Disc de la setmana: Pieta Brown “Remember the sun”
Aquesta setmana donarem descans al Jazz, per tornar a endinsar-me en la barreja de musiques i estils d’una “songwriter” que s’ha guanyat nombroses comparacions amb mites com Bob Dylan o Rickie Lee Jones. Pieta Brown (1974), country, blues, folk, rock, les seves cançons son musicalment poètiques , el seu estil el podem situar enmig del folk tradicional de The Family Carter i la música trencadora d’en Tom Waits.
Filla de cantant folk, amb una amplia influencia de la música popular més tradicional i rural, desenvolupa influencies, comença a escriure poesia i compondre les seves cançons.
“Remember the sun” (2007), em sembla un disc excepcional, ple de seqüències suggeridores, més que de cançons, que ens endinsa en el seu món. Imatges de paisatges naturals de praderies on no hi ha res a veure, donen sentit a lo transcendent “podem trobar el sol allà on anem i torna a sortir cada dia”
| Artista |
Pieta Brown
|
| Àlbum | Remember the sun |
| Cançó que escoltes | In my mind i was talking to Loretta |
Passem de la familiaritat del tema amb que dona inici al àlbum, a “Sonic Boom” amb tota la força de la guitarra elèctrica, per trobar-se’n poc desprès un blues ple de patetisme i continuar pel minimalisme d’altres cançons. Un disc fet a foc lent on per damunt d’arrengaments molt acurats està el talent de la Brown.
Canta amb veu dolça, sense arestes, no arriba ni a les notes altes ni les baixes però deixa que la seva veu sigui real i poderosa darrera la melangia i foscor què domina tot el disc.
.
Ara que ve l’estiu deixaré penjats els programes del principals festivals de jazz que és fan arreu de l’estat, per si os interessa.
Clicar el cartell per veure el programa.
Si teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.
<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’
.
 |
 |
M’ha agradat molt aquesta cantant, fantàstica cançó.
Dius que potser no arriba a tots els registres vocals, potser si, però l’interpret d’algun tipus de cançó, moltes vegades el més important no és la veu si no com “recita” la cançó. N’ hi ha molts de cantants que tenen una veu “peculiar” però que canten amb una qualitat excepcional i expressant molt més que d’altres que amb veus fantàstiques es queden a mig camí.
La porto escoltant una bona estona i crea un benestar sensacional.
Gràcies!
Una altra descoberta fantàstica que he tingut bones hores de cotxe per escoltar tranquil·lament. Increïble veu i encara millar acústica. Posats en el tema he tingut també l’oportunitat d’escoltar el seu darrer treball: One and All (2010). També fantàstic.
Gràcies
Estupenda propuesta.
Gracias