Eliot Porter

El fotògraf d’aquesta setmana és simplement impressionant. És probable que darrera de les seves fotografies només hi veiem grans fotografies en color però no amics, estarem admirant l’obra del que podríem considerar el pare de la fotografia de paisatge en color, coetani d’Ansel Adams, el fotògraf d’avui va atrevir-se a innovar i a revolucionar la fotografia provant noves tècniques i fusionant la fotografia de natura amb la tècnica de revelat en color.

Avui hauria de ser un gran dia,  avui ens haurem de treure el barret per admirar la revolucionaria obra de 22. Eliot Porter

Eliot Porter neix al 1901 a Winnetka, prop de Chicago i ja de ben petit el seu pare l’introdueix en el món de la natura. A la família Porter no li faltaven els diners i al 1910 els Porter van adquirir l’illa de Great Spruce Head, prop de la costa de l’estat de Maine. Els Porter hi passaven les vacances d’estiu i l’Eliot, als 11 anys, va començar a fer fotografies  amb la seva primera càmera  Kodak “Brownie”.

Poc a poc augmentava l’interès d’Eliot per la fotografia i especialment pels ocells i els boscos que tenia prop d’on vivia, a l’estat d’Illinois on vivia i on hi passava les vacances, a l’estat de Maine. (Pels qui heu tingut oportunitat de viatjar a la costa est dels Estats Units no cal dir-vos que l’estat de Maine és un dels més impressionants dels Estats Units, amb boscos i paisatges de la costa extraordinaris).

Porter va anar a Harvard i es va llicenciar en Bioquímica i Bacteriologia al 1929. Immediatament va començar a treballar com investigador en bioquímica i a la vegada compartia classes a la Universitat de Harvard. Als inicis dels anys 30’s va començar a dedicar-hi més temps a la fotografia i va conèixer a Ansel Adams, que definitivament el va empènyer a deixar el treball com a bioquímic per dedicar-se plenament a la fotografia. Més tard coneixeria a un dels més grans fotògrafs americans dels segle passat, Alfred Steiglitz. Entre Adams i Steiglitz van convèncer a Porter a adquirir una càmera de gran format i no va passar massa temps en ser exposades les seves fotografies en diverses galeries.

“S’aprèn a mirar amb pràctica. És com jugar a tennis, ets millor quan més jugues. Quant més mires al teu voltant, més coses veus. Quant més fotografies, més et dones compte del que es pot i el que no fotografiar. Només no has de deixar d’intentar-ho.”

Porter és considerat un dels primers en fer de pont entre la fotografia de la natura i les seves arrels a la ciència. Impulsà l’ús del color a la fotografia a partir dels anys 40, per bé que encara la majoria de grans fotògrafs de l’època usaven el blanc i negre per la fotografia de la natura i paisatges. Porter era un gran compromès amb la natura i la seva conservació, explorà noves vies de presentar els seus elements  d’una manera artística. La seva contribució al món dels ocells i paisatges és ‘la referència’ de la fotografia del segle XX.

El Porter fotògraf

Potser per la seva formació en bioquímica, potser per entendre que el tot està format per petites coses, Porter, a diferència dels fotògrafs de l’època tenia un do especial per entendre l’escena que tenia al davant. No es limità únicament a representar els grans paisatges americans, com Adams, sinó situacions més complexes on convidava a l’observador a explorar la realitat. És una visió científica de la natura, és veritablement la visió que un científic té de la natura.

Aquesta complexitat amb la que percep la natura es manifesta a les seves fotografies, anomenades de mini-entorns, on enlloc de grans angulars del paisatge americà, es dedica a petits entorns, a vegades irreconeguts, que pot trobar al costat d’un niu d’au o d’una cascada d’aigua. No és micro ni macro-fotografia, és simplement una porció de tota la natura, que Porter escull per la seva bellesa o per la complexitat de les formes. Porter, investiga i descobreix la interrelació entre els diferents elements de la natura i ens presenta imatges  inèdites. Porter és el primer fotògraf en descriure’ns el incontrolable caos del món natural.

Les primeres fotografies però son molt més quotidianes, Porter fotografia a la família, al seu germà, i a les bestioles que té a l’abast a l’illa de l’estat de Main on hi passa les vacances. El que té més a l’abast son les aus i així comença el seu extens portfoli de fotografies d’aus i ocells. Veritables documents científics.

El Color

El que sempre va voler Eliot era tractar el color però als 30’s el color era un nou mitjà que acabava de sortir i tot just es començaven a fer les primeres proves. Va ser Kodachrome, la primera pel·lícula en color, el que va fer possible obtenir els primers negatius que després amb un revelat especial donarien les primeres copies en color, un color molt especial, com aquell que veiem a les primeres pel·lícules de cinema. Aquesta primera pel·lícula de color va ser desenvolupada per Eastman Kodak al 1935 i tenia la particularitat d’usar un revelat subtractiu (sí, ja sabeu els que heu seguit el taller de fotografia que és aquell format pels primaris CMYK, Cian, Magenta i Groc). El seu re¡velat és força complexe i no estava a l’abast de fotògrafs aficionats, per això, a excepció dels Estats Units per un tema judicial, la pel·lícula es venia amb el revelat inclòs.

M’ha fet gràcia, de fet és com una persecució, a Wikipedia apareix l’exemple del nostre amic McCurry com a exemple de fotògrafs que han utilitzat aquesta pel·lícula pràcticament fins els nostres dies.

Porter va ser consultat pels desenvolupadors de la pròpia firma Kodak per a provar el balanç de color i la saturació de les seves noves pel·lícules. Porter va disparar i disparar mentre els enginyers de la Kodak treballaven amb les indicacions de Porter per afinar la pel·lícula que llançarien comercialment més endavant. L’èxit comercial fou total però la majoria de fotògrafs professionals no van mostrar cap interès cap a la nova pel·lícula en color de Kodak. Es parla de que un negatiu o diapositiva (transparència) de 35mm Kodachrome equival a uns 20 megapixels de dades d’una imatge de 24mm x 36 mm (És a dir, una digital full-frame de 20 Megapixels donaria una fotografia amb una qualitat equivalent, en quant a informació, de les pel·lícules Kodachrome del 1935).

L’obsesió pel color

Al 1940 Porter va començar a treballar en un nou procés de revelat anomenat ‘Dye Transfer process’Procés de transferència de tintes. Aquest procediment està basat en els tres colors subtractius CMYK, cian, magenta i groc i permet el control sobre cada un dels tres colors primaris. L’adició dels tres ‘canals’ de color s’ajusta independentment i de forma incremental. El resultat d’aquest procés és un acurat balanç de blancs, és a dir, la temperatura del color, i la saturació global de la fotografia. També es parla, i ho desconec perquè no tinc experiència, que els colors romanen més temps amb la seva saturació i es poden guardar les fotografies durant anys amb la mateixa qualitat del color.

Al 1946 Kodak va desenvolupar l’emulsió Ektachrome, més fàcil i ràpida que la Kodachrome i per tant més a l’abast dels fotògrafs amateurs,  i de nou Porter va ajudar als de la Kodak a les proves de test del producte.

Porter, en més de 50 anys, no va parar de disparar carrets Kodachrome i  Ektachrome a ocells, esglésies mexicanes, ruïnes gregues i egípcies, i tot tipus de paisatges a Maine, New Mexico, Arizona, les Smoky Mountains, Antàrtida, i les illes Galapagos. El seu revelat ‘per transferència de tintes’ és tota una llegenda pels seus impressionats colors obtinguts, l’alta resolució de les fotografies i la llarga longevitat de les còpies.

El color es va imposar definitivament al final dels 50’s, bàsicament a les revistes de moda, publicitat i a alguns fotògrafs de reportatges.

.

Porter vs Adams

Als 60’s i 70’s Ansel Adams i Eliot Porter son ja els més famosos fotògrafs americans de paisatges del segle XX. Cert que Adams  es converteix en una icona per les seves fotografies de l’oest americà però Porter serà considerat sempre un pioner, un dels primers fotògrafs que es van prendre seriosament la introducció del color a la fotografia.

Adams sempre havia argumentat que el color a la fotografia la limitava i que el blanc i negre era perfecte per representar la força emocional a la fotografia. Porter el va contradir i va demostrar que el color no era restrictiu a la fotografia i dels seus viatges per l’oest americà, l’Antàrtida o les Galàpagos trobem extraordinàries fotografies. Adams va aportar tot el seu treball de les zones, una acurada tècnica de revelat. Porter, hi posa color a la fotografia d’Adams. Però no es queda ací, Porter és molt més inquiet amb les ‘petites coses’ de la natura i la seva és més una fotografia de ‘micro-ambient’, jugant amb els colors de les formes.

Porter no va voler participar mai al grup f/64, format per Ansel Adams i Edward Weston entre altres, i es va revelar sempre en contra de les convencions que aquest grup va acabar imposant a la fotografia de paisatge. Porter no estava d’acord en que les regles de composició acabessin passant per sobre de l’estètica artística i va emprendre el seu propi camí.

Al 1962, Porter publica “In Wildness is the Preservation of the World”, la seva gran obra en color. El llibre va ser publicat pel Club Sierra, un club social fundat a San Francisco per John Muir i que tenia com a objectiu la preservació de la natura. La publicació de Porter conté fotografies de gran format en color amb frases de Henry David Thoreau, escriptor nord-americà del segle XIX famós pel seu tractat de desobediència civil. Les frases de Thoreau al llibre de Porter  criden a la rebel·lió a una generació dels 60’s i que Porter il·lustra amb les seves fotografies de la natura.

Després de l’èxit de “In Wildness” Porter s’aparta dels coneguts llocs dels parcs i paratges d’Amèrica i exposa fotografies de llocs més inusuals, com Baja California, Mèxic, les Galápagos, l’est d’Àfrica, i l’Antàrtida. En aquest llocs Porter explora la biodiversitat d’aquests excepcionals paratges i la seva fotografia s’aparta cada cop més de la clàssica que coneixem de paisatges, on Adams encara hi és.  Al final dels 60’s Porter hi posa encara més exotisme a les seves fotografies amb excepcionals treballs dels seus viatges a Grècia i a Egipte, amb una magnífica col·lecció de les runes dels temples de l’Antic Egipte, i posteriorment de la Xina.

Porter no na deixar mai de tenir passió pels ocells i al llarg de tota la seva vida va continuar produint extraordinaris documents visuals. Fins a la seva mort, apunt de complir els 80 anys, Porter va continuar fotografiant els seus subjectes, fossin animals, plantes o minerals. Al 1987 la publicació del llibre de James Geick sobre la teoria del caos, Caos: Creant una nova ciència (1987) li va permetre revisar tota la seva obra amb il·lustracions que es van incloure al llibre de Gleick. El llibre va rebre el National Book Award, va ser finalista als premis Pulitzer i va ser un bestseller mundial. Ha estat traduït a més de 20 idiomes. Amb aquest llibre Gleick va donar a conèixer el concepte d’Efecte Papallona.

La fotografia d’Eliot Porter ha ajudat definitivament a les noves generacions a veure d’una manera diferent el món on vivim. El color és tan important a la seva obra que observant-la no acabes d’entendre com hi va poder haver una època que estàvem obligats a veure el món en blanc i negre. El seu esforç i dedicació va ajudar a que el món de la fotografia acceptés el color i la seva expansió a les noves generacions de fotògrafs en bona part les devem a Porter, per ser més precisos, podríem afirmar que l’associació Porter-Kodak ha estat el pioner de la fotografia en color.

El seu concepte de ‘paisatge intim’, en oposició del ample concepte de paisatge d’Adams és un dels conceptes més importants que Porter ens deixa, aquest  concepte de ‘Paisatge intim’ és tan important i influent en les noves generacions de fotògrafs com ho ha estat el ‘moment decisiu’ de Cartier-Bresson.

Porter morí a Santa Fe, Nou Mèxic al 1990, deixant tot el seu arxiu fotogràfic al Museu Amon Carter a Fort Worth, Texas.

El revelat per ‘transferència de tintes’

Porter va popularitzà aquest mètode d’impressió del color, llançat per la Eastman Kodak als 40’s.  Aquest proces de revelat dona extraordinaris colors així com una altíssima nitidesa.

Com el seu propi nom indica, aquest procés tracta literalment de transferir les tres tintes, cian, magenta i groc fins aconseguir el ‘color’ a la fotografia.  Entendre el concepte és molt senzill, simplement heu d’obrir una fotografia a Photoshop, canviar el ‘mode’ a CMYK i anar a la pestanya de ‘canals’ per veure com la superposició dels dels tres canals acaben produint el color ‘real’ a la fotografia.

Font: http://www.charlescramer.com/dyetransfer.html

A la ‘cambra fosca’ el procés que aplicava Porter és una mica més complexe (ara veurem com el que heu vist a Photoshop té la seva aplicació al laboratori):

Una vegada revelada la transparència (pel·lícula per diapositives) es creava tres negatius per separat exposant la transparència tres vegades en negatius de pel·lícula per a blanc i negre. En cada cas s’usava filtres de color diferent, vermell, verd i blau.

Exposant cada negatiu a la llum creava tres matrius, de la mateixa dimensió de la còpia final, que representen el ‘positius’ de la fotografia (dalt a l’esquerra) després d’haver passat pels tres filtres diferents.  Aquestes matrius tenien un cert relleu, representant les àrees més gruixudes les corresponents a les zones més fosques. Cada una d’aquestes matrius les banyava en tinta cian, magenta i groc, absorbint el color, i les posava en contacte com un ‘rodet’, una després de l’altra, sobre el paper, quedant aquest ‘tenyit’ de cada un dels colors de les tres matrius. El resultat final era la fotografia en color.

Una intel·ligent forma de ‘transferir’ el color de cada una de les tintes al paper, cian, magenta i blau, donant com a resultat la fotografia en color.

.

El vídeo que us poso a continuació és un completissim documental sobre la vida i obra d’Eliot Porter. Val la pena de veure’l, tot i que son 20 min i en anglès.

I a les següents galeries podeu trobar més detalls de la seva obra, només cal que cliqueu a cada un dels webs següents:

Eliot Porter. Un avançat a la seva època. Va introduir el color a la fotografia trencant les regles de composició i d’estètica artística de l’època. La seva era una fotografia del detall i complexitat de la natura i passa a la història de la fotografia com el pare de la fotografia de natura en color. Però a més, la seva visió més íntima de la natura i els seus elements ens deixa impressionants documents científics i veritables obres visuals. Una manera diferent de veure la natura. Avui Porter em torna la il·lusió per la fotografia de la natura, de les petites coses, de les formes i els colors. De la fotografia intimista.

Fonts: A internet hi ha molta documentació sobre Porter i també m’ha costat una mica ordenar-la i presentar-vos el suficient per que tingueu interès en seguir investigant la seva obra.

http://www.epinions.com/content_93660089988

http://www.photographydealers.com/artists/porter_eliot_glencanyon.html

http://www.tfaoi.com/aa/3aa/3aa396.htm

http://www.utata.org/salon/19594.php

http://getty.museum/art/exhibitions/porter/

i alguna font més…

Ara ja no us molesto més i us deixo que continueu amb l’Eliot…

Bona setmana i fins el proper dilluns. Ah! i no deixeu de posar el vostres comentaris… però no us precipiteu, mireu amb calma les galeries i descobriu l’obra de’n Porter.

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements