Disc de la setmana: Blaze Foley “Live at the Austin Outhouse”

Tornem una setmana més per parlar d’un music marginal, tant marginal que els seus discs van ser confiscats pel FBI i no s’han pogut escoltar fins varies dècades després, gràcies a la empenta dels seus amic avui podem escoltar les seves gravacions originals. Folk, country, Blaze Foley (1949 – 1989) es belluga en aquesta fina línia que separa aquests dos estils.

Compositor auto destructiu, creador de lletres que amb la seva veu eren perfectes per caus de mala mort. Insolent, descarat, hilarant, de personalitat caritativa i sempre cegat per la beguda, amb un estrany sentit de la amistat i la justícia social, fins i tot va morir als 40 anys d’un tret per defensar un vell al que volien robar.

He retornat, després molt temps, a escoltar la seva música, la notícia de l’edició de una caixa de tres CD’s i un DVD, una antologia impulsada pels seus amics ens retorna les seves cançons amb col·laboracions inestimables com les de Lucinda Williams i Twones Van Zandt “Borderdreams. ‘If I Could Only Fly: A Blaze Foley Tribute”.

Artista

Blaze Foley

Àlbum Live at the Austin Outhouse
Cançó que escoltes If i could only fly

Però el disc recomanat, és un concert en directe que no va sortir a la llum fins l’any 1999,“Live at the Austin Outhouse”. Em continua  agradant la seva veu fosca reflex d’una vida miserable. Olor a country, paisatges del mig oest, guitarres què és lamenten, contrabaix que passa de puntetes sense voler molestar, i la veu ferma i fràgil, arriscada e implorant, sempre vital, treballant veritat damunt melodies.

Em sembla un geni i a la vegada un encisador perdedor, digne d’un reconeixement que com quasi sempre en aquest casos arriba tard. De regal m’agradaria que escolteu la cançó que li va dedicar Lucinda Williams “Druken Angel” (perquè vas deixar que les coses arribessin tant lluny,angel borratxo).

Sun came up it was another day
And the sun went down you were blown away
Why’d you let go of your guitar
Why’d you ever let it go that far
Drunken Angel
Could’ve held on to that long smooth neck
Let your hand remember every fret
Fingers touching each shiny string
But you let go of everything
Drunken Angel
Drunken Angel You’re on the other side
Drunken Angel You’re on the other side
Followers would cling to you
Hang around just to meet you
Some threw roses at your feet
And watch you pass out on the street
Drunken Angel
Feed you and pay off all your debts
Kiss your brow taste your sweat
Write about your soul your guts
Criticize you and wish you luck
Drunken Angel
Drunken Angel You’re on the other side
Drunken Angel You’re on the other

Some kind of savior singing the blues
A derelict in your duct tape shoes
Your orphan clothes and your long dark hair

Looking like you didn’t care

Druken Angel
Blood spilled out from the hole in your heart
Over the strings of your guitar
The worn down places in the wood
That once made you feel so good
Druken Angel
Drunken Angel You’re on the other side
Drunken Angel You’re on the other side
Sun came up it was another day
And the sun went down you were blown away
Why’d you let go of your guitar
Why’d you ever let it go that far
Drunken Angel Drunken Angel.

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles peu2
Anuncis