Robert Mapplethorpe

Amb el fotògraf d’avui la polèmica està servida, considerat un dels més grans fotògrafs dels darrers anys, el d’avui provoca reaccions ben contraposades, geni per alguns i repulsiu per altres. El contingut sexual de les seves fotografies és considerat per alguns observadors com pornografia o obscenitat, el que ha generat més d’una controvèrsia en els darrers anys.

Potser per això l’he escollit, perquè dependrà de cada un de nosaltres la interpretació que fem del seu treball. Apart però de les reaccions que provoquen alguns dels continguts de la seva fotografia, no podem deixar passar l’obra d’aquest mestre de la fotografia, de la composició i la il·luminació. Avui amb nosaltres: 18. Robert Mapplethorpe

Neix a Queens, Nova York, al 1946, en un barri conservador. El tercer de sis germans, Robert va ser educat en el catolicisme més tradicional pels seus pares, Harry i Joan. Als 16 anys entrà al Pratt Institute, a Brooklyn, Nova York, on començà els estudis d’arts visuals. Va ser aquí on va coincidir amb la cantant Patti Smith, amb la que van mantenir una gran amistat i posteriorment van arribar a viure junts. ‘No vam estar mai gelosos del treball de l’altre, ens vam inspirar mútuament‘.

Al 1970, després de finalitzar els estudis al Pratt Institute, Mapplethorpe començà a treballar en una serie de collages inspirats en bona part pel ‘pop art’ de Andy Warhol. Als primers anys de la dècada dels 70’s l’amistat amb el director del Metropolitan Museum of Art, John McKendry, li va permetre introduir-se als cercles de l’elit social novaiorquesa i amb la Polaroid que el mateix John McKendry li va regalar, comença una serie de autoretrats i retrats de Patti Smith o Candy Darling, de la Andy Warhol Factory.

El control dels mitjans visuals i tota la seva imagineria homoeròtica l’ha portat sa ser considerat un dels fotògrafs més coneguts del segle XX. Buscant contínuament la perfecció, Mapplethorpe és un mestre de la simetria i de la il·luminació.

‘El meu treball tracta de l’ordre… Sóc un perfeccionista,,,’

Els 70’s

Als 25 anys, Mapplethorpe va conèixer a Sam Wagstaff, un executiu de la industria publicitaria i antic director de museu.  Wagstaff va començà a recollir bona part de la seva obra i finançà el treball de Mappelthorpe produïa en el seu estudi. Wagstaff influí en bona part de l’obra de Mappelthorpe, fent que es prengués la fotografia més seriosament. Sembla que els dos van ser amants i la seva amistat va continuar després d’haver-se separat.  Al 1976 Mapplethorpe aconseguí la seva primera exposició en exclusiva, anomenada ‘Polaroids‘ al New York City’s Light Gallery. A l’exposició s’hi podien veure fotografies de flors, autoretrats, nus i retrats d’amics seus.

Però va ser al 1977 quan la Polaroid se li quedava ja curta i va adquirir una Hasselblad de format mig. De fet amb aquesta segona càmera va començar a treballar les tècniques més elementals d’apertura de diafragma i velocitat i els resultats van ser extraordinaris, com es van poder veure a les col·leccions ‘Flowers‘, ‘Portraits‘ o ‘Erotic Pictures‘. Amb aquests treballs Mapplethorpe va començar a tenir reputació a nivell mundial, especialment l’atreviment amb la col·lecció ‘Erotic Pictures‘.

Bona part dels fotografiats eren amics personals de Mapplethorpe, donant a les fotografies la confiança i intimitat que buscava. Les seves col·leccions, anomenades ‘S&M’, sex and magic, van ser catalogades per molts crítics com obres que sobrepassaven les ‘normes de comportament acceptades’. Mapplethorpe no buscava més que la bellesa i dignitat dels fotografiats i com ell mateix afirmava ‘ Busco coses que mai s’han vist abans…‘.

Hem de reconèixer que algunes de les seves fotografies d’aquesta època son impactants, per alguns ‘pura pornografia’, però d’un domini de la tècnica exquisit.

Bellesa o pornografia?

La seva obra però encara continua provocant controvèrsia i tot tipus de crítiques. Amb el recolzament del senador republicà per Lousiana, Jesse Helms, els fonamentalistes republicans van llançar una agressiva campanya contra Mappelthorpe i altres artistes per ‘indecents’. Al 1990 el Congrés dels Estats Units restringí les ajudes al que anomenaven ‘art obscè’ i fins i tot el Director del Contemporary Arts Center a Cincinnati, Ohio, va ser arrestat per ‘obscenitat’ per exhibí treballs de Mapplethorpe.

Tot plegat la reputació de Mapplethorpe no només es ressentí sinó que avui és considerat un dels fotògrafs més importants del segle XX, amb col·leccions permanents al Boston Museum of Fine Arts, el Centre Georges Pompidou a Paris, el Stedelijk Museum a Amsterdam, i al London’s Victoria and Albert Museum.

És cert però que entre la seva obra té fotografies que poden ferir la sensibilitat de l’observador. Si en voleu veure alguns exemples podeu clicar als links següents: Robert Mapplethorpe – Marty and Veronica – 1982, Man in Polyester suite, 1980, Autoretrat, Patrice, 1977, entre altres….

.

Els 80’s

A la dècada dels 8o’s Mapplethorpe refina l’estètica, amb fotografies de nus d’aspecte escultural, tant d’homes com de dones, però també extraordinàries fotografies de flors i retrats d’amics i celebritats amb l’èmfasi amb la bellesa clàssica. Als 80’s Wagstaff  continuà finançant-li el loft que mantenia com a ‘cambra fosca’. Mapplethorpe continuà desafiant a la crítica i als conceptes clàssics de la fotografia amb la introducció de noves tècniques i diferents formats, des de polaroids, fotogravats i diferents impressions en paper i lli, utilitzant les tècniques de revelat al platí. Les fotografies de Mapplethorpe no només son espectaculars pel seu contingut sinó en el ‘nivell físic’, concepte que desenvolupa Stephen Shore en el seu ja comentat llibre ‘Lección de fotografia‘.

En aquesta dècada el treball de Mapplethorpe és més formal, emfatitzant molt més el concepte clàssic de ‘bellesa’, amb impressions sobre diferents tipus de papers i teixits. Al finals dels 80’s comença a experimentar el color, especialment a les seves fotografies de bodegons i flors. Al 1988 el New York’s Whitney Museum exhibí la més gran retrospectiva de tot el treball de Mapplethorpe. Només un any després encara aconseguí una exposició a Philadelfia amb més treballs i començà a ser altament cotitzat, amb peces fins els 200.000 dòlars. Estava al cim de la seva carrera.

Les flors de Mapplethorpe no son simples fotografies de flors. Mapplethorpe les tracta com si fossin els seus models, úniques o en parella, les flors de Mapplethorpe estan més carregades de sexualitat que els seus nus. Només cal tornar-les a observar per entendre el que volia representar, la sexualitat masculina i femenina, les formes fàl·liques, les corbes femenines, fins i tot els colors sobre fons grisos son tan vibrants que forcen a reconèixer a l’observador la primitiva sexualitat de l’escena.

Va ser al 1986 quan se li va diagnosticar la SIDA. Wagstaff morí de la mateixa malaltia un any després i va deixar tota la seva fortuna, uns 7 milions de dòlars, a Mapplethorpe. Amb aquests diners establí la fundació que porta el seu nom i dedica els beneficis a la lluita contra la SIDA, amb donacions pels centres d’investigació. La SIDA va acabar amb Mapplethorpe només uns mesos després, al 1989, a Boston.

.

L’extraordinària visió de Mapplethorpe

Amb independència de les obsessions de Mappelthorpe pels treballs d’alt contingut sexual, s’ha de reconèixer que Mapplethorpe ha desafiat la definició tradicional de la fotografia amb nous motius, tècniques i formats. Mapplethorpe ha demostrat tenir una visió fotogràfica extraordinària i un domini de la tècnica que fan de les seves fotografies veritables obres d’art.

Mapplethorpe no va darrere de l’instant decisiu, ni és un voyeur ni un predador dels seus subjectes. Mapplethorpe crea les situacions, intima amb el subjecte i capta de manera única la lluminositat i la textura de l’escena. És un cercador de les ‘formes i textures’, de l’essència de la cosa.

Patti Smith

No fa pas massa la llegenda de rock, de la qual puc dir que en sóc ben fan, Patti Smith viatjava a les seves gires acompanyada de les cendres de Robert Mapplethorpe, mort al 1989.

Patti i Robert es van conèixer quan estudiaven, en plena ebullició del moviment del Maig del 68 i a la dècada dels 70 van formar parella i viure junts.

Per Mapplethorpe els subjectes preferits eren ell mateix i la Patti Smith. Els seus retrats son impressionats i capturen  la seva solitud i independència, la seva sensualitat i  la part salvatge de la cantant i poeta.

.

Us recomano efusivament el vídeo següent. Podreu veure bona part de l’obra de Mapplethorpe i la tremenda capacitat per fotografiar qualsevol cosa, sempre amb un estil propi, exquisit diria d’ombres i il·luminacions.

El podeu posar a 480 p i a pantalla complerta, la resolució és prou bona.


I a les següents galeries podeu trobar més detalls de la seva obra, només cal que clique a cada un dels webs següents:


A la tenda Kowasa i als eu web online podeu trobar un bon nombre de publicacions:



Robert Mapplethorpe. Cal veure la seva obra per entendre el patró darrera d’aquest artista. Perfeccionista i exigent amb ell mateix Mapplethorpe ens revela l’essència de les coses i ens transporta a un món desconegut de formes i textures de gran bellesa. Polèmic pel seu concepte de bellesa, Mapplethorpe és un dels més grans fotògrafs de la recent història, un creador de situacions, d’instants inèdits que convulsionen a l’espectador. Un artista que va directament al nostre cervell i és aquí on els prejudicis i la interpretació que en fem del que estem veiem determina el valor de l’obra.


Fonts: Hi ha relatives poques biografies i com sempre unes copiades de les altres. Bàsicament he fet servir les següents fonts:

http://www.masters-of-photography.com/M/mapplethorpe/mapplethorpe.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Robert_Mapplethorpe

http://tech.mit.edu/V110/N31/mapple.31a.html

http://www.brain-juice.com/cgi-bin/show_bio.cgi?p_id=171

http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/anal_ingl.php

i alguna font més…

Fins el proper dilluns. Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Anuncis