estada a França va treballar per nombrosos diaris i revistes i viatjà a Espanya i Holanda per fer els seus propis projectes fotogràfics.

Dos anys després, al 1953, Erwitt és cridat per Robert Capa a formar part del grup de ‘Magnum Photos’, col·lectiu creat per Capa,  George Rodger i David Seymour sota els principis de vetllar pels drets dels fotògrafs després de la publicació del seus treballs, col·lectiu que no ha deixat encara en els nostres dies i ha estat President de l’agència en tres ocasions.

El fotògraf dels gossos

Representant de la ‘anti-fotografia’, Erwitt combina la fotografia poc formal amb la fotografia plena d’ingeni, a vegades una combinació una mica desconcertant. És possible que no se’l conegués pel nom però sí per les celebres (entre cometes) fotografies de gossos, bàsicament recollides en els seus llibres ‘Son of Bitch, 1974’, ‘To The Dogs, 1992’ o ‘Dog Dogs, 1998’, on sovint compara els gossos amb els seus amos. Un exercici ple d’ingeni que dona com a resultat divertides fotografies com les que podem veure més avall, on el seu particular enquadrament i punt de vista és la característica principal de la seva fotografia.

La seva particular visió de la fotografia

‘Crec que els treballs fotogràfics que m’encarreguen son problemes lògics que tenen solucions lògiques…’, afirmà Erwitt. Per ell la ‘tècnica fotogràfica’ és un mite i que es pot resoldre fàcilment llegint els llibres que podem trobar, fins i tot llegint les instruccions que es troben a les caixes dels carrets de pel·lícules…

La fotografia, afirmà, és realment molt senzilla i no té grans secrets. Creia que la única forma de ser un raonablement bon fotògraf era fer i fer fotografies. Ja sigui fotografies comercials o artístiques, res passa si et quedes al sofà de casa…

La seva tècnica però, sigui com sigui i l’hagi après com l’hagi après, és certament apreciable. Cert que el seu instint li ha permès crear extraordinàries fotografies però és evident que cal reconèixer que és un mestre en la tècnica fotogràfica. El propi ‘Cartier-Bresson’ afirmava: ‘Elliott, segons el meu parer, ha aconseguit un miracle’..Parlant de Cartier-Bresson… us sona d’alguna cosa la fotografia de dalt? La interpretació del ‘moment decisiu’ de Cartier-Bresson us la deixo per a vosaltres…

Erwitt tenia el costum de posar títol a les seves fotografies i la de dalt no és una excepció, anomenada ‘Califòrnia’ aquest és una de les seves millors fotografies, tirada a l’inici dels 50’s. Tècnicament és increïble i l’ingeni de la seva composició demostra el tipus de fotògraf que és Erwitt. És probable que li poses el títol de ‘Califòrnia’ en referència a l’estil de vida del 50’s.

.

L’època Erwitt

De tota manera, la seva reputació va en augment bàsicament pels treballs que realitza als 50’s i 60’s, molts d’ells fets a Rússia. En un dels seus primers viatges, al 1959, la seva estada a Moscou per un treball en una fira industria li permet, per coincidència, fotografiar a Richard Nixon i el líder en aquell moment del Partit Comunista, Nikita Khrushchev. ‘Era una situació ridícula’, recorda Erwitt, quan Nixon li deia a Khrushchev que ells ‘eren més rics’ i Khrushchev li contestava que ‘us estem agafant i us sobrepassarem’… aquest semblava ser el nivell del debat polític.. aquest va ser batejat com el ‘debat de cuina‘…

Altres extraordinaris treballs de l’època son les fotografies de celebritats i com a membre de Magnum aconsegueix ser el fotògraf d’un bon nombre de pel·lícules on produeix magnífiques fotografies de Marilyn Monroe, Humphrey Bogart, Grace Kelly, Marlene Dietrich o Vera Miles.

Remarcables son també les seves series fetes a Cuba al 1964, incloent-hi les fotografies de Che Guevara i la serie de fotografies de Jacqueline Kennedy al funeral de JFK.

Tota una vida dedicada a la fotografia

Després de les incursions al cinema als 90’s Erwitt torna a la fotografia. Tota una vida dedicada a la fotografia on el seu estil ha estat constant i no ha canviat en els pràcticament 60 anys dedicats a la fotografia. Encara té ganes de fer més exposicions, d’escriure més llibres… ‘El que vull és continuar fent el mateix‘…

Avui, amb gairebé 80 anys ha publicat més de 20 llibres de fotografia i innumerables exposicions. Avui, Erwitt continua treballant, continua fent fotografies per Magnum i encara accepta encàrrecs publicitaris de moda i fotografia industrial. Erwitt, sempre en aquest segon pla, deixant que l’èxit se l’emportés altres fotògrafs és una llegenda vida. No sé massa a què s’espera per elevar-lo al cim més alt de la fotografia. Sí, ‘jo també vull ser Elliott Erwitt’.

.

L’enginy fotogràfic

Per a molts Erwitt és conegut per les seves divertides fotografies i potser per aquesta manca de coneixement de la seva obra se li ha penjat aquest cartell de ‘fotògraf graciós’. Però res més lluny de la realitat, cert que el seu sentit de l’humor és present en bona part de la seva obra però més fruit de la seva mestria com a observador i de gran mestre de la fotografia, amb un domini extraordinari de la seva tècnica i de les sensacions humanes.

Però definir així a Erwitt seria una fotesa, una lleugeresa que no ens podem permetre.

Erwitt ha estat capaç de produir fotografies compromeses socialment, de denuncia, de gran sensibilitat amb les coses que l’envolten, amb una varietat de registres tan espectacular que fan de Erwitt un dels fotògrafs més complerts de tota la història.

Un extraordinari fotògraf de gossos, amb una visió tan inèdita com divertida, de grans celebritats, Simone de Beauvoir, Nikita Khrushchev, Marilyn Monroe, el Che Guevara o Schwarzenegger entre molts altres, de fotografies espontànies, captant les coses ‘ordinàries’ de la vida simplement amb la seva càmera, donant-nos l’oportunitat de veure la vida d’una manera diferent.

Si d’entre les moltes definicions d’una bona fotografia, la més important fos la de ‘mostrar el món d’una manera diferent’, Erwitt sense cap mena de dubte seria el gran mestre de la fotografia.

.

Us deixo amb un vídeo que val més que tot l’article d’avui. Es tracta de ‘Personal Best by Elliott Erwitt‘. Un extraordinari relat, amb veu en off del mateix Erwitt, que us portarà per bona part de la seva obra i us desvetllarà alguns dels seus secrets com a fotògraf:

(us recomano que cliqueu al símbol de ‘YouTube’ per anar a la pàgina i allí executeu el vídeo posant al desplegable ‘720p’ i clicant a més la icona amb les dues fletxes o el de pantalla complerta a la dreta de tot, és la forma per veure’l com la HD ‘alta definició’)


I a les següents galeries podeu trobar bona part de la seva obra:

I com és ja habitual, els llibres que podeu trobar a Kowasa:



Elliot Erwitt, un personatge ben especial que ha trencat el motllos de la fotografia, els clàssics i els que podríem considerar més revolucionaris amb una visió intel·ligent de la fotografia. Un fotògraf amb càmera i cap. Un extraordinari artista que ens ha regalant al llarg dels 60 anys de professió una visió diferent de les coses, un creador de situacions amb una història. Per a mi, un dels grans mestres de tots els temps.

Fonts: ha estat complexe trobar una biografia més o menys complerta però a partir de diferents articles més o menys he aconseguit escriure l’article d’avui, tot i que tinc la impressió que em deixo mil coses i mil aspectes de la seva obra que per espai o temps no he pogut tractar.


i alguna font més…

Amics, cada setmana descobrim una manera d’entendre la fotografia diferent. Elliott Erwitt us ha hagut de sorprendre per no únicament la seva ‘visió fotogràfica’ sinó per la seva ‘intel·ligència fotogràfica’. Un fotògraf que no em cansaré de descobrir contínuament. Vaig a acabar de veure les seves galeries…

Fins el proper dilluns. Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

<<< Els 100 primers ‘Tallers de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Anuncis