El Lied (13)

RÜCKERT LIEDER (1901-02)
Ich bin der Welt abhanden gekommen

El gènere liderístic és un dels més fascinants i potser un dels que pot aportar a l’oient més plaer, per la unió entre la música i la poesia, dos arts que es veuen potenciades mútuament per constituir una nova identitat que les supera a ambdues. Cal entendre la lletra de la poesia per abraçar el sentit absolut del lied i potser un coneixement mínim de l’autor i la seva època, per poder-hi entrar de ple, després, la plenitud que ens aporta el lied és tan magnífica, que poques coses ens poden arribar a penetrar amb tanta intensitat.
Avui parlarem d’un lied de Mahler, un dels compositors més importants del postromanticisme.
Mahler, que va viure entre el 1860 i el 1911, va tenir una personalitat molt conflictiva mental i psíquicament, ell va dipositar en les seves obres tot un munt de conflictes interns i emocionals: por, temor i angoixa que són l’objecte principal d’unes cançons, que tot i el seu complex contingut ens sorprenen una i altra vegada per la seva absoluta bellesa.

Els Rückert lieder són cinc cançons compostes entre el 1901 i el 1902 basades en poemes de Friedrich Rückert.

  • Blicke mir nicht in die Lieder – No em miris en les meves cançons
  • Ich atmet’ einen linden Duft – Vaig respirar l’olor d’un til·ler
  • Ich bin der Welt abhanden gekommen – M’he perdut per al món
  • Um Mitternacht – A mitjanit
  • Liebst du um Schönheit – Si estimes per la bellesa

En un principi, es van publicar (1905), amb el nom de “Sieben Lieder aus letzter  Zeit” (Set cançons per als últims dies),  però els dos lieder restants van ser incorporats més tard al cicle Des Knaben Wunderhorn, quedant finalment en el cicle cinc cançons.

Dels cinc lieder que componen el cicle, avui em quedaré amb “Ich bin der Welt abhanden gekommen”(M’he perdut per al món), lied d’una especial sensibilitat i emoció, escrit el mes d’agost de 1901.
La lletra és impressionant, és el sentir com en el teu interior estàs tan lluny del món i de tot el que significa que ja has mort per ell i et tanques en tu en el teu propi univers. És un tant depressiu, però a la vegada d’una introspecció tan profunda i meravellosa que et deixa sense alè.
De tota manera sembla ser que Mahler no el va escriure amb aquesta intenció,  sembla que Mahler estava retirat en un refugi d’estiueig, de vacances, i el lied parla de la pau espiritual transitòria que podem trobar en un lloc apartat del món en el descans vacacional, per tant si seguim l’estat en que Mahler va escriure aquest lied no hauríem de fer una lectura pessimista si no que hauríem d’entendre el poema com una reflexió de la pau espiritual que podem sentir en l’aïllament a un lloc apartat i idíl·lic. De tota manera crec que la versió que els intèrprets acostumen a fer és més la pessimista i introspectiva que no pas l’altra, és potser més catàrtica, profunda i agraïda de fer.

Lletra:

Us proposo vàries versions, totes elles, crec que formidables però a la vegada molt diferents:

Jessye Norman – Zubin Metha

Aquesta vegada si, deixeu-me gaudir de la Norman. La seva capacitat d’embriagar i de captar l’emoció en ple d’un públic quasi de manera sobrenatural és absolutament real, jo ho he viscut personalment, amb un públic del tot fred, i he sentit de manera visceral com tota la gent en ple respirava a la vegada junt amb ella amb el cor encongit i quasi parat de tensió i emoció. Aquí, en el vídeo també s’intueix aquest clima. Potser hi haurà moments més encertats i d’altres no tant en la interpretació, però aconseguir transportar a la gent en el clima que ella viu en la cançó, fer que la gent percebi l’essència del lied, sense deixar escapar l’atenció de ningú com si fos quasi sobrenatural, aquesta dona té un poder brutal, com si l’art la transformes en una mèdium entre l’art i nosaltres.

Fischer Dieskau – Karl Böhm

Aquesta interpretació és absolutament diferent a l’anterior. Aquí l’emoció és pur romanticisme vienès, resignació i desolació a una vida i a una sort. Cantat de manera profunda, interior i serena. Pur lied alemany: emoció paralitzada per la foscor i la acceptació. Absolutament meravellós. Potser és de totes, per mi, la versió més fidedigna amb l’autor.

Christa Ludwig

La versió amb la que jo vaig descobrir els Rückert Lieder i amb la que vaig començar a entendre el món del lied.
Fantàstica versió, propera a la de Dieskau, però amb una sensibilitat més apassionada, no tan plana i potser amb una part no tant resignada ni tan obscura i si amb un punt de llum i d’esperança.

Anne Sofie von Otter

No volia deixar de posar aquesta versió tan meravellosa d’ Anne Sofie von Otter, cantada tan al límit. Aquí es barreja desolació amb reveldia, emoció continguda amb descontrol i finalment pau serena. Fantàstic.
Hi ha un altre lied abans “Ich atmet’ einen linden Duft” també dels Rückert lieder,  no l’he trobat sol, però crec que val la pena escoltar els dos.


.

<<< Veure tota la serie ‘El Lied’

.

tf-1

Anuncis