Steve McCurry

Bon dia amics! Avui omplirem els nostres ulls de color amb l’obra de l’autor que us presento. Considerat com un dels més exquisits fotògrafs dels nostres dies, el d’avui res té a veure amb la fotografia de Mapplethorpe i potser aquest gir copernicà ens servirà per entendre la grandesa de la fotografia, les mil cares, formes i missatges que ens pot presentar.

El d’avui és possiblement el fotògraf amb la peça fotogràfica més reconeguda dels nostres dies, un gran artista i mestre de la fotografia documentalista i el reportatge. Preparats?: 19. Steve McCurry

Neix el 24 de Febrer de 1950 a Philadelphia i és conegut universalment per la seva fotografia ‘La noia afgana’ que originalment aparegué a la revista National Geographic. Es gradua ‘cum laude’ al College of Arts and Architecture a la Universitat de l’estat de Pennsylvania. Després de treballar per un diari durant 2 anys ho deixa tot per viatjar a la Índia com a fotògraf ‘freelance’. És a la Índia on McCurry aprèn a observar i esperar…

Si et prens el teu temps, la gent oblida que portes càmera i l’ànima de la persona apareix…

Em vull aturar un moment en aquesta frase perquè és justament el que no fem normalment… La fotografia és una actitud, sí, una forma d’observar i saber captar el que volem i les nostres presses diàries ens les emportem també quan anem de viatge i molt sovint disparem ràpidament, neguitosos per captar ‘l’instant’, quant el que hem de captar no és un instant sinó un fragment de la vida. Saber observar, saber esperar, fins que sentim una sensació especial de ‘aquest és el moment’, i l’anima del personatge quedarà gravat per sempre.

La seva carrera va tenir l’impuls definitiu quan mig disfressat a l’Afganistan post soviètic controlat pels rebels va captar les imatges més impactants que es coneixen del conflicte en aquell país. Les seves fotografies van donar la volta al món i ma ser mereixedor de la Medalla D’Or Robert Capa al millor reportatge. Té a les seves vitrines tota mena de premis, incloent-hi el Magazine Photographer of the Year, premi concedit per l’Associació Internacional de la Premsa. És membre de l’Agència Magnum des de 1986.

Fotògraf de guerres i conflictes

McCurry ha cobert bona part dels darrers conflictes mundials i guerres civils, des de la guerra Iran-Irak, la desintegració de l’antiga Iugoslàvia, Beirut, Cambotja, les Filipines, la guerra del Golf i el ja comentat conflicte a l’Afganistan. Interessat en les conseqüències de la guerra sobre la població, McCurry no és tant un reporter de camp sinó un captador d’expressions  humanes que parlen per elles mateixes. No ha de contar cap història, aquesta la crea el propi observador a partir del que està veient.

A sobre d’aquestes línies podem veure uns exemples de dos dels seus millors portfolis o col·leccions, les tres primeres de la col·lecció de la ‘Índia’ i les tres de sota de la d’Afganistan. Col·leccions extraordinàries per la seva bellesa visual tot i la crueltat d’alguna de les imatges. Tècnicament impecables, la seva observació és un plaer per la vista i un reconeixement a la ‘perfecció’ amb la que domina la fotografia. Podeu veure clicant als enllaços les col·leccions de la ‘India i d’Afganistan‘ de la pàgina web del fotògraf.

The Afghan Girl, 1984

Sharbat Gula és una dona afgana de l’ètnia pashtún que es va veure obligada a fugir de l’Afganistan cap el Pakistan a un camp de refugiats on va ser fotografiada per Steve McCurry, treballant pel National Geographic. La imatge va donar la volta al món quan va ser publicada a la portada de la revista al Juny del 1985.

Sharbat va ser fotografiada quan tenia 12 anys, al 1984. Va ser al campament de refugiats de Nasir Bagh, al Pakistán, durant els conflictes a l’Afganistan contra la invasió soviètica. El seu expressiu rostre amb aquests impressionants ulls verds va fer d’aquesta una de les més conegudes fotografies de tota l’historia, en part per ser portada de la revista del National Geographic.

En aquell moment el rostre era anònim i no es coneixia la identitat de la noia. McCurry la va buscar per més de 17 anys fins que al gener del 2002 va trobar a una dona ja de 30 anys que va resultar ser aquella noia de la fotografia. Sharbat Gula viu ara en una remota aldea a l’Afganistan, dona tradicional pashtún, està casada i és mare de tres fills. Havia tornat a l’Afganistan al 1992 i ni tan sols sabia que el seu rostre s’havia fet mundialment famós i s’havia convertit en una mena de símbol d’aquell conflicte bèl·lic. Es veu que fins i tot hi ha intervenir el FBI usant la seva tecnologia d’identitat facial per confirmar que efectivament aquesta dona és aquella noia de la fotografia. (Font: http://periodismo-um.blogspot.com/2008/03/fotos-que-hicieron-historia-6.html)

.

Fotògraf de la realitat humana

Els treballs de McCurry han aparegut a bona part de les més reconegudes revistes de tot el món però especialment al National Geographic i recentment ha publicat articles de nou sobre l’Afganistan, el Budisme, Tibet, Iraq, Iemen. Ell mateix es descriu no com un fotògraf de guerra sinó de la ‘realitat humana’, captant el que més l’impressiona d’un paisatge o d’un rostre. McCurry ha hagut d’exposar la seva vida molt sovint per poder captar aquesta realitat que buscava, arrestat i encadenat al Pakistan, gairebé ofegat a Eslovènia i la Índia i fins i tot un intent d’assassinat en aquest darrer país.

El portfoli que us presento a dalt és d’una bellesa indescriptible. Es tracta de lla col·lecció de paisatges que recull bona part dels seus viatges. És simplement fantàstic i us recomano que hi passeu una estona admirant-los. Els podreu trobar al web de McCurry a la secció de ‘Landscapes‘.

‘Bona part de les meves fotografies estan basades en la gent. Observo i espero el moment encara no vist, l’ànima de la persona. Tracto d’imaginar-me com és la persona que fotografio, el seu entorn.. la seva condició humana’. Steve McCurry. La seva col·lecció de retrats de la seva pàgina web és tota una meravella. La de sota és una fotografia que m’ha impactat especialment, no he pogut trobar on està feta tot i que algunes fonts apunten a que pot ser Colòmbia. Amb aquest tipus de fotografies tinc a vegades la sensació de poder estar manipulat. Desconec quina ‘intervenció’ ha tingut el fotògraf en aquesta escena. L’ha disposat així per fer la fotografia? No ho vull ni pensar…


“En el retrat espero el moment en que la persona està desprevinguda, quan aflora a la seva cara l’essència de la seva ànima i les seves experiències… Si trobo a la persona o el tema oportú, a vegades hi torno una, dues o les vegades que faci falta, sempre esperant l’instant just. A diferència de l’escriptor, una vegada he fet les maletes ja no tinc una nova oportunitat de canviar l’obra. O tinc la fotografia o no..”

McCurry ha publicat un bon nombre de llibres, In de Shadows of Mountains (2007), Looking East (2006), Steve McCurry (2005), The Path to Buda: A Tibetan Pilgrimage (2003), Sanctuary (2002), South Southeast (2000), Portraits (1999)..

.

En el lloc i moment correcte

Un dels seus més impressionats treballs va ser el realitzat el 11S als voltants de les torres bessones.

Ell mateix afirmà:’ Pots sentir l’horror, i immediatament, instintivament, entens que les nostres vides mai tornaran a ser les mateixes…’

El McCurry fotògraf

Vull ser una mica crític amb McCurry i aquest tipus de fotografia. És cert que és d’una bellesa extraordinària i que tècnicament la seva realització i processat és impecable però és per a mi, i estic generalitzant, una fotografia  a vegades muda, sense llenguatge, que molt sovint només m’expressa bellesa visual però que no hi ha ‘intenció’ per part del fotògraf. A vegades tinc la impressió, observant algunes fotografies, que el fotògraf fa de simple intermediari entre la realitat i jo. I potser ací em sorgeixen alguns dubtes…

La fotografia de McCurry obre el conegut debat de la ‘mà del fotògraf’. Aquella mà amagada per la convicció de l’observador de que el que està veient és la realitat captada per la càmera, però realment és així? Jugant amb aquesta convicció és quan més intervenció pot fer el fotògraf amb la seguretat de que la seva mà mai serà vista. Per a mi, una fotografia excessivament preparada, el qual no treu el valor del fotògraf ni la seva obra però em deixa un pèl insegur sobre el que estic veient.

Prefereixo en aquest cas quedar-me únicament amb la bellesa visual o l’impactant de la fotografia sense crear-me històries ni fer interpretacions.

.

Jo crec que a partir d’aquest punt teniu la part més interessant de l’article, fins ara ha estat quatre reculls d’aquí i allà però ara teniu l’oportunitat d’explorar extensament la seva obra, primer amb un parell de vídeos que he trobat a internet i que ens permetran viatjar per la seva obra, després un bon nombre de pàgines web amb bona part de les seves col·leccions.

I a les següents galeries podeu trobar més detalls de la seva obra, només cal que cliqueu a cada un dels webs següents, especialment us recomano la primera, que és la seva web oficial, on podeu navegat per les diferents col·leccions, només és de clicar l’apartat ‘GALLERIES‘:


A la tenda Kowasa i al seu web podeu trobar un bon nombre de publicacions:



Steve McCurry. Ha estat un dels primers fotògrafs de la sèrie on ha utilitzat el color com a recurs per a fotografiar la realitat. D’impressionats obres, la seva fotografia no passa desapercebuda i la varietat de llocs, cares, cultures i situacions diferents fa d’aquest un dels més prolífics fotògrafs dels nostres dies. D’estil documentalista, McCurry és un dels més importants fotògrafs contemporanis i un dels més importants representants de la fotografia documentalista.


Fonts: Totes les biografies trobades a la xarxa son de fet la ‘mateixa’ que es repeteix i repeteix… He preferit basar-me amb la pròpia web de l’autor i afegir.hi algunes informacions:

http://www.stevemccurry.com/main.php

http://en.wikipedia.org/wiki/Steve_McCurry

http://www.sudest57.com/en/steve_mccurry.html

http://aprendefotografiadesdecero.blogspot.com/2010/04/steve-mccurry-fotografo.html

http://www.caborian.com/20041109/steve-mccurry/

i alguna font més…

Bé amics, espero que us hagi agradat el fotògraf d’avui… però hem de tornar als clàssics… Això ja serà la setmana vinent.

Bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Anuncis