Pertot arreu hi ha una cosa

La poesia és un llenguatge que utilitza les paraules com a signes per apuntar quelcom que hi ha darrera. Els bons poemes són vehicles, són mitjans que ens transporten més enllà de la lògica. Fletxes llançades directament al cor o a una part de nosaltres. A un trosset del qual no som sobirans. Tenen el valor de tocar àmbits que desconeixem.  El seu efecte és immediat, però sovint no sabem per què. Donen llum sobre allò que és indefinible: sobre l’inefable. Aquesta qualitat és pròpia de l’art.

Entre els poemes especials, hi ha alguns que ens  parlen d’allò que és arreu però no té nom.

D’una cosa sense adjectius per definir-la. Aquest versos no donen substantius per anomenar-la, però ens en deixen els senyals…
Com aquest poema de Marius Sampere i Passarell

Pots escoltar la música mentre llegeixes…

 

Pintura: Montseny, d’Antoni Tàpies. Any 1986.


<<< Veure tota la categoria ‘poesia’


tf-1

Advertisements