Península de La Gaspésie (Canadà)

Al començar la tardor i durant unes tres setmanes els boscos caducifolis de la costa est de Canadà et captiven amb uns paisatges inoblidables. A finals de setembre visitarem la regió de La Gaspésie dins del Quebec, península delimitada per l’Estat de Maine (USA) al sud i El Labrador al nord, compartint latitud amb Terranova.  Banyada pel St.Lawrence River , un dels grans rius, que neix a Lake Ontario,  creuant pels Grans Llacs per arribar desembocar a St. Lawrence Gulf, un cop travessat l’estuari més gran del món, explorat pel francès Jacques Cartier.  
Malgrat el fred i el temps plujós característic de la zona en aquesta època de l’any, cal endinsar-se pels diferents Parcs Nacionals i deixar que la retina s’impressioni d’aquelles llums que quedaran fixades per sempre als nostres records.
Tant francesos com anglesos van conquerir el territori entrant per aquest riu, des d’on per la “Ruta des Navigateurs”, pots pujar als diferents fars i escoltar les seves històries, visitar el submarí Onondaga, que havia estat operatiu fins l’any 2000, i reviure la tragèdia de l’enfonsament del “Empress of Ireland”, que al 1914 va topar amb un altre vaixell causant la mort de més de mil persones.

Fotos: Blanca i Jose / Música: Diana Krall  / Cançó: Just One Of Those Things

Vam vorejar tot el Fiord de Saguenay, on les balenes i d’altres cetacis entren des del riu per alimentar-se, i et sorprenen en qualsevol moment, quan passeges, o senzillament des de la finestra d’un restaurant.

Era extansiant la lluminositat que oferien els trekkings pels boscos d’aurons grocs, sota dies grisos, d’entre els que els vermells sortien temerosos. Les fulles, ajudades per gotes d’aigua, com papallones de colors, arribaven lentament al terra posant-te una catifa multicolor, per fer el passeig d’allò més enigmàtic.
A més dels trekkings, els kilòmetres en cotxe, eren relaxants, silenciosos, tranquils, lluminosos, amb  grocs que es van tornant taronges, fins arribar als vermells que emergeixen sense por, contrastant am el verd fosc de pins i avets.

Ants, óssos negres, foques, castors, ànecs, mascarells, esquirols, tots a tocar de mà pels voltants del riu, que junt amb llacs, cascades, penyasegats, jardins, illes, i rierols, dansaven per acompanyar la majestuosa simfonia  de la música suau de les fulles al ritme del vent.

I si els dies grisos i plujosos ens oferien una lluminositat especial, quan vam veure el primer raig de sol passant-ne entre els núvols, l’arc de Sant Martí, i de seguit un cel blau intens, no podíem donar crèdit als nostres ulls. Encara més llum i més colors, més reflexos, més vida, més contrastos. Ho vam tenir clar, tornarem a la primavera!!!

bij

.

.

.

<<< Veure més articles de viatges…

tf-1

Advertisements