Alexander Rodchenko

La setmana passada ja s’alçaven veus demanant altres fotògrafs que no fossin ni europeus ni americans… i el cert que el fotògraf que ja tenia programat m’ha vingut perfecte per presentar una manera diferent d’entendre la fotografia.

El fotògraf d’avui és molt especial. Ho és per l’època i el lloc on va viure, pel seu concepte de la fotografia i sobretot pels objectius perseguits. Avui us presento un dels fotògrafs  més importants del segle XX i el més reconegut fotògraf rus, pare del constructivisme i un dels més grans revolucionaris de la fotografia moderna, tot i estar parlant d’un fotògraf dels anys 20. Avui, haurem de lliurar-nos dels encara conceptes pictòrics de bellesa que tenim per poder entendre l’obra de: 21. Alexander Rodchenko

(Александр Михайлович Родченкo) Neix a Sant Petersburg al 1891. Pintor, dissenyador, cineasta i fotògraf, Rodchenko va ser doblement un revolucionari traslladant els ideals de la revolució russa a la fotografia. Un innovador i creador de nous principis de la fotografia i especialment de nous punts de vista per observar la realitat. Malgrat l’aportació al món de la fotografia de les formes geomètriques, els enquadraments i punts de vista  la seva fotografia no pot amagar la tendenciositat del seu missatge.

Per poder educar a l’home en els nous ideals, els objectes quotidians i familiars han de ser mostrats des de perspectives diferents i en situacions diferents. Els objectes han de ser descrits des de diferents angles per poder adquirir una impressió completa de l’objecte’.

Una extraordinària frase que explica el moviment cultural soviètic en els primers anys. Calia canviar la forma de pensar de la gent per entendre els objectius de la revolució russa.

Rodchenko va ser una avançat al seu temps, una manera d’entendre al fotografia que més tard hauria influït en mestres com Man Ray, Cartier-Bresson o el propi Edward Weston. La seva és una fotografia moderna, avui totalment acceptada, que trenca amb el pictoralisme d’una forma abrupta, radical com els temps que estava vivint. És probable que avui no ens impacti, que fins i tot podem trobar assequible el seu treball però simplement pensem que estem parlant dels anys 20, posteriors a la revolució dels bolxevics.

Va ser el primer en retirar la càmera del punt de vista clàssic dels ulls o el melic. La seva no és una finestra clàssica a la realitat, la seva és una visió molt especial de la realitat quotidiana presentada des d’una perspectiva diferent. Amb presencia de línies i formes geomètriques, amb plans picats i contrapicats.

Els primers anys

Entre el 1920 i el 1914 Rodchenko va estudiar a l’Escola d’Art de Kagan. Al finalitzar va anar a viure a Moscou on va continuar els estudis d’art. Allí va conèixer a dos dels personatges més influents de la seva obra, el pintor Kasimir Malevich, creador del Suprematisme, un moviment artístic enfocat a les formes geomètriques bàsiques i Vladimir Tatlin,  pintor i escultor rus i fundador del Constructivisme. Durant aquests anys Rodchenko va ser considerat un dels màxims exponents del moviment avantguardista soviètic (avant-garde). Va treballar de pintor, escultor i artista gràfic, dissenyant pòsters per pel·lícules, factories soviètiques, i de moviments governamentals de l’aparell soviètic. Al 1921 la seva obra ‘Colors Purs: Vermell, Groc i Blau‘  és considerada avui com tota una obra d’art (personalment em costa apreciar-la).

Al 1922 va començar a produir ‘fotomuntatges’ en forma de pòsters o dissenys per a llibres. Especialment interessants son les il·lustracions fetes per la poesia ‘Pro Eto‘ del poeta Vladimir Mayakovski. En aquestes imatges Rodchenko intenta expressar amb imatges visuals els versos de Mayakovski, i és en aquests treballs on connecta els seus fotomuntatges amb el constructivisme. Normalment utilitza fotografies fetes per altres i és un parell d’anys després quan decideix fer ell mateix les fotografies, ja que li permet trobar més fàcilment les imatges que necessita. Així Rodchenko entrarà en el món de la fotografia.

El Constructivisme Rus

El Constructivisme Rus és la tendència artística que es difon a la nova URSS com a resposta a la revolució i per consolidar-la. Nombrosos artistes s’adscriuen al moviment, en pintura, escultura i en fotografia especialment com a resposta a la burgesa forma del pictoralisme.  Tots ells entenen el moviment d’una mateixa manera, com avantguardista, però les manifestacions son diverses, per bé que totes elles tenen com a rerefons la proclamació de les virtuts del nou estat obrer. El seu fundador va ser Vladimir Tatlin i Rodchenko va ser l’impulsor del Constructivisme a la fotografia.

Eisenstein i Rodchenko

El Acorazado Potemkin és una excel·lent pel·lícula muda dirigida al 1925 pel cineasta rus Sergéi Eisenstein. És considerada una de les més grans pel·lícules de la història del cinema. ‘El Acorazado Potemkin‘ suposa una nova aportació del llenguatge visual a la narració cinematogràfica. Eisenstein introdueix nous punts de vista amb inclinacions de la càmera que dona una extraordinària força visual al que s’està relatant. Les famoses ‘escales’ de Eisenstein, tant a la matança com a la famosa escena del cotxet amb el nen escales avall, podrien haver servit d’inspiració a Rodchenko per la seva fotografia ‘Les escales’ (1930). Una pel·lícula disponible després de la seva darrera versió en DVD que us la recomano especialment.

Gràcies a la relació que Rodchenko tenia amb Eisenstein va poder utilitzar els efectes i noves tècniques del cinema per a la seva fotografia. Rodchenko dissenyà els pòsters de ‘El acorazado Potemkin’. En algun dels seus pòsters Rodchenko utilitza imatges dintre de cercles per la seva pròpia narrativa. Els talls geomètrics son els recursos més utilitzats pels fotomuntatgistes russos i Rodchenko ho utilitza als seus pòsters amb imatges de la pròpia pel·lícula.

Els talls circulars a l’espai és molt freqüent en els constructivistes, així com els diagonals, triangulars o creuats. Els cercles poden representar els globus oculars o els binocles i en ambos casos es fa referència a la vista o a la doble visió.  (extracte de l’excel·lent treball de Toni Simó: Rodchenko: fotomontaje y fotografía, i que podeu obtenir directament clicant aquí)

Les escales (1930)

Una de les fotografies on més clarament es veu la influència de Einsenstein es ‘Les escales’, feta al 1930 i on una dona, just al centre de la fotografia però amb una inclinació en el sentit del moviment, porta un nen en braços pujant esglaó a esglaó d’unes escales, en una composició que podríem percebre com dramàtica, amb una inclinació sobre l’eix vertical que dona una força i tensió visual des de l’extrem esquerra de baix a l’extrem dret de dalt.

De nou us deixo amb el treball de l’Universitat Jaume I de Castelló, l’anàlisi fotogràfic a càrrec del Dr. Francisco Javier GÓMEZ TARÍN (Grup ITACA-UJI):

Una fotografía de este tipo huye fácilmente del tópico narrativo fruto de una lectura referencial inmediata. Ciertamente podemos pensar en un acto reiterativo, en el cansancio, en la humanidad, en la cercanía sentimental con una mujer que sufre ante la adversidad de un esfuerzo hecho con amor hacia su hijo… se puede pensar en todo ello, y está presente en la fotografía. Pero la cuestión fundamental es puramente formal: de lo que se trata es de establecer un juego entre las líneas, que se cruzan y divergen; también entre las luces y la sombras, que se expanden y contraen en cada sector de la imagen. Se trata de reivindicar el conflicto, la desestabilización de los pesos visuales, tal como hiciera Eisenstein con el montaje cinematográfico, y mostrar al mundo –al espectador- que una visión de este tipo no sólo es válida sino incluso más enriquecedora que la clásica.

Podeu trobar l’anàlisi complert de la fotografia a:

http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/pdf/Alexander%20Rodtchenko%20(1930).pdf

.

El Constructivisme és un nou llenguatge que necessita la nova Rússia soviètica. Cal trencar la tradició del pictoralisme, que potència la decadència i la propietat privada rural, en contra de la col·lectivització agrària. Rodchenko i els constructivistes creen una nova fotografia, no només des de l’estètica sinó també en quant a les pretensions i concepcions.

Fora l’art, viva la tècnica!
La religió és mentida, l’art és mentida !
Fora l’art, que només emmascara la impotència de la humanitat !

Son algunes de les consignes del constructivisme rus. El nou art passa a ser un exercici de lògica intel·lectual i anàlisi, cas de Wassily Kandinski. Ha d’estar al servei de la societat i ha d’expressar col·lectivització i industrialització. Un nou punt de vista. És l’època de la industria, de les màquines i Rodchenko adopta aquestes idees com a mitjà d’expressió.

Al 1924 Rodchenko adquireix una càmera russa i comença a fer fotografies des de totes les posicions possibles. Per ell aquesta nova visió respon a ‘l’ull actiu de l’home’. Perspectives gens comuns i contrapicats son una constant a la fotografia de Rodchenko que vol aportar una nova visió fotogràfica. Al 1928 escriu una mena de manifest ‘Els Camins de la Fotografia Contemporània‘. Els resultats d’aquestes noves tesis produeixen algunes de les millors imatges del segle XX, com ‘Les escales‘, ‘Noia amb Leica’, la serie Pioners (trompetista), ‘Rodes Dentades’ o ‘Sobre les barres paral·leles’.  

Mort Lenin i amb Stalin al poder es va acabar el Constructivisme i molts artistes es van exiliar començant una nova etapa de Realisme Soviètic. Al nou ‘aparell’ de l’estat soviètic no li agraden les propostes analítiques del constructivisme i començaran les crítiques i censures per considerar aquesta tendència una successora de la avantguarda burgesa d’occident. Rodchenko s’haurà d’adaptar a la nova ‘fotografia realista soviètica’ amb fotoreportatges i fotografia de propaganda. Un exemple de la crítica de l’aparell soviètic és la noia de dalt (a la dreta) de la serie ‘Pioners’, que va ser durament criticada per no mirar al front (realitat) en lloc dels que es va interpretar amb la seva mirada (el futur). A la Unió soviètica el important era la realitat actual, no l’esperança d’un futur.

Uns anys després Rodchenko adquireix una Leica i produeix més fàcilment fotografies amb perspectives més agosarades. Al 1930 Rodchenko funda el grup ‘Octubre’, la més important organització fotogràfica i cinematogràfica de la Unió Soviètica d’aquell temps, però al 1932 n’és expulsat per ‘formalisme burgès’ i se li prohibeix fotografiar sense permís. S’imposa un control ferri sobre els fotògrafs amb la idea de que la fotografia no és un art sinó una tècnica objectiva i tota tècnica ha de ser controlada per l’estat. A partir del 1933 treballa pel diari  SSSR na stroike (La URSS en construcció) amb bàsicament fotografies de propaganda de la nova realitat soviètica.

font: http://www.caborian.com/20060807/grandes-fotografos-alexander-rodchenko/

A finals dels 30, aquell avantguardista i innovador artista deixa la fotografia per tornar a la pintura, derivant cap a estils abstractes als 40’s. Això senyala la frustració i l’aïllament que va patir Rodchenko al final de la seva vida. Tots els ideals pels que havia lluitat i li havien donat la vida acaben tornant-se en contra i matant-lo.  Rodchenko mor a Moscou el 3 de Desembre de 1956.

.

Per què és tan important Rodchenko?

Rodchenko és un dels fotògrafs més innovadors de tota la historia de la fotografia. Aportà una nova mirada, plena de força visual i dinamisme i n’és el responsable d’intruir les línies i la tensió dinàmica a la fotografia. Trencà amb els clàssics enquadraments i fomentà el principi d’observar els objectes i la realitat quotidiana des de nous angles, noves visions. Avui ens sembla tant obvi que potser no ens adonem de la brutal importància de Rodchenko al món de la fotografia.

El punt de vista

No sé què hagués passat si Rodchenko hagués nascut 30 o 40 anys després. Però a l’únic lloc on es podia innovar i trencar amb el pensament ‘burgés’ als anys 20 era a la nova Unió Soviètica i les condicions que Rodchenko es va trobar per ser un revolucionari de la fotografia van ser òptimes per desenvolupar les seves tècniques.

Des del seu treball de visionar en imatges la poesia de Mayakovski, passant pels foto-muntatges i arribant a la seva maduresa a la fotografia, Rodchenko aporta bona part dels conceptes de la fotografia del segle XX.

El punt de vista i la composició son els conceptes més importants que desenvolupa, dinamitant tots els conceptes clàssics de la fotografia, així com els objectius i pretensions de la mateixa.

Gairebé 100 anys després encara molts fotògrafs no han entès la importància dels ‘manifests’ de Rodchenko i continuen veient en la fotografia únicament una forma d’art basada en la bellesa visual i pictòrica. Sense missatge ni intenció.

.

Ara us haure de recomanar que visioneu el següent vídeo i us fixeu amb la geometria en cada una de les seves fotografies, el punt de vista, la tensió dinàmica, la força de les línies, els enquadraments, les diagonals…: (podeu posar-lo a 480 p per a una millor qualitat)

I a les següents galeries podeu trobar més detalls de la seva obra, només cal que cliqueu a cada un dels webs següents:

A la tenda Kowasa i al seu web podeu trobar les publicacions sobre la fotografia de Rodchenko:



Alexander Rodchenko. Personalment m’ha costat molt escriure aquest nyap d’article. Coneixia alguna fotografia aïllada que havia vist en algun llibre i precisament no és el millor mitjà per entendre la seva obra ja que el que normalment es fa és un exercici més visual que intel·lectual. La immersió d’aquesta setmana ha estat profunda i dia a dia descobria un nou Rodchenko i em feia creus de no haver-lo conegut abans. La seva fotografia representa, com us deia en algun comentari, un nou concepte però que paradoxalment son els ciments de la fotografia d’avui. Una fotografia revolucionaria en el seu temps i una nova forma de visió fotogràfica. Una fotografia que és tot un exercici intel·lectual que no sempre estem disposats a fer.


Fonts: De tots els fotògrafs treballats Rodchenko és el més prolífic a internet. Desenes d’entrades, curiosament no de blocs com el nostre, que el que fem és gairebé copiar i enganxar del que trobem, sinó veritables articles d’anàlisi que encara m’han posat més difícil resumir amb aquestes poques línies tota l’obra de Rodchenko. A continuació alguna de les fonts més interessants:

http://www.caborian.com/20060807/grandes-fotografos-alexander-rodchenko/

http://www.egodesign.ca/en/article.php?article_id=241&page=5

http://www.elpais.com/articulo/arte/ojo/oblicuo/Rodchenko/elpbabart/20031129elpbabart_1/Tes

http://www.enfocarte.com/2.14/especial2.html

http://www.masters-of-photography.com/R/rodchenko/rodchenko_articles2.html

i alguna font més…

Bé amics, espero que el d’avui us hagi impactat tant com a mi i espero que hagueu fet una gran descoberta.

Bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Anuncis